Va ser en el vol de retorn al Vaticà, que posava fi a la gira africana que el va portar del 13 al 23 d’abril per Algèria, Camerun, Angola i Guinea Equatorial. En tots aquests països, no va faltar la paraula de Lleó XIV reclamant la pau en “un món que és devastat per un grapat de tirans”. No els va posar nom, però tothom sabia a qui es referia.
Tampoc va posar nom a una de les més recents víctimes d’un d’aquests tirans. S’havien creuat uns mesos abans, en el marc del primer viatge internacional del primer papa americà. Va ser al Líban, on el va portar també la seva proposta de pau i reconciliació, en un país torturat per la guerra entre fanàtics, però on, curiosament, les comunitats cristianes i musulmanes, amb altres religions minoritàries, donen exemples sostinguts de fraternitat.
Un exemple que va poder percebre allí ell mateix, en l’acte celebrat en el port de Beirut, on famílies libaneses van agrair l’acolliment donat per altres famílies de diferents creences en el seu obligat èxode per a fugir dels bombardejos entre Israel i Hezbollah .
Un d’aquells musulmans era un nen que, com tantes altres milers de persones, s’aplegava en les carreteres i carrers per a esperar el pas de la comitiva de Robert F. Prevost. L’esperava, pacient, amb un cartell a les mans. Potser van creuar les seves mirades. Potser el papa Lleó XIV va llegir el que aquell petit d’11 anys havia escrit.
El que ja no pot saber aquell nen que despertava a la vida era que aquell home de blanc sap avui perfectament qui va ser ell. I el que estava fent. I sap també el que li va passar quan, fa unes setmanes, Israel va escometre una nova ofensiva contra el Líban, bombardejant fins i tot zones civils.
El que no pot saber aquell nen era que mai més tornaria a veure un papa. No havia nascut quan, el 2012, havia visitat el País dels Cedres l’últim pontífex, Benet XVI, per a lliurar l’exhortació apostòlica postsinodal Ecclesia in Medio Oriente, centrada en la llibertat religiosa i la convivència.
El que no pot ja saber aquell nen al qual el papa no va posar nom en la seva declaració davant els periodistes, ni del qual tampoc va mostrar la seva imatge, però que algunes fonts han identificat com a membre dels Exploradors de l’Imant al-Mahdí, una organització juvenil xiïta del Líban similar als scouts, vinculada a Hezbollah, és que el seu record viatja sempre amb ell.
El que va reconèixer Lleó XIV en aquest vol de retorn, quan, preguntat pels periodistes, sobre la guerra entre els Estats Units, l’Iran i Israel, va encoratjar a dialogar per la pau i pel respecte pel dret internacional, és que aquell nen i tantes altres víctimes, han estat absolutament desprotegides: “És molt important que es protegeixi els innocents, com no ha ocorregut en diversos llocs”.
Aquell nen ja no ho pot saber, però va ser en aquest moment, quan Lleó XIV va revelar que el portava sempre molt a prop, al seu costat. “Porto amb mi una foto d’un nen musulmà que, durant la visita al Líban, estava allí esperant amb un cartell que deia «Benvingut, papa Lleó»; després, en aquesta última part de la guerra, va ser assassinat”.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
