La imatge de la patrona de Barcelona, venerada a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, presenta aquests dies una nova singularitat: uns escapularis teixits a mà per artesans de la regió filipina de Pampanga. Es tracta d’un element simbòlic que transcendeix la dimensió estètica i esdevé un signe visible de la vinculació espiritual entre dues comunitats separades per milers de quilòmetres.
Els nous escapularis són fruit de l’agermanament entre la basílica barcelonina i una parròquia dedicada també a la Mare de Déu de la Mercè a Pampanga, a les Filipines. Aquesta relació institucional i devocional s’ha consolidat recentment amb una celebració solemne que va tenir lloc el 28 d’abril, en què ambdues comunitats van formalitzar els vincles espirituals i pastorals.
La cerimònia, celebrada a la parròquia filipina, va reunir una àmplia representació eclesiàstica, encapçalada pel nunci apostòlic de la Santa Seu al país asiàtic, Charles John Brown, i l’arquebisbe de San Fernando, Florentino Galang Lavarias. També hi van participar el rector local, John Paul Cabrera, i el vicari de la basílica barcelonina, Rodolfo Lemus, únic representant desplaçat des de Catalunya.
Durant l’acte, es van dipositar als peus d’una imatge de la Mare de Déu —una escultura de fusta inspirada en la de Barcelona— els documents que certifiquen l’agermanament. La comunitat local, que manté viva aquesta devoció des del segle XVIII gràcies a la tasca missionera, va demostrar una notable implicació en una celebració marcada pel caràcter solemne i participatiu.
La incorporació dels escapularis filipins a la imatge de Barcelona simbolitza, segons fonts de la basílica, “la comunió fraterna entre dues comunitats mercedàries” i reforça la dimensió universal d’aquesta advocació mariana. El gest també posa en relleu la pervivència i expansió del carisma mercedari més enllà de l’àmbit europeu, així com la projecció cultural i espiritual de Barcelona arreu del món.
Amb aquest nou element, la imatge de la Mercè esdevé no només un referent de la tradició religiosa local, sinó també un punt de trobada entre cultures i devocions que comparteixen una mateixa arrel.
