“Totes les pàgines que tenen l’angle superior doblegat són les que contenen informació rellevant”, diu Juan Vicente Boo mentre mostra el seu exemplar d’El último cónclave (Arpa, 2025), d’Elisabetta Piqué i Gerard O’connell. Les múltiples marques i subratllats que té el llibre demostren l’interès que li ha generat la nova obra d’aquests dos veterans vaticanistes als quals va conèixer a Roma a finals de la dècada de 1990.
Després de 22 anys com a corresponsal d’ABC al Vaticà, on va cobrir el darrer tram del pontificat del papa Joan Pau II, el de Benet XIV i els primers 8 anys del de Francesc, Boo va tornar l’any 2022 a la seva terra natal, Santiago de Compostela, on es dedica a investigar i escriure llibres. El més recent, 33 mirades del papa Francisco, va sortir publicat el passat 22 d’abril, precisament un dia després de la mort del pontífex argentí.
Aquesta setmana, el periodista ha fet un viatge llampec a Barcelona per acompanyar els seus amics “Betta i Gerry” a presentar el llibre en el marc de l’homenatge al papa Francesc organitzat per Lucía Caram a la parròquia Hospital de Campanya de Santa Anna. “És una delícia de llibre, un dels millors sobre els papes i el Vaticà publicats durant els darrers anys, juntament amb Últimas conversaciones con Benedicto XVI, de Peter Seewald, The election of Pope Francis, de Gerard O’connell, i El sucesor, de Javier Martínez-Brocal”, constata el periodista gallec en una cafeteria pròxima a l’església.
L’autor de Descifrando el Vaticano i El papa de la alegria destaca que Piqué i O’connell, amics personals del papa Francesc, s’han guanyat la confiança de moltes persones al Vaticà al llarg de la seva trajectòria gràcies a la seva “professionalitat i qualitat humana”. Per això, diu, han pogut recollir tantes veus de cardenals rellevants que han servit per donar forma a aquest relat tan exhaustiu del que va passar des de la mort del papa Francesc fins a l’elecció i els primers dies de pontificat de Robert Prevost.
Boo també remarca que la nova obra dels seus col·legues serveix per desmentir la versió que durant el preconclave i conclave va construir la premsa italiana en intentar fer creure que Pietro Parolin era el cardenal que més vots podria reunir a la Capella Sixtina. “Com a bons professionals, Betta i Gerry no viuen a remolc dels mitjans italians i sabien molt bé que Parolin tenia molt menys suport del que asseguraven”, descriu Boo.
“Parolin és un excel·lent secretari d’Estat, però durant els darrers anys va perdre la confiança de Francesc en mostrar-se partidari de desfer algunes de les seves reformes. Només els observadors més veterans es van poder adonar que la persona a què semblava apuntar Francesc era Prevost, per la confiança de nomenar-lo prefecte del Dicasteri dels Bisbes i pel seu perfil missioner”, assegura el periodista.
Francesc, la «recepta original» del cristianisme
L’excorreponsal d’ABC reconeix que l’elecció del cardenal nord-americà va confirmar les bones expectatives suscitades abans del conclave pels cardenals partidaris de continuar pel camí traçat pel papa Francesc cap a una Església “centrada novament en l’aspecte essencial, que és predicar l’evangeli”. “El cop de timó del papa Francesc en aquesta direcció no té marxa enrere. Ens apropa a la fórmula original del cristianisme, que es pot resumir en una línia: ‘Estimaràs el teu Déu per damunt de totes les coses i el teu proïsme com a tu mateix’”, sentencia.
Boo considera que el Vaticà ha de deixar de ser, com va suggerir el papa Francesc, “la darrera cort d’Europa”, per recuperar el model dels primers segles del cristianisme. Reforça la seva tesi subratllant els beneficis que van comportar per al papat la dissolució dels Estats Pontificis a finals de segle XIX. “Allò va ser una autèntica benedicció, ja que va alliberar els papes d’estar pendents de qüestions polítiques, de tenir exèrcits. Des d’aleshores, tots i cadascun dels papes han sigut enormement espirituals, evangèlics, perfectament centrats en l’espiritualitat i en la seva missió”, assenyala.
La missió del papa
En un moment polític internacional nefast, amb la barbàrie a Ucraïna, Gaza, Sudan i tants altres països, amb els Estats Units en ple declivi, el papa Lleó XIV ha reflexionat també sobre el sentit del seu paper com a líder global. “No crec que la meva missió impliqui resoldre tots els problemes del món”, diu el pontífex en l’entrevista que apareix al final de la seva primera biografia, a càrrec de la periodista nord-americana Elise Ann Allen.
Aquesta reflexió de Lleó XIV, segons Boo, desmunta l’errònia creença que el papa té una vareta màgica. “La missió del papa és espiritual i implica anunciar l’evangeli, assegurar que els cristians sapiguem quina ha de ser la nostra actitud per no deixar-nos emportar pels deliris de líders sanguinaris”, adverteix. “Als dictadors —continua— els importa ben poc allò que digui el bisbe de Roma. Per això, demanar miracles al papa perquè és una forma mesquina de deformar la seva missió o crear fracassos que existeixen en la invenció de qui menteix”.
El que sí que inclou l’obra del papa és mantenir unida l’Església i apaivagar les tensions entre els sectors més reformistes i tradicionalistes. En aquest sentit, Juan Vicente Boo sap que el papa americà és un conciliador i adverteix que “crear concòrdia és més difícil que crear discòrdia”. “El fet més positiu ara per ara és que la majoria dels fidels, preveres, bisbes i cardenals estan en la línia de Francesc. No hi ha polarització dins l’Església, el problema és que els queixosos, amargats i dissidents, tot i ser una minoria, són molt sorollosos”.
El papa Lleó XIV tampoc no obviarà un altre dels grans reptes del món actual: el de posar seny enmig del desori provocat la irrupció de la revolució tecnològica. Un problema del qual Robert Prevost ha parlat amb freqüència durant els primers 6 mesos de pontificat i al qual probablement dedicarà, com creu Boo, la seva primera encíclica. “L’era digital ha provocat una sèrie de danys en les persones que estan perfectament documentats, com ansietat, pèrdues d’atenció, incapacitat per concentrar-se en els estudis. Tot això preocupa molt al papa actual”, conclou el vaticanista abans d’acomiadar-se i endinsar-se en els carrers del barri Gòtic.
