Explica el cardenal Lluís Martínez Sistach (Barcelona, 1937) que el seu pare va viure 100 anys i fins al darrer moment va continuar treballant com a comercial, com havia fet gairebé tota la vida. Ell, a 88 anys acabats de fer i una dècada després d’haver sigut rellevat per Joan Josep Omella com a arquebisbe de Barcelona, ja no es desplaça tan sovint com abans, i tampoc no tant com ho feia el seu pare, però continua actiu i amb ganes de servir. Ho fa escrivint llibres breus sobre alguns dels grans reptes de l’Església en el món actual: el més recent el publica l’editorial Claret i porta per títol Aplicació de la sinodalitat.
“Sempre s’ha parlat de sinodalitat, però durant els darrers trenta anys havia declinat l’interès pel tema, fins que el papa Francesc el va recuperar dedicant-hi un sínode”, apunta el cardenal assegut a la butaca del seu habitatge a la residència sacerdotal Sant Josep Oriol de Barcelona, l’espai des d’on ha escrit aquesta contribució que vol traduir en un procés “clar i practicable” totes les reflexions fetes fins ara al voltant de la sinodalitat. Un tema oportú tenint en compte que, si bé el Sínode sobre la sinodalitat va concloure el passat mes d’octubre, el papa Francesc, en una de les seves darreres decisions abans de morir, va aprovar un pla triennal per portar a la pràctica a les diòcesis d’arreu del món les conclusions del document final aprovat pel Sínode.
Per a Sistach, que va ser creat cardenal l’any 2007 per Benet XVI, amb l’arribada al papat de Lleó XIV, l’Església passa per un moment de transició similar al que es va viure després del Concili Vaticà II, convocat per Joan XXIII l’any 1962 i clausurat per Pau VI tres anys més tard. “En aquella assemblea es van forjar vincles entre bisbes i el papa, cosa que va ajudar a fer una Església més sinodal i participativa. El concili va ser tan important, que Pau VI no va poder fer com si no hagués existit, per això va crear l’any 1965 el Sínode dels bisbes”, adverteix l’arquebisbe metropolità emèrit de Barcelona.
Entre les contribucions del papa Francesc al Sínode, el cardenal Sistach subratlla la importància que va tenir el fet d’obrir l’organisme a la participació de les dones i els laics; i assegura que aquesta porta oberta pel papa argentí ja no es tancarà. “Crec que Lleó XIV continuarà impulsant la sinodalitat, de la mateixa manera que Pau VI va continuar impulsant el concili. Ell mateix ho ha dit”, sentencia Sistach, que veu la sinodalitat com un procés “irreversible” que ajudarà l’Església a “posar fi al clericalisme”, que el mateix papa Francesc va titlar de “càncer”. “Això no és l’Església”, diu el purpurat, convençut que el laïcat és “absolutament necessari” en una Església en què tot el Poble de Déu, camina i treballa unit per tirar endavant la missió.
En aquest punt de la conversa, demanem al cardenal Sistach que es torni a col·locar bé la creu pectoral, que ha quedat amagada sota la jaqueta. “Vaig demanar que hi posessin al centre aquesta pedra de riu de Camprodon. La meva mare anava cada dia a comprar-nos la llet als meus germans i a mi a una casa de pagès i, per fer-ho, havia de travessar el riu. Amb pluja, neu o fred, les mares fan el que calgui per alimentar els fills”, relata.
El papa Lleó XIV, que en els primers dies de pontificat ja va deixar entreveure la seva intenció de viatjar a Turquia per commemorar els mil set-cents anys del concili de Nicea, assumint així un dels compromisos que va voler adoptar el papa Francesc, va assegurar que “ecumenisme i sinodalitat van units”. Una idea amb la qual Sistach no pot estar més d’acord, perquè la sinodalitat, diu “implica tots els cristians, encara que no hi hagi una unitat plena”. “Això és important, perquè si no, no s’és l’Església de Jesucrist”, reflexiona.
Una altra cosa que reivindica en el seu nou llibre qui també va ser bisbe de Tortosa i arquebisbe de Tarragona és que l’impuls de la sinodalitat requereix “principis teològics clars i orientacions pastorals”. En aquest punt, subratlla que s’ha de treballar perquè tota aquesta reflexió superi la “superficialitat estructural” per assolir tingui “una certa profunditat”. “L’estructura és important —reconeix— però si no hi ha esperit i contingut de fons, d’espiritualitat i de vida interior i esperit de conversió, això no funcionarà”.
El cardenal Sistach considera que en lloc de lamentar-se pensant en com afrontar problemes com ara la manca de capellans el que cal és pensar en “com reorganitzar l’Església amb la participació de tothom”. “Si hi ha pocs capellans, d’acord, doncs hi haurà més laics. Però no podem pensar només en el clergat. Per a funcionar, l’Església necessita bisbes, capellans, diaques, religiosos i laics, cadascú fent el que ha de fer. Tots n’hem de ser corresponsables”, conclou.
Per veure un extracte de l’entrevista en vídeo, entra en el nostre canal de YouTube.
