Ha passat exactament un mes des que el papa Lleó XIV va posar els peus a Catalunya per presidir l’acte central del centenari d’Antoni Gaudí i reunir-se amb els fidels en diversos actes. L’emoció dels dies 9, 10 i 11 de juny ha deixat pas a una mirada més reposada. És ara, quan les multituds ja s’han dispersat i els escenaris han recuperat la normalitat, que comença a dibuixar-se amb més nitidesa el record que la visita ha deixat en milers de persones.
Els grans esdeveniments no s’esgoten quan s’apaguen els focus. La seva transcendència es mesura en la petjada que deixen en les persones i en la manera com continuen inspirant converses, decisions i vivències. Un mes després, la memòria de Lleó XIV es pot explicar a través de 5 generacions separades per només 25 anys. Des d’un nadó que encara no ha après a parlar fins a una centenària que ha conegut diversos pontificats, totes coincideixen en una mateixa convicció: aquells 3 dies van deixar una empremta que encara perdura.
0 anys | Una benedicció per començar la vida
La primera d’aquestes generacions encara no pot expressar els seus records amb paraules. En Daniel, un nadó de 10 mesos de la Ràpita, es va convertir en una de les imatges més emotives de la visita quan Lleó XIV va fer aturar el buggy a la plaça de Santa Maria de Montserrat per beneir-lo davant dels seus pares.
Els seus pares, João Victor Diniz Laranja i Lauriane Gomes de Oliveira, recorden aquell instant amb la mateixa emoció que el primer dia. La fotografia ocupa ja un lloc especial a casa seva i representa molt més que un record familiar. Després d’anys marcats per la migració, les dificultats econòmiques i la incertesa, aquella benedicció ha esdevingut un símbol d’esperança.
“Quan mirem la fotografia encara notem la força d’aquell moment. El nostre fill va ser mirat i tocat pel Papa. És una emoció difícil d’explicar”, explica la Lauriane. La família, establerta a Catalunya des del 2022, assegura que la comunitat parroquial de la Ràpita i Càritas han estat el seu principal suport des de l’arribada al país.
Diversos voluntaris i familiars de voluntaris de Càritas són avui els padrins d’en Daniel, una mostra dels vincles creats durant aquests anys. El petit, nascut a Catalunya, ja ha iniciat els tràmits per obtenir la nacionalitat espanyola, tot i les dificultats inicials.
25 anys | El Papa vist des del seminari
Vint-i-cinc anys més tard apareix la mirada d’en Pau Jover Serra. Té 25 anys, cursa cinquè de seminari i col·labora pastoralment a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. Durant la visita apostòlica va participar en diversos actes, des de la rebuda a la catedral de Barcelona fins a la vetlla de pregària de l’Estadi Olímpic de Montjuïc i la celebració del centenari d’Antoni Gaudí a la Sagrada Família.
Quan recorda aquells dies, no parla de les multituds ni de la solemnitat de les celebracions. La imatge que conserva amb més força és la de l’arribada de Lleó XIV a la Catedral de Barcelona. “Nosaltres érem a dins. El vam rebre pregant i el vam veure passar pel passadís central. Vaig veure un Sant Pare emocionat, senzill i molt conscient de la responsabilitat que portava”, rememora.
Per al futur sacerdot, la proximitat amb el pontífex va permetre descobrir-ne sobretot la dimensió humana. “Tenir un Papa tan a prop et fa veure que és una persona normal, però alhora algú que sap perfectament quina missió té encomanada”, detalla, i assegura que, passat un mes, les converses entre els seminaristes s’han centrat més en el contingut dels seus discursos que no pas en l’impacte emocional de la visita.
“La primera capa és la fascinació, però després arriba el moment de preguntar-te què canvia dins teu”, reflexiona. A més, el jove recorda especialment les respostes de Lleó XIV als testimonis dels joves durant la vetlla de Montjuïc. “Va demostrar que es poden afrontar qüestions molt delicades sense perdre ni la veritat ni la proximitat. Som una generació de futurs sacerdots que ha viscut la presència d’un Papa al seminari. Som uns privilegiats”, subratlla.
50 anys | El record que es cou a foc lent
Als 50 anys, Xavier Pérez Esquerdo conserva un record molt diferent d’aquells dies. El periodista i presentador va conduir la vetlla de pregària de l’Estadi Olímpic de Montjuïc al costat de Mercè Raga. I confessa que només ara comença a gaudir plenament d’una experiència que, mentre la vivia, exigia concentració absoluta perquè tot funcionés amb precisió.
“Ho gaudeixo molt més ara que durant els dies previs o el mateix dia. Quan estàs treballant en un esdeveniment així no tens temps per assaborir-lo”, afirma, abans de declarar que sovint torna a mirar les imatges de la vetlla i encara el sorprèn la felicitat que hi descobreix. “Veig una cara que no m’havia vist mai. Ara és quan tot va sedimentant”, sosté.
Per a Pérez Esquerdo, també els discursos de Lleó XIV han anat adquirint una nova profunditat amb el pas de les setmanes. “És com un bon àpat cuinat a foc lent. Ara començo a comentar aquells textos en moltes activitats i és quan els descobreixo de debò”, assegura, abans de considerar que la visita va deixar “una petjada espiritual molt profunda, tant si ets creient com si no”.
El comunicador destaca igualment la coordinació de tota l’organització. “Sempre és més fàcil que es descontroli un acte petit que un de gran. En canvi, aquells dies tothom sabia exactament què havia de fer. Era com un eixam d’abelles. Tot funcionava amb una naturalitat sorprenent, segurament per la presència de l’Esperit Sant”, conclou.
75 anys | Els joves, esperança de l’Església
Setanta-cinc anys resumeixen l’experiència pastoral del bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, que el passat mes d’abril en va fer 76. Un mes després de la visita, com ha deixat escrit, considera que un dels principals llegats de Lleó XIV és l’impuls que ha donat als joves. De fet, en destaca la capacitat d’adaptació, la creativitat, la iniciativa, l’alegria i una sensibilitat social especialment viva.
Alhora, adverteix dels reptes que afronta aquesta generació: la sobresaturació informativa, la dependència de les tecnologies, la pressió psicològica i la dificultat d’accedir a una feina estable o a un habitatge digne. Però Cristau identifica una mancança encara més profunda. “Molts joves viuen avui sense referents sòlids”, assenyala.
Per això, defensa que la visita apostòlica ha contribuït a recordar quin és el veritable model de vida. “El referent és Jesucrist”, afirma, tot evocant també figures joves com Carles Acutis, Pier Giorgio Frassati o Teresa de l’Infant Jesús. “Tots ells manifesten que l’acció de Déu és real quan ens deixem guiar pel seu Esperit Sant”, precisa.
100 anys | L’essencial continua sent estimar
La darrera mirada correspon a Montserrat Torrent, que als 100 anys continua observant l’actualitat amb la serenor que dona tota una vida dedicada a la música. Després d’haver conegut diversos pontificats, resumeix el record de Lleó XIV en el missatge que més la va interpel·lar durant la visita.
“Em van reconfortar les seves paraules sobre estimar el proïsme i la recerca de la justícia social”, assegura. Per a l’organista catalana, aquest és el fonament sobre el qual es pot construir una societat millor. “És la base perquè els humans trobem un camí més solidari i amb més atenció envers el nostre entorn”, manifesta.
Des d’un nadó que tot just comença a descobrir el món fins a una dona que acaba de celebrar un segle de vida. Entremig, un seminarista, un periodista i un bisbe. Cinc generacions separades per 25 anys que coincideixen en una mateixa percepció: la visita de Lleó XIV no es va acabar quan el Papa va marxar de Catalunya.
