La visita del papa Lleó XIV a Angola, del 18 al 21 d’abril, ha començat amb una forta participació de la població i una intensa vivència comunitària de la fe, amb esglésies plenes i una gran implicació dels fidels en les celebracions i retransmissions. Des del terreny, la responsable de Missioners Seglars Vicencians (MISEVI) a Lobito, la malaguenya Virginia Alfaro, descriu un ambient d’il·lusió generalitzada que el missioner Ramon Gaya recull des de Tortosa per a l’Agència Flama.
Ramon Gaya fa 8 mesos que ha retornat a Catalunya després d’una estada de 4 mesos a Angola amb els Missioners Seglars Vicencians (MISEVI), una ONG dels Pares Paüls; es tracta d’una experiència que comparteix amb Virginia Alfaro i que li permet mantenir un vincle directe amb la realitat del país. En aquesta crònica, la seva aportació és la d’algú que ha viscut recentment la missió i que ara segueix des de la distància el desenvolupament de la visita papal a través del contacte amb qui continua sobre el terreny.
Angola, amb un 57% de població catòlica, és un país amb vastes reserves minerals i petrolíferes, i una de les economies de creixement més elevat del món, tot i que aquest desenvolupament és molt desigual. Segons el Banc Mundial, un 39,3% de la població viu en situació de pobresa i la taxa d’atur se situa al voltant del 14,1%, una realitat que afecta directament la vida quotidiana de moltes famílies.
MISEVI: educació i infància com a eix de la missió
Missioners Seglars Vicencians és una presència missionera laica que treballa en diferents països amb l’objectiu d’acompanyar les comunitats des de dins de la seva realitat. A a la ciutat de Lobito, a la província de Benguela —a centenars de quilòmetres dels llocs on es concentra el viatge del Papa, com Luanda o Muxima—, Virginia Alfaro i Guillermina Manchado impulsen projectes educatius i socials centrats especialment en la infància.
Ramon Gaya explica que la seva experiència amb aquesta presència missionera es va fonamentar en el treball quotidià amb el projecte Omola Wasandjuka (“infància feliç”), que es desenvolupa en escoles infantils que permeten l’escolarització de nens menors de 5 anys abans de l’escola pública. “Vaig anar com a missioner i les necessitats són sobretot les més bàsiques: alimentació i educació”, resumeix.
“La gent ho viu tremendament il·lusionada”
En la conversa telefònica amb Virginia Alfaro, Ramon Gaya recull una imatge clara de la primera jornada del Papa a Angola: “La gent ho viu tremendament il·lusionada”, afirma, tot subratllant que aquesta vivència es concreta en esglésies plenes i en la participació massiva en els actes i retransmissions.
Segons explica, s’han organitzat celebracions especials perquè moltes comunitats puguin seguir la missa de Lleó XIV en directe. “Ahir es van fer misses especials perquè avui la gent pugui viure des de la televisió la missa del Papa”, recull del seu diàleg amb Alfaro.
Fe, comunitat i vida quotidiana
Ramon Gaya descriu una Església local molt viva i profundament integrada en la vida del poble. “L’acollida és molt bona. Estem plenament integrats i col·laborem mútuament en tot el que podem”, descriu el tortosí sobre la seva experiència a Angola.
També destaca la vitalitat de la comunitat cristiana: “És un país amb molta fe, amb esglésies plenes i molta vida”, i subratlla especialment la presència de molts infants i joves. Segons el seu relat, aquesta realitat contribueix a sostenir la vida comunitària enmig de les dificultats socials.
Entre dificultats i esperança
Aquest missioner i membre de la Delegació diocesana de Missions del bisbat de Tortosa reconeix que la realitat social del país és dura i marcada per mancances importants. “A Angola tot és més complicat, caòtic i insegur. Per a moltes famílies cada dia és una lluita per la supervivència”, detalla, tot i remarcar que la fe i l’esperança «permeten viure amb una certa serenitat».
També descriu la contradicció entre riquesa i pobresa: “Conviuen la riquesa i la pobresa extrema, porta a porta”, afirma, i afegeix que, malgrat les dificultats, la població mostra una capacitat de solidaritat i resistència molt elevada.
En aquesta combinació de testimonis, el relat coincideix en una mateixa imatge: una Església profundament arrelada en la vida quotidiana, una comunitat molt activa i un país que viu la visita del Papa com «un esdeveniment de gran intensitat col·lectiva«, conclou el tortosí.
