El bisbe de Girona, Octavi Vilà, ha fet balanç dels seus dos primers anys al capdavant de la diòcesi en una entrevista publicada aquest passat diumenge al Diari de Girona, en què reivindica una transformació profunda de l’Església adaptada als nous temps. “Estàvem acostumats a tenir catòlics per inèrcia social i ara ho són per convenciment”, afirma, resumint un dels canvis més significatius que detecta en la societat actual.
Nomenat pel papa Francesc el 2024, Vilà va assumir una diòcesi que havia estat 2 anys amb la seu vacant. Procedent de la vida monàstica al monestir de Poblet, Vilà assegura que no es penedeix d’haver acceptat el càrrec i que ha intentat viure’l “amb il·lusió, no com una càrrega”.
Durant aquest temps, el bisbe ha impulsat una nova etapa centrada en la reorganització interna i la participació dels laics. Entre les mesures destacades hi ha la reforma d’òrgans com el Consell Pastoral per incrementar-hi la presència de fidels no ordenats i fomentar el debat intern. “No m’ha agradat mai que els organismes prenguin decisions de forma unànime”, apunta.
Un dels principals reptes és la manca de relleu generacional del clergat. Amb una edat mitjana superior als 73 anys i només 4 seminaristes per atendre 381 parròquies, Vilà admet la necessitat de replantejar l’estructura territorial. La proposta passa per concentrar les celebracions dominicals en parròquies de referència, sense tancar temples però reduint-ne l’activitat regular. “No es podrà arribar a tot arreu”, reconeix.
En aquest context, el bisbe aposta també per un paper més actiu dels laics en la vida eclesial, especialment en celebracions en absència de prevere i en nous ministeris vinculats a la Paraula. “Aquesta evolució”, diu, “haurà d’anar acompanyada de formació i depèn en gran mesura de les directrius de la Santa Seu”.
Fra Octavi Vilà també posa el focus en la integració dels fidels procedents d’altres països, especialment de l’Amèrica Llatina i l’Europa de l’Est, que aporten formes diferents de viure la fe. A més, considera que l’Església ha de saber acollir aquesta diversitat i aprendre’n, evitant perdre pes davant d’altres confessions més actives en la vida comunitària.
Pel que fa als abusos sexuals, reconeix que l’Església els va gestionar “de manera incorrecta” durant anys i defensa la necessitat de garantir espais d’atenció independents per a les víctimes. A la diòcesi de Girona, s’ha registrat alguna denúncia referida a fets del passat, però cap afecta, segons ell, capellans en actiu.
En l’àmbit social, el bisbat gestiona prop de 900 habitatges de lloguer assequible i estudia ampliar-ne l’oferta, tot i les dificultats administratives. En aquest punt, Vilà subratlla el potencial d’aquestes iniciatives per revitalitzar municipis petits i contribuir a la cohesió social, una de les seves principals preocupacions.
Mirant al futur, el bisbe assegura que li agradaria deixar “alguna dinàmica o estructura” que ajudi l’Església gironina a afrontar els pròxims anys. Un horitzó en què, segons ell, la fe continuarà present, però cada cop més basada en la decisió personal i no en la tradició social.
