Tot i que fa quatre anys que va deixar de ser corresponsal d’ABC al Vaticà, Juan Vicente Boo continua llegint cada dia els principals discursos i homilies del papa Lleó XIV, així com els documents del pontificat, que li semblen “d’una gran qualitat”. Instal·lat a Santiago de Compostela, i sense la pressió de l’enviament de les cròniques al diari, medita amb calma el missatge d’un pontífex que li sembla “fascinant” i al qual li ha dedicat León XIV, el Papa de la nueva era (Espasa, 2026), un assaig que explora les solucions que vol aportar el primer Papa dels Estats Units en un món que afronta un canvi d’època.
Què és el que més l’ha sorprès del papa Lleó XIV durant aquesta immersió en la seva vida?
El llibre em va portar una gran sorpresa: en endinsar-me en la seva personalitat i la seva vida anterior com a missioner, superior general dels agustins i bisbe, vaig descobrir que era un personatge de múltiples i riquíssimes facetes. En el llibre n’assenyalo no menys de quinze, i totes són rellevants perquè expliquen la seva extraordinària capacitat d’anàlisi i la seva manera de governar.
Sota quin criteri planteja les línies mestres del llibre, que no és una biografia, sinó més aviat una mena de retrat situat?
Després de presentar la persona, presento el nucli del seu missatge, que té com a eixos fonamentals el Concili Vaticà II i l’exhortació Evangelii Gaudium, temes que ha anat comentant en les audiències generals. El pròxim mes d’octubre hi afegirà Amoris Laetitia, sobre el matrimoni i la família, en la segona “cimera” de presidents de conferències episcopals de tot el món.
El llibre explica després els dos grans nous desafiaments: el de la revolució digital i la intel·ligència artificial —que ha abordat magistralment en l’encíclica Magnifica Humanitas—, i la destrucció de l’ordre internacional de 1945 mitjançant guerres llançades, a Europa i al Pròxim Orient, per tres o quatre líders inhumans. En aquest sentit, el llibre és també una explicació del món actual, que he anat descrivint al llarg de la meva vida com a corresponsal a Brussel·les, Hong Kong, Nova York i Roma.
Els últims dos capítols són les solucions que proposa el Papa i els senyals d’esperança, des del despertar dels joves fins a la incorporació del talent de les dones —Lleó XIV ha nomenat dues noves prefectes a la Cúria vaticana— o l’auge de les devocions populars, els pelegrinatges. Aquests senyals d’esperança van sortir clarament a la llum durant la seva visita a Espanya, que ha mobilitzat entre els joves la “generació Lleó XIV”.
Que hagi sortit elegit en un conclave un cardenal profundament preocupat pels desafiaments de la IA, no és una cosa providencial?
Absolutament. El llibre es titula Lleó XIV. El Papa de la nova era perquè ja hi som, i l’impacte de la IA serà molt més profund que el de la revolució industrial, sobretot en els aspectes antropològics i socials. Com que Robert Prevost es va llicenciar en Matemàtiques abans de cursar Teologia i Dret Canònic, es va adonar de l’impacte de la IA fa molt de temps i va començar a alertar sobre la necessitat de preparar-se ja el 2007. Com a matemàtic, li agrada la informàtica, i va construir, juntament amb un altre agustí, la primera pàgina web de la seva cúria general a Roma. Al Vaticà, ja com a prefecte dels bisbes, va col·laborar en dos grans documents sobre aquest tema: Antique et nova, sobre la intel·ligència humana i la intel·ligència artificial, i Quo vadis humanitas?, sobre la IA, el transhumanisme i el posthumanisme. La seva lectura continua sent imprescindible per entendre el món actual, fins i tot després de la publicació de Magnifica Humanitas.
El papa Francesc va deixar el concepte (entre d’altres) de la “fraternitat humana universal”. Ara Lleó XIV parla de la civilització de l’amor. Una altra mostra de continuïtat?
En realitat és una mostra de la continuïtat de tots dos amb el Concili Vaticà II i el magisteri de Pau VI, qui va començar a proposar la civilització de l’amor com a model social ja a la dècada dels setanta. Al seu torn, Francesc va elevar la fraternitat universal a magisteri explícit i detallat en l’encíclica Fratelli tutti, la importància de la qual continua sent vital, ja que els populismes, la crispació i la polarització, convertint en enemic qui pensa diferent, per desgràcia no han afluixat.
Observant la complicitat entre Prevost i el papa Francesc, que es pot apreciar en les fotos que hi ha de tots dos junts, no creu que Bergoglio es va imaginar el bisbe de Chiclayo com a futur Papa?
Que ho va imaginar, en tinc la intuïció. Que el va anar preparant perquè en prengués el relleu si els cardenals l’elegien, en tinc la certesa per la manera com va anar fent els successius nomenaments com a bisbe, membre de no menys de 9 dicasteris al Vaticà i prefecte dels bisbes, la qual cosa el posava en contacte directe amb la gran majoria de cardenals electors, que estan al capdavant de diòcesis.
Quin balanç fa del viatge apostòlic a Espanya, vostè que ha viatjat tant amb els papes? S’ha guanyat el cor de la gent Lleó XIV?
El viatge ha estat una meravella en totes les seves etapes. El Papa, que coneixia molt bé Espanya per haver-hi fet abans cinquanta viatges, se n’ha guanyat el cor de la gent, però no sols la del nostre país, ja que les imatges de tendresa i els missatges de gran alçada intel·lectual i evangèlica han arribat a tot el món, començant per Europa i els Estats Units. Aquest viatge, a diferència dels dos anteriors, ha estat una “posada de llarg mundial” per la seva durada i per tractar-se d’un país occidental desenvolupat en el qual milions de persones l’han rebut amb entusiasme en marcs elegantíssims, des del Palau Reial fins al Congrés, per no parlar de la trobada amb personalitats de la cultura, les arts, l’esport i la vida social al Movistar Arena. Al seu torn, l’entusiasme ha desbordat els estadis, tant a Madrid com a Barcelona, en bona part per la presència massiva de joves.
Què li va semblar l’espectacle de la Sagrada Família i què creu que diu al món actual la figura d’Antoni Gaudí?
L’acte a la Sagrada Família m’ha semblat el més bonic del viatge. Va suposar la culminació de la línia de la bellesa, que s’havia abordat al Movistar Arena, de la mateixa manera que la línia de la veritat havia sortit a la llum al Palau Reial, el Congrés i la trobada amb la conferència episcopal. El tercer gran tema, el bé i la bondat, va anar apareixent al centre d’acollida de Carabanchel, el barri del Raval i la presó de Brians, abans del gran fermall dels dos dies de Canàries.
Gaudí és un clar exemple en els tres terrenys, un geni artístic universal i un “teòleg de l’arquitectura”, a més d’un cristià coherent. Espero amb molta il·lusió que el dicasteri de les Causes dels Sants aprovi el miracle perquè la beatificació d’aquest gran arquitecte ens ofereixi un meravellós model de talent, humilitat, sobrietat i generositat a tots els cristians.
