Motivada pels diversos signes d’un “renaixement de la fe cristiana” a la societat, així com per l’aparició de “diverses iniciatives de primer anunci”, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha fet pública aquest dimarts al matí la nota doctrinal sobre el paper de les emocions en l’acte de fe, titulada Cor ad cor loquitur —el cor parla al cor—.
Aprovada per la Comissió Permanent en la seva reunió de la setmana passada, el text, elaborat per la Comissió per a la Doctrina de la Fe, presidida pel bisbe de Solsona, Francesc Conesa, i que pren el títol del lema cardenalici escollit pel recent declarat doctor de l’Església, sant John Henry Newman, pretén “ajudar al discerniment i acompanyar en la maduració d’aquestes experiències apostòliques perquè puguin créixer i prestar un millor servei a tantes persones que s’acosten a l’Església”.
En el text, els bisbes d’aquesta comissió reconeixen que “en els últims anys s’aprecien signes que indiquen un renaixement de la fe cristiana, especialment entre els joves espanyols de la denominada ‘generació Z’, aquells nadius digitals nascuts entre mitjans dels anys 90 i la primera dècada dels 2000”, plasmats en “una sèrie d’iniciatives de primer anunci”, la “creativitat” de les quals l’Església “valora”, així com “nous mètodes o eines d’evangelització que representen un alè d’aire fresc”.
Risc d’un reduccionisme «emotivista»
Els mètodes, afegeixen, són aquells “on tenen un pes important les emocions i els sentiments, que provoquen un primer ‘impacte’ en la persona i condueixen a la conversió i a l’adhesió a Crist”, però on “no són pocs, fins i tot entre els promotors d’aquestes experiències, els que han advertit del risc d’un reduccionisme ‘emotivista’ de la fe, que porta moltes persones a convertir-se en consumidors d’experiències d’impacte i buscadors insaciables de la complacència del sentiment espiritual”.
“L’anunci de Crist no busca de manera directa provocar sentiments, sinó testimoniar un esdeveniment que ha transformat la història i és capaç de transformar l’existència de tot ésser humà ocupant el centre de la seva vida”, adverteixen en primera instància els bisbes, que subratllen que “aquest és el gran impacte que renova la ment i el pensament, amplia l’horitzó de la llibertat, ofereix un nou sentit a la vida i, en funció d’això, dona una nova consistència a l’actuar de les persones”.
En aquest sentit, la nota doctrinal reconeix que, enfront d’altres èpoques, actualment “l’experiència de fe se centra en l’univers emocional i sentimental de la persona”, pel que adverteixen “la necessitat de regular i discernir les emocions perquè poden ser un obstacle per al creixement espiritual” i evitar caure en un “emotivisme” on, afegeixen, es passa del “penso, llavors existeixo” al “sento, llavors existeixo”, del “logos” a l’emoció.
“Aplicat a la vida espiritual –afegeix la nota doctrinal–, l’‘emotivista religiós’ fa dependre la fe de la intensitat de l’emoció, reduint-la a la mesura del sentiment i al plaer que pugui produir, fet que es reforça quan es tracta d’experiències compartides. És important no confondre aquestes vivències amb l’èxtasi místic o l’experiència de goig espiritual que acompanya en els sants la revelació privada”.
“Les emocions no es poden ignorar ni banalitzar perquè són intrínseques a la nostra existència. Ara bé, és determinant trobar un equilibri dins la vida espiritual entre els aspectes intel·lectius, volitius i sentimentals. Els sentiments no es poden desvincular ni de la veritat ni del bé”, assenyalen els bisbes de la comissió episcopal.
“La fe sense veritat no salva, no dona seguretat als nostres passos. Es queda en una bella faula, projecció dels nostres desitjos de felicitat, alguna cosa que ens satisfà només en la mesura que vulguem fer-nos una il·lusió”, recalca la nota, que adverteix també que l’emotivista “resulta més fàcilment manipulable” i que en la vida espiritual existeix el perill de pretendre suscitar alguns comportaments mitjançant un “bombardeig emocional”, el qual podria considerar-se una forma d’“abús espiritual”.
“Tal abús pot manifestar-se en forma de ‘pressió emocional del grup’, que fa que els individus es vegin obligats a ‘sentir’ el mateix que els altres per no automarginar-se de l’experiència. I fins i tot mitjançant l’ús de falses experiències sobrenaturals o místiques que desvirtuen una autèntica visió de Déu, com a mitjans per exercir domini sobre les consciències anul·lant l’autonomia de les persones o per cometre altres tipus d’abusos, fet que s’ha de considerar de especial gravetat moral”, afirmen els pastors.
“Creure amb el cor”
Enfront d’aquests models, la nota doctrinal convida a “creure amb el cor”, que consideren “el millor antídot contra els dos grans enemics de la vida espiritual apuntats pel papa Francesc: el neo-gnosticisme i el neo-pelagianisme”, el primer dels quals “concebeix la salvació com una cosa purament interior” mentre que el segon “accentua el caràcter radicalment autònom de l’individu, que pretén assolir la salvació per les seves pròpies forces”.
“Això es tradueix, entre altres coses, en una autocomplaença pels fruits assolits, en l’obsessió per la llei i en l’ostentació en la cura de la litúrgia, de la doctrina i del prestigi de l’Església”, assenyalen citant el papa Francesc.
Per tot això, els bisbes espanyols ofereixen uns criteris teològics i pastorals per al discerniment on recorden que “la fe, certament, no es redueix a l’assentiment teòric a determinats dogmes, sinó que és un acte pel qual tota la persona es lliura lliurement a Déu, que es revela i es lliura a nosaltres en Crist” i que “s’ha de ser precavut davant dels sentiments i les emocions que simplement proporcionen benestar al subjecte”.
“Crist, al contrari, crida a carregar amb la creu i a seguir-lo. A una fe basada només en sentiments agradables i positius li repugna la creu. No es pot entendre la vida cristiana sense compartir la creu i completar en la nostra carn els sofriments de Crist”, assenyalen.
El paper de la formació
“No és possible una experiència ni un coneixement de Déu directes ni de manera individualista. Ningú s’ha fet cristià a si mateix, ni és creient per si sol”, subratllen els bisbes, que també destaquen que “resulta especialment oportú iniciar itineraris catecumenals i processos formatius de discipulat i acompanyament en la maduració de la fe amb aquells que han realitzat una primera conversió al Senyor” o que “la formació és el mitjà primordial que permet integrar la veritat en l’amor”.
Igualment, els bisbes subratllen a la nota que “una autèntica vivència eclesial de la fe no absolutitza el carisma del propi grup, sinó que el posa al servei de la unitat de l’Església; i no exclou altres carismes, sinó que aprecia la riquesa que aporten al conjunt. Igual es pot dir dels mètodes evangelitzadors: cap ha de considerar-se absolut, i s’ha d’admetre que el que serveix per a uns no ha de ser necessàriament vàlid o útil per a altres”.
“Serà, per tant, un signe d’ecclesialitat que aquests nous mètodes siguin sotmesos al discerniment de l’autoritat dels bisbes i dels òrgans diocesans competents”, insten els pastors, que també recorden que “el compromís amb l’Església i amb el món, sigui en l’àmbit familiar, laboral, en la societat, en la vida pública, amb els més pobres i els malalts, en la defensa de la dignitat humana, la promoció de la pau o la cura de la creació, es converteix en criteri de discerniment per valorar l’autenticitat de la fe i d’aquestes noves iniciatives eclesials”.
Finalment, la nota es deté en la dimensió celebrativa, on demanen cuidar “no fomentar una pregària ‘espiritualista’ desencarnada o unes celebracions litúrgiques intimistes i efectistes”, perquè “es corre el perill de reduir la litúrgia a un mer ‘devocionalisme’”.
“En alguns àmbits es detecta un recurs excessiu a elements de tipus emotiu, incloses pràctiques de culte a l’eucaristia fora de la missa que desvirtuen i descontextualitzen el sentit propi de l’adoració al Santíssim Sagrament”, indiquen, i insten a evitar “el subjectivisme i l’arbitrarietat de formes del culte eucarístic així com l’ús d’elements estranys al que disposa el Ritual”.
“Tot això –remarca la nota doctrinal– planteja el repte de garantir, tant als fidels com als ministres ordenats, una bona formació litúrgica que ajudi a situar la celebració de l’eucaristia, especialment la dominical, al centre de la vida personal, comunitària i eclesial”.
Article de Pepe Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
