En ple Any Gaudí i coincidint amb el Dia de la Mare, la figura d’Antònia Cornet —la mare de l’arquitecte— reapareix com una de les grans desconegudes de la biografia del creador de la Sagrada Família. Durant dècades, la seva vida ha quedat desdibuixada entre errors, suposicions i la manca de documents, però recerques recents han començat a reconstruir-ne el perfil amb més precisió.
Un dels investigadors que més s’ha aproximat a aquesta figura és l’historiador Joan Torres, autor del llibre El Gaudí que no ens han explicat (Cossetània, 2018), que qüestiona algunes de les narratives tradicionals sobre la família de l’arquitecte. Torres recorda que la historiografia gaudiniana ha arrossegat durant anys una imprecisió de base: la idea que la mare hauria mort quan Gaudí era infant. Aquesta afirmació, atribuïda a testimonis erronis i reproduïda per primers biògrafs, ha condicionat la seva invisibilitat.
“La mare de Gaudí ha estat durant molt temps ballant entre nebuloses per un comentari errat d’Eduard Toda”, recull Torres, en referència a l’error de memòria del diplomàtic reusenc, que posteriorment va ser replicat per altres autors.
Segons la recerca documental, Antònia Cornet —també citada com Maria Teresa Antònia Úrsula Cornet— va morir a Barcelona el 8 de setembre de 1876, i no pas a Reus ni en la infantesa del seu fill, com s’havia cregut durant dècades. Aquest punt va quedar definitivament aclarit quan es va localitzar la seva partida de defunció als llibres parroquials de la capital catalana.
Torres subratlla com aquest descobriment va arribar després d’una recerca sistemàtica: “Quan vaig consultar els llibres de defuncions de Reus, no hi apareixia. Va ser llavors quan, amb la col·laboració de Joan Bassegoda, es va localitzar finalment la seva mort a Barcelona”, sosté.
Una família marcada per la història
Els pares de l’arquitecte van ser Francesc Gaudí Serra (1813-1906) i Antònia Cornet (1813-1876). Es van casar el 1843 a Reus i van tenir 5 fills, dels quals només 3 van arribar a l’edat adulta. El matrimoni, segons les investigacions, es va formar en un context històric convuls marcat per la Primera Guerra Carlina, que hauria condicionat la vida laboral i familiar del pare.
El mateix Joan Torres subratlla que la reconstrucció del perfil de la mare és complexa per la manca de testimonis directes i pel silenci biogràfic del mateix Gaudí: “Analitzar el caràcter i el comportament dels pares de Gaudí és difícil perquè l’arquitecte va ser reticent a parlar de la seva vida personal i no van quedar familiars propers que en poguessin donar testimoni“, assegura.
L’empremta silenciosa de la mare
Tot i la manca de detalls biogràfics extensos, la figura d’Antònia Cornet no desapareix del tot del relat gaudinià. Al final de la seva vida, Antoni Gaudí va promoure fundacions pietoses en honor dels seus pares, amb actes religiosos a Riudoms i Reus, un gest que revela —en paraules dels investigadors— la profunda vinculació emocional amb la seva família.
Aquesta voluntat de memòria contrasta amb el buit documental que ha envoltat la mare durant dècades. Per això, en un dia simbòlic com el Dia de la Mare, la seva figura emergeix com una peça clau per entendre no només la biografia de l’arquitecte, sinó també el context humà que el va formar.
En ple Any Gaudí, la recerca històrica continua afinant els marges d’una història familiar que, encara avui, té més preguntes que respostes. Però, com demostren les investigacions recents, també té noms propis que comencen a sortir de l’ombra.
