«Aquesta regularització és una manera de protegir i de contribuir a la integració de les persones immigrants». El dominic Xabier Gómez, bisbe de Sant Feliu i, durant anys, secretari del Departament de Migracions de la Conferència Episcopal, ha viscut en primera persona el procés que va portar centenars de milers de persones a signar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a una regularització massiva de migrants que, avui, comença la seva tramitació a través de Reial decret.
«El treball en xarxa conjunt de tantes persones diverses i entitats ha donat un fruit, un resultat positiu», sosté Gómez, qui defensa «el camí del consens, del diàleg, de l’escolta» dut a terme per un miler d’associacions, entre elles moltes pertanyents a l’Església. «L’Església ha tingut un paper rellevant des de l’inici, en un tema com el de la migració, que políticament es presta a ser instrumentalitzat, en el qual pot haver-hi lectures o accions oportunistes», admet.
Què suposa el Reial decret de regularització de migrants?
És una gran notícia. El més important és pensar sempre, primer, en les persones immigrants, treballadores, que fa molts anys que estan al nostre país, en una situació administrativa irregular, per diferents motius. Elles han estat les impulsores de la Iniciativa Legislativa Popular, a la qual després es van sumar un ventall ampli d’entitats socials i de l’Església catòlica, justament per a fer aquest exercici democràtic recollit per la Constitució i que, per fi, després de molts avatars, s’ha vist atès a través d’aquest Reial decret.
Per què és beneficiosa aquesta regularització?
És una bona notícia per a moltes persones que fa anys que viuen al nostre país i contribuint al benestar social d’aquest, pagant els impostos indirectes que paguem tots, però també ara el podran fer quan ja siguin regulars, a través dels impostos directes. Quan es va fer l’última regularització l’any 2000-2005, també es va veure un increment de la recaptació. Es va poder comprovar que aquesta regularització no va suposar un efecte crida. En 2006 es va produir la crisi dels «cayucos», però no per la regularització, sinó per altres circumstàncies als països d’Àfrica, sobretot amb la situació econòmica al Senegal i també la falta de control als països fronterers. Quan les persones migrants arriben a un país, ho fan fugint d’una necessitat, i perquè es veuen atretes per una economia forta.
En resum: aquestes persones avui dormiran més tranquil·les, i veuran millorada la seva situació administrativa. La participació de molts en aquest procés, en un exercici legítim de democràcia, és una veritable victòria. El treball en xarxa conjunt de tantes persones diverses i entitats ha donat un fruit, un resultat positiu.
Quin ha estat el paper de l’Església en la tramitació de la ILP i en la consecució de l’acord?
Som molts a l’Església catòlica que, des de fa molt temps, treballem amb col·lectius i persones vulnerables, com aquells que estan en situació administrativa irregular. L’Església ha tingut un paper rellevant des de l’inici, en un tema com el de la migració, que políticament es presta a ser instrumentalitzat, en el qual pot haver-hi lectures o accions oportunistes. Però per a l’Església l’important és posar en el centre la dignitat de les persones i el bé comú, i en aquest cas també ens hem anat guiant per la Doctrina Social de l’Església i el Magisteri del papa Francesc, que ens convidava a acollir, protegir, promoure i integrar. En aquest sentit, aquesta regularització és una manera de protegir i de contribuir a la integració de les persones immigrades.
Una iniciativa que, en un context marcat per la polarització, ha estat defensada per la gran majoria de la societat civil, independentment de la seva ideologia. Brots verds o una cosa puntual?
A mi m’hauria agradat que la ILP hagués estat aprovada en el Congrés amb el mateix consens amb el qual es va prendre en consideració, que va ser sorprenent. No ha estat possible: no entro en valoracions. Crec que aquest hauria de ser el camí en cultures democràtiques, el camí del consens, de la negociació, de l’escolta. Sé que és un tema delicat, i aquesta regularització és una pedra més en l’arquitectura social pel que fa a la gestió de les migracions, però aquest tema requereix una reflexió molt més serena, per a abordar els diferents punts de vista. Perquè l’Església també diu que existeix el dret a migrar d’una manera digna, però també el dret a no haver de migrar, i aquest encara no està prou reconegut i treballat en la legislació internacional.
També estem davant la demostració que el diàleg social contribueix a construir una societat més justa i democràtica. Com a Església, sempre apostarem per la cultura del diàleg, de la trobada i del consens, al servei de la dignitat de la persona i del bé comú.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
