El Festival Grec acull aquest diumenge 12 de juliol l’última funció de Nosaltres, mortals. Preventives, penades, reincidents, lladres, bruixes i altres semblants, una proposta de teatre documental de Sara Sors que porta a escena una realitat sovint invisibilitzada: la història de les presons de dones i les conseqüències que l’empresonament continua tenint sobre les seves vides. El muntatge, però, no és només el resultat d’una recerca històrica. També és fruit de la col·laboració amb la Fundació Obra Mercedària i de les converses amb dones que han conegut de primera mà el sistema penitenciari, unes veus que han contribuït a construir la dramatúrgia.
L’obra, que s’ha pogut veure del 3 al 12 de juliol, combina testimonis reals, documentació històrica i escenes ficcionades inspirades en fets reals per recórrer l’evolució del sistema penitenciari femení des del segle XVII fins a l’actualitat. La proposta qüestiona les dinàmiques de control i desigualtat que afecten les dones empresonades i planteja una reflexió sobre un càstig que, segons defensa l’espectacle, sovint s’allarga més enllà del compliment de la condemna.
La Fundació Obra Mercedària, una peça clau en el procés creatiu
La vinculació amb la Fundació Obra Mercedària va començar arran de la investigació que l’equip va iniciar després d’escoltar el pòdcast Temps Mort, conduït per la directora de la fundació, Núria Ortín. Aquell programa va despertar l’interès de les intèrprets per comprendre millor la realitat de les presons de dones i va esdevenir el punt de partida d’un procés de documentació que acabaria marcant el projecte.
Segons apunta Sara Sors a Flama, ben aviat van entendre que la investigació no podia limitar-se als llibres i als arxius. «Necessitàvem escoltar les persones que coneixen aquesta realitat de primera mà», afirma. A través de Núria Ortín van entrar en contacte amb diverses testimonis, unes converses que la dramaturga considera «essencials per escriure l’obra«, perquè els van permetre entendre les conseqüències humanes del sistema penitenciari i traslladar-les a escena.
La directora subratlla que aquests testimonis «han estat imprescindibles». No només van enriquir la documentació, sinó que també van confirmar que moltes de les desigualtats detectades durant la recerca històrica continuen presents avui. Aquesta experiència, explica, ha fet possible una dramatúrgia «molt més humana i propera«, que evita els estereotips i posa les persones al centre.
Sors també reivindica la tasca que desenvolupen entitats com la Fundació Obra Mercedària en l’acompanyament de les persones privades de llibertat. Després de la investigació realitzada, considera que les dones empresonades han estat «històricament molt castigades i invisibilitzades» i que continuen suportant un fort estigma un cop recuperen la llibertat. En aquest sentit, defensa que l’acompanyament és imprescindible perquè puguin reconstruir el seu projecte de vida i recorda que la reinserció «no depèn només de la persona que surt de la presó, sinó també de les oportunitats que la societat li ofereix«.
Un teatre que interpel·la el públic
L’espectacle es construeix des d’una perspectiva feminista i dialoga amb les investigacions de la catedràtica de Sociologia de la Universitat de Barcelona Elisabet Almeda, especialista en gènere i sistemes penitenciaris. En aquest sentit, Almeda sosté que «la reclusió femenina ha tingut la seva pròpia història i el càstig cap a la dona delinqüent va més enllà de la pena privativa de llibertat» i alerta que, malgrat els canvis socials, «les noves presons femenines continuen discriminant les dones».
Lluny d’oferir respostes definitives, Nosaltres, mortals pretén generar debat. «Nosaltres no pretenem donar respostes ni oferir solucions, no en sabem prou, però sí que volem plantejar preguntes«, afirma Sors. Entre aquestes, si el sistema penitenciari compleix realment la funció que se li atribueix o si és possible imaginar altres maneres d’entendre la justícia. «Si el públic surt del teatre fent-se aquestes preguntes i amb una mica menys prejudicis —assenyala—, l’obra ja haurà complert una part important del seu objectiu».
La directora també espera que el públic descobreixi una realitat que «gairebé no forma part del debat públic». Precisament, considera que la col·laboració amb la Fundació Obra Mercedària, amb altres entitats i amb persones que coneixen de prop el món penitenciari ha permès construir una obra profundament arrelada a les experiències reals.
Coproduïda per l’Associació Amor Vacui i l’Associació Artística La Desesperada, Nosaltres, mortals s’acomiada avui del Festival Grec després de reivindicar el teatre documental com una eina de memòria, reflexió i denúncia social.
