El programa Eméritos de TRECE dedica la seva darrera emissió a repassar la trajectòria del bisbe emèrit Salvador Giménez, que actualment viu a València després de tancar la seva etapa al capdavant de la diòcesi de Lleida, l’any passat. L’espai televisiu, centrat en figures eclesiàstiques rellevants de les darreres dècades, ofereix una conversa amb el prelat emèrit sobre el seu recorregut vital, els reptes de l’Església i els episodis més complexos del seu ministeri.
Des de la parròquia de San Valero, on col·labora habitualment, Giménez descriu una rutina marcada per la pregària, la lectura i el servei discret. Tot i aquesta nova etapa més serena, no amaga la inquietud davant el que considera algunes derives de la societat contemporània. Entre elles, destaca «un individualisme creixent» que, al seu parer, «contrasta amb el missatge evangèlic». En aquest context, adverteix també sobre «l’augment de la soledat no volguda», que qualifica com «una realitat cada vegada més estesa», i defensa una «resposta basada en l’obertura als altres i l’atenció als més vulnerables».
La manca de vocacions sacerdotals és una altra de les qüestions que el preocupen. El bisbe emèrit apunta a una «responsabilitat compartida» i posa el focus en l’entorn familiar. Segons afirma, sovint els joves que expressen el desig d’ingressar al seminari «es troben amb reticències que acaben ajornant —i, en molts casos, frustrant— la decisió».
El pes d’un conflicte que va marcar una dècada
Un dels moments més intensos de l’entrevista arriba quan aborda el llarg litigi entre les diòcesis de Lleida i Barbastre-Montsó per les obres d’art procedents de parròquies de la Franja. El conflicte, que va marcar bona part dels seus deu anys de ministeri a Lleida, es va originar arran de la reclamació de 130 peces conservades durant dècades al Museu Diocesà lleidatà. Giménez recorda aquell període com «un dels més dolorosos» de la seva vida episcopal, especialment per les acusacions públiques contra antics bisbes de la diòcesi. La seva compareixença judicial a Barbastre la defineix com el dia “més negre” de la seva trajectòria personal. Tot i que les resolucions civils han avalat la postura aragonesa, el cas continua pendent de recorregut davant el Tribunal Suprem.
Una vocació viscuda amb gratitud
Més enllà de les dificultats, el balanç vital que fa és «marcadament agraït». Nascut a Muro d’Alcoi el 1948, recorda una infantesa vinculada a la parròquia i el paper decisiu del rector del seu poble i de la seva mare en el despertar vocacional. Al llarg dels anys ha exercit com a rector, formador de seminaristes i bisbe auxiliar a València abans de ser enviat a Menorca i, posteriorment, a Lleida. Sempre, afirma, «amb una passió latent per l’ensenyament», àmbit al qual s’hauria dedicat si no hagués estat sacerdot. En conjunt, defineix la seva vida com «una experiència de servei viscuda amb felicitat i gratitud».
Amb aquest capítol, Eméritos continua la nova temporada dedicada a bisbes emèrits amb vinculació a Catalunya. En setmanes anteriors, el programa ha conversat amb Agustí Cortés, bisbe emèrit de Sant Feliu de Llobregat, que reivindicava la necessitat de “tornar a l’essencial” de la fe, i amb Joan-Enric Vives, arquebisbe emèrit d’Urgell i excopríncep d’Andorra, que reflexionava sobre el servei episcopal i els reptes socials actuals.
