El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha fet un balanç positiu de la visita del papa Lleó XIV a Catalunya i ha destacat especialment el seu accent humà i pastoral, així com la sensibilitat mostrada envers la llengua, la cultura i alguns dels grans símbols religiosos i patrimonials del país.
En una entrevista amb el periodista Lluís Falgàs al Canal 24, Espadaler ha defensat que el viatge del pontífex ha anat més enllà dels grans actes institucionals i ha volgut posar el focus en «espais que defineixen una determinada manera d’entendre la presència pública de l’Església«.
Segons el conseller, el fet que el Papa hagi visitat espais com el Raval, el centre penitenciari de Brians o Montserrat ha donat una personalitat pròpia a l’estada catalana. En aquest sentit, ha remarcat que el pas per Montserrat ha tingut «un valor especialment significatiu«, entenent el monestir com «una cruïlla entre fe, comunitat, llengua i país».
Espadaler ha situat també la figura d’Antoni Gaudí com «un dels eixos simbòlics del viatge«. Segons ha apuntat, «el fet que el Vaticà parli de Gaudí com a venerable reforça una figura que transcendeix l’àmbit arquitectònic i que representa una determinada projecció de Catalunya al món».
Per al conseller, Gaudí és també expressió d’una manera pròpia d’entendre la relació entre espiritualitat, cultura i identitat col·lectiva. En aquest marc, ha volgut subratllar que l’ús del català per part del pontífex al llarg de diferents moments de la visita ha estat «especialment rellevant».
Ha insistit que aquest fet no s’hauria d’interpretar com un èxit institucional concret. “Aquest no és un èxit del Govern, ni de l’Arquebisbat ni de la Conferència Episcopal; és un èxit col·lectiu”, ha defensat, agraint la sensibilitat de Lleó XIV cap a la llengua, la cultura i els símbols del país.
Sobre aquest punt, ha volgut distingir clarament els papers institucionals. Els continguts i formats dels actes litúrgics, tal com ha recordat, corresponen a les decisions pròpies de l’Església, mentre que el paper del Govern ha estat principalment logístic i institucional.
En aquest sentit, Espadaler ha explicat que l’executiu farà una auditoria del desplegament econòmic vinculat a la visita, que inclou aproximadament 2,8 milions d’euros procedents de la taxa turística en el marc del conveni amb l’Arquebisbat de Barcelona, i que aquest procés es farà, segons ha remarcat, amb criteris de transparència.
També ha reivindicat l’impacte cultural i internacional de la visita. Ha destacat que l’arribada del Papa i els actes a la Sagrada Família han mobilitzat milers de professionals de la comunicació i ha defensat que cal continuar apostant per un model de turisme cultural: “Cal que els turistes continuïn venint a la Sagrada Família”, ha afirmat.
Una de les expressions que Espadaler ha recuperat per llegir el conjunt de la visita ha estat una frase que ha presidit l’esdeveniment a la Sagrada Família: “Primer l’amor, després la tècnica”. Segons ha explicat, interpreta que Lleó XIV ha assumit aquesta idea en la seva manera d’acostar-se als territoris. Primer comprendre la realitat concreta, escoltar i estimar; després organitzar, gestionar o intervenir. Per això ha considerat especialment significatiu que el Pontífex hagués dedicat temps als espais de frontera social i humana, “a les perifèries i als marges del nostre país”.
El conseller ha emmarcat aquesta lectura en una tradició catalana més àmplia. Ha recordat que Catalunya i el fet religiós mantenen una relació històrica de llarg recorregut i ha citat les Assemblees de Pau i Treva de Déu com un dels antecedents de la construcció d’una cultura política basada en la dignitat de la persona i en la convivència.
Des d’aquesta perspectiva, ha defensat una concepció de la laïcitat basada en el respecte: “La laïcitat consisteix a respectar tant la creença com la no-creença i, dins la creença, la diversitat de cultes”.
En relació amb l’assassinat produït al carrer Balmes durant els dies de la visita pontifícia, Espadaler ha apuntat la necessitat de continuar treballant per reforçar els mecanismes de seguretat i ha defensat revisar els instruments disponibles, inclosa l’adequació del marc penal quan sigui necessari. També s’ha referit a la situació penitenciària i ha sostingut que el clima a les presons ha millorat, tot reivindicant un model basat en el contacte directe entre funcionaris i interns i no en una lògica de distància o armament, tot destacant aquesta “pau desarmada” que el Papa reivindicà en la trobada a Montserrat.
Finalment, preguntat pel futur relleu a l’Arquebisbat de Barcelona quan arribi el moment de substituir el cardenal Joan Josep Omella, Espadaler ha expressat confiança en el criteri del Papa. Personalment, ha admès que li agradaria «una figura que entengués alhora la realitat d’una Barcelona cosmopolita, moderna i multicultural i també la singularitat de l’Església catalana».
En aquest punt, el conseller ha volgut reconèixer explícitament el paper d’Omella remarcant que ha sabut «traslladar al Sant Pare, de manera honesta, la realitat de Catalunya i la rellevància que hi tenen la llengua i la cultura».
