Centenars de “tresors musicals” continuen existint “al fons de molts arxius parroquials i particulars”, esperant gaudir d’una segona vida, tal com ho argumenta el barceloní Pau Jorquera (1982), nou director de l’Escolania de Montserrat i expert en música antiga i sacra. “Només a Catalunya, hi ha un enorme patrimoni musical litúrgic per descobrir”, afirma posant l’exemple que té més a la vora, l’Arxiu Musical de Montserrat, amb “prop de 12.000 manuscrits musicals creats per mestres de Montserrat, donats o adquirits”, i que han estat treballats històricament per poder ser consultats després.
“Però si mirem indrets com el Centre de Documentació de l’Orfeó Català, la Biblioteca de Catalunya o molts altres edificis, amb sensibilitats diverses quant al manteniment d’aquest patrimoni material i, alhora, immaterial, trobarem centenars de milers de manuscrits més”, hi afegeix Jorquera, fent referència a una realitat que espera comptar a partir del pròxim mes de setembre amb una nova articulació acadèmica que permeti formar professionals en la recuperació i la difusió d’aquesta riquesa per explorar.
El nou postgrau en Recerca i Recuperació Integral del Patrimoni Musical Litúrgic serà impartit per la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i dirigit per un Pau Jorquera que observa en el naixement d’aquesta plataforma acadèmica “una reforma d’un antic postgrau que ja s’impartia a la casa”. “Ara hem vist que calia rentar la cara al projecte i apostar per recuperar, transcriure i editar tant com es pugui tot això que ens espera a l’interior d’armaris i caixes arreu de Catalunya; en definitiva, la nostra música, des de documents de l’època medieval fins al segle XIX”, diu.
Un patrimoni que “deixa de ser-ho” si no es fa sonar
En aquest sentit, la recuperació integral del patrimoni musical es concreta en el treball destinat a una obra musical ubicada inicialment en un arxiu, amb l’objectiu final de fer-ne una edició apta per a la seva interpretació, segons els estàndards d’edició musical actuals. Un procés que, per al director del postgrau, compta amb tres fases principals, “la de contextualitzar i catalogar, la de transcriure i la d’editar”, si bé n’hi ha una quarta “que quedaria fora de l’àmbit del postgrau de tres semestres”, la d’enregistrar les peces.
Això serà possible amb un equip de professors format “pels millors en cada disciplina”, i que Jorquera exemplifica en noms com els de Josep Maria Gregori, Carles Nadal, Maria Incoronata, Bernat Cabré, Oriol Casadevall o el de Joaquim Garrigosa. “Hem dissenyat assignatures en què s’oferiran eines i coneixements des d’un punt de vista teòric que, un cop es passi a l’acció, permetran recuperar obres capaces de ser interpretades”, apunta Jorquera, per a qui el curs està destinat a molts tipus d’alumnes.
“Agradarà tant a musicòlegs interessants en música antiga, com a intèrprets que volen endinsar-se en aquest món, passant per directors de cors que, com jo mateix, puguin arribar amb unes millors garanties a la música que ha sonat en temples catalans històricament i que no ho fa des de fa temps”, manifesta l’expert. “Totes aquestes partitures són un ric patrimoni que, si no es fa sonar, deixa de ser-ho“, conclou.
