Centenars de «tresors musicals» continuen existint «al fons de molts arxius parroquials i particulars», esperant gaudir d’una segona vida, tal com ho argumenta el barceloní Pau Jorquera (1982), nou director de l’Escolania de Montserrat i expert en música antiga i sacra. «Només a Catalunya, hi ha un enorme patrimoni musical litúrgic per descobrir», afirma posant l’exemple que té més a la vora, l’Arxiu Musical de Montserrat, amb «prop de 12.000 manuscrits musicals creats per mestres de Montserrat, donats o adquirits», i que han estat treballats històricament per poder ser consultats després.
«Però si mirem indrets com el Centre de Documentació de l’Orfeó Català, la Biblioteca de Catalunya o molts altres edificis, amb sensibilitats diverses quant al manteniment d’aquest patrimoni material i, alhora, immaterial, trobarem centenars de milers de manuscrits més», hi afegeix Jorquera, fent referència a una realitat que espera comptar a partir del pròxim mes de setembre amb una nova articulació acadèmica que permeti formar professionals en la recuperació i la difusió d’aquesta riquesa per explorar.
El nou postgrau en Recerca i Recuperació Integral del Patrimoni Musical Litúrgic serà impartit per la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i dirigit per un Pau Jorquera que observa en el naixement d’aquesta plataforma acadèmica «una reforma d’un antic postgrau que ja s’impartia a la casa». «Ara hem vist que calia rentar la cara al projecte i apostar per recuperar, transcriure i editar tant com es pugui tot això que ens espera a l’interior d’armaris i caixes arreu de Catalunya; en definitiva, la nostra música, des de documents de l’època medieval fins al segle XIX», diu.
Un patrimoni que «deixa de ser-ho» si no es fa sonar
En aquest sentit, la recuperació integral del patrimoni musical es concreta en el treball destinat a una obra musical ubicada inicialment en un arxiu, amb l’objectiu final de fer-ne una edició apta per a la seva interpretació, segons els estàndards d’edició musical actuals. Un procés que, per al director del postgrau, compta amb tres fases principals, «la de contextualitzar i catalogar, la de transcriure i la d’editar», si bé n’hi ha una quarta «que quedaria fora de l’àmbit del postgrau de tres semestres», la d’enregistrar les peces.
Això serà possible amb un equip de professors format «pels millors en cada disciplina», i que Jorquera exemplifica en noms com els de Josep Maria Gregori, Carles Nadal, Maria Incoronata, Bernat Cabré, Oriol Casadevall o el de Joaquim Garrigosa. «Hem dissenyat assignatures en què s’oferiran eines i coneixements des d’un punt de vista teòric que, un cop es passi a l’acció, permetran recuperar obres capaces de ser interpretades», apunta Jorquera, per a qui el curs està destinat a molts tipus d’alumnes.
«Agradarà tant a musicòlegs interessants en música antiga, com a intèrprets que volen endinsar-se en aquest món, passant per directors de cors que, com jo mateix, puguin arribar amb unes millors garanties a la música que ha sonat en temples catalans històricament i que no ho fa des de fa temps», manifesta l’expert. «Totes aquestes partitures són un ric patrimoni que, si no es fa sonar, deixa de ser-ho«, conclou.
