Al balcó central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, el papa Lleó XIV ha pronunciat per primera vegada el tradicional missatge de Nadal urbi et orbi (a la ciutat i al món), exhortant a fer-se solidari amb els febles i els oprimits. També ha demanat pregària per les víctimes de «totes les guerres en el món» i ha adreçat el seu pensament per Gaza, el Pròxim Orient, la martiritzada Ucraïna i diversos països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. L’Any Jubilar, ha recordat, és a punt d’acabar-se, però «Crist la nostra esperança continua sempre amb nosaltres».
Missatge íntegre del papa Lleó XIV
Benvolguts germans i germanes,
«Alegrem-nos tots en el Senyor, perquè el nostre Salvador ha nascut al món. Avui, des del cel, ha descendit la pau sobre nosaltres» (Antífona d’entrada de la Missa de mitjanit en la Nativitat del Senyor). Així canta la litúrgia en la nit de Nadal, i així ressona a l’Església l’anunci de Betlem: el Nen que ha nascut de la Mare de Déu és Crist Senyor, enviat pel Pare per a salvar-nos del pecat i de la mort. Ell és la nostra pau, Aquell que va vèncer l’odi i l’enemistat amb l’amor misericordiós de Déu. Per això «el naixement del Senyor és el naixement de la pau» (S. Lleó Magne, sermó 26).
Jesús va néixer en una establia perquè no pertocava per a ell en l’alberg. Acabat de néixer, la seva mare Maria «el va embolicar en bolquers i ho va ficar al llit en un pessebre» (Lc 2,7). El Fill de Déu, per mitjà del qual tot va ser creat, no és acollit i el seu bressol és una pobra menjadora per a animals.
El Verb etern del Pare, que els cels no poden contenir, ha triat venir al món d’aquesta manera. Per amor va voler néixer d’una dona, per compartir la nostra humanitat; per amor va acceptar la pobresa i el rebuig i es va identificar amb els marginats i exclosos.
En el naixement de Jesús es perfila l’elecció fonamental que guiarà tota la vida del Fill de Déu, fins a la seva mort en la creu: l’elecció no de fer-nos portar el pes del pecat, sinó de portar-lo Ell per nosaltres. Això podia fer-ho només Ell. I al mateix temps ens va mostrar el que només nosaltres podem fer, és a dir, assumir cadascun la nostra part de responsabilitat. Sí, perquè Déu, que ens ha creat sense nosaltres, no pot salvar-nos sense nosaltres. (S. Agustí, Sermó 169, 11. 13), és a dir, sense la nostra lliure voluntat d’estimar. Qui no estima no se salva, està perdut. I qui no estima al seu germà que veu, no pot estimar Déu que no veu. (cf. 1 Jn 4,20).
Germanes i germans, aquest és el camí de la pau: la responsabilitat. Si cadascun de nosaltres, a tots els nivells, en lloc d’acusar els altres, reconegués abans de res les seves pròpies faltes i demanés perdó a Déu, i al mateix temps es posés en el lloc dels qui pateixen, fora solidari amb els més febles i oprimits, llavors el món canviaria.
Jesucrist és la nostra pau, abans de res perquè ens allibera del pecat i, després, perquè ens indica el camí a seguir per superar els conflictes, tots els conflictes, des dels interpersonals fins als internacionals. Sense un cor lliure del pecat, un cor perdonat, no podem ser homes i dones pacífics i constructors de pau. Per això Jesús va néixer a Betlem i va morir a la creu: per a alliberar-nos del pecat. Ell és el Salvador. Amb la seva gràcia, cadascun de nosaltres pot i ha de fer el que li correspon per a rebutjar l’odi, la violència i la confrontació, i practicar el diàleg, la pau i la reconciliació.
En aquest dia de festa, desitjo enviar una salutació efusiva i paternal a tots els cristians que viuen al Pròxim Orient, als quals he pogut visitar fa poc en el meu primer viatge apostòlic. He sentit els seus temors i conec bé el seu sentiment d’impotència davant les dinàmiques de poder que els superen. El Nen que avui neix a Betlem és el mateix Jesús que esmenta: «els dic això perquè trobin la pau en mi. En el món hauran de sofrir; però tinguin valor: jo he vençut al món» (Jn 16,33).
A Ell implorem justícia, pau i estabilitat per al Líban, Palestina, Israel i Síria, confiant en aquestes paraules divines: «L’obra de la justícia serà la pau, i el fruit de la justícia, la tranquil·litat i la seguretat per sempre» (Is 32,17).
Encomanem al Príncep de la Pau tot el continent europeu, demanant-li que continuï inspirant-li un esperit comunitari i col·laboratiu, fidel a les seves arrels cristianes i a la seva història, solidari i acollidor amb els que passen necessitats. Orem de manera especial per l’atribolat poble ucraïnès, perquè cessi el baluern de les armes i les parts implicades, amb el suport de la comunitat internacional, trobin el valor per a dialogar de manera sincera, directa i respectuosa.
Al Nen de Betlem implorem pau i consol per a les víctimes de totes les guerres que es lliuren en el món, especialment aquelles oblidades; i per als qui pateixen a causa de la injustícia, la inestabilitat política, la persecució religiosa i el terrorisme. Recordo de manera especial els germans i germanes del Sudan, Sudan del Sud, Mali, Burkina Faso i la República Democràtica del Congo.
En aquests últims dies del Jubileu de l’Esperança, demanem al Déu fet home pel benvolgut poble d’Haití, que cessi al país tota forma de violència i pugui avançar pel camí de la pau i la reconciliació.
Que el Nen Jesús inspiri els qui tenen responsabilitats polítiques a Amèrica Llatina perquè, en enfrontar els nombrosos desafiaments, se li doni espai al diàleg pel bé comú i no a les exclusions ideològiques i partidistes.
Demanem al Príncep de la Pau que il·lumini Myanmar amb la llum d’un futur de reconciliació, que retorni l’esperança a les generacions joves, guiï tot el poble birmà pels camins de la pau i acompanyi els qui viuen sense llar, sense seguretat i sense confiança en el demà.
A Ell implorem que es restableixi l’antiga amistat entre Tailàndia i Cambodja i que les parts implicades continuïn esforçant-se per la reconciliació i la pau.
A Ell li confiem també els pobles del sud d’Àsia i d’Oceania, durament colpejats per les recents i devastadores catàstrofes naturals, que han afectat greument poblacions senceres. Davant tals proves, convido a tothom a renovar amb convicció el compromís comú de socórrer aquells que pateixen.
Benvolguts germans i germanes:
En la foscor de la nit apareixia «la llum veritable que, en venir a aquest món, il·lumina a tot home» (Jn 1,9), però «els seus no la van rebre» (Jn 1,11). No deixem que ens venci la indiferència cap a qui pateix, perquè Déu no és indiferent a les nostres misèries.
En fer-se home, Jesús assumeix sobre si la nostra fragilitat, s’identifica amb cadascun de nosaltres: amb els qui ja no tenen res i ho han perdut tot, com els habitants de Gaza; amb els qui pateixen fam i pobresa, com el poble iemenita; amb els qui fugen de la seva terra a la recerca d’un futur en una altra part, com els nombrosos refugiats i migrants que travessen el Mediterrani o recorren el continent americà; amb els que han perdut la feina i amb els que el busquen, com tants joves que tenen dificultats per a trobar ocupació; amb els que són explotats, com els innombrables treballadors mal pagats; amb els que estan a la presó i sovint viuen en condicions inhumanes.
Al cor de Déu arriba la invocació de pau que brolla de cada terra, com escriu un poeta:
«No la d’un alto el foc / ni la de la visió del llop al costat del xai, / sinó la del cor quan s’acaba l’agitació / i parlem d’un gran cansament. / Que sigui com a flors silvestres, / de sobte, per necessitat del camp: / una pau silvestre».
En aquest dia sant, obrim el nostre cor als germans i germanes que estan necessitats i sofreixen. En fer-ho, l’obrim al Nen Jesús que, amb els seus braços oberts, ens acull i ens revela la seva divinitat: «Però a tots els que ho van rebre […], els va donar el poder d’arribar a ser fills de Déu» (Jn 1,12).
D’aquí a pocs dies acabarà l’Any Jubilar. Es tancaran les Portes Santes, però Crist, la nostra esperança, roman sempre amb nosaltres. Ell és la Porta sempre oberta, que ens introdueix en la vida divina. L’alegre notícia d’aquest dia és que el Nen que ha nascut és Déu fet home; que no ve a condemnar, sinó a salvar; la seva no és una aparició fugaç, perquè Ell ve per a quedar-se i lliurar-se a si mateix. En Ell tota ferida és guarida i tot cor troba descans i pau. «El Naixement del Senyor és el Naixement de la pau».
A tots, els desitjo de cor un Nadal serè.
