El papa Lleó XIV ha recordat aquest dimecres amb motiu del Dia Internacional de la Memòria per les víctimes de l’Holocaust que l’Església és contrària a “qualsevol forma d’antisemitisme” i rebutja “tota discriminació o assetjament per motius de llengua, nacionalitat o religió”. Ho ha fet en una publicació a X, en la qual ha subratllat la fidelitat vers Nostra Aetate, la declaració publicada l’any 1968 pel papa Pau VI per guiar les relacions de l’Església amb totes les religions no cristianes.
Amb aquest missatge, el papa Lleó XIV se suma a altres pontífexs que, des de la primera meitat del segle XX, van condemnar l’antisemitisme en totes les seves formes. El papa Pius XII ho va fer en el seu missatge radiofònic de Nadal de 1942 que va aprofitar per denunciar com centenars de milers de persones morien en camps de concentració i extermini nazis, “només per raó de nacionalitat o d’estirp”. «Volen potser els pobles assistir impassibles a un avanç tan desastrós?”, va demanar-se el pontífex italià.
L’any 2008, coincidint amb el 50è aniversari de la mort del Pius XII, Benet XVI va reivindicar el paper exercit per Pacelli durant la Segona Guerra Mundial: “Sovint va actuar de manera secreta i silenciosa, precisament perquè, conscient de les situacions concretes d’aquest complex moment històric, intuïa que només d’aquest mode es podia evitar el pitjor i salvar el màxim nombre possible de jueus”, va recordar Ratzinger.
«Dolorosos records» del primer papa polonès
A les paraules del papa alemany s’entrellacen els “terribles i dolorosos records” del papa Joan Pau II. En l’audiència general del 26 de juny de 1996, el primer pontífex polonès va recordar el seu tercer viatge apostòlic a Alemanya reflexionant sobre la capital del Tercer Reich. “En la memòria de les persones de la meva generació, el nom Berlín continua evocant terribles i dolorosos records”, va recordar Wojtyla.
Segons Joan Pau II, aquesta ciutat “va constituir el centre d’infaustes iniciatives de caràcter polític i militar, que van influir en gran manera en el destí d’Europa”, sobretot en el de les nacions frontereres”. A Berlín, en 1939 es va prendre la terrible decisió de començar la Segona Guerra Mundial. Allí es van realitzar els inhumans projectes dels camps de concentració i, en particular, el programa de l’anomenada solució final”, va assenyalar.
L’acte heroic d’un franciscà a Auschwitz
Un altre papa que es va pronunciar sobre la barbàrie sense pal·liatius de l’Holocaust va ser Pau VI, que durant l’Àngelus del 17 d’octubre de 1971, va desglossar el testimoniatge ofert pel sacerdot franciscà polonès Maximilià Kolbe, que l’any 1941 va ser executat al camp d’Auschwitz després d’intercanviar-se voluntàriament per un altre presoner que havia de ser executat. “Aquell acte heroic de caritat el va fer cèlebre… El pare Kolbe es va oferir a si mateix, substituint un desgraciat pare de família desconegut i innocent, en l’horrible mort per fam que li havia estat assignada”, va subratllar el papa Montini.
Francesc i la lliçó de l’Holocaust
Durant les darreres 8 dècades, la humanitat s’ha fet repetidament la pregunta: què ens ensenya la Xoà? El papa Francesc va intentar oferir la seva resposta el 17 de gener de 2016 durant la seva visita a la sinagoga de Roma, on va recordar la violència i la persecució del poble jueu al llarg de la seva història fins a l’extermini de sis milions de jueus europeus durant l’Holocaust.
“El 16 d’octubre de 1943, més de mil homes, dones i infants de la comunitat jueva de Roma van ser deportats a Auschwitz. Avui desitjo recordar-los de tot cor: especialment els seus sofriments, les seves angoixes. Les seves llàgrimes mai s’han d’oblidar”, va afirmar Francesc, recordant que l’Holocaust “ensenya que és necessària sempre la màxima vigilància per a poder intervenir tempestivament en defensa de la dignitat humana i de la pau”.
El 27 de gener es commemora l’alliberament en 1945 per les tropes soviètiques del camp de concentració i extermini nazi alemany d’Auschwitz-Birkenau. Aquesta data va ser oficialment proclamada per la UNESCO, el novembre de 2005, Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust per ratificar el compromís de lluitar contra l’antisemitisme, el racisme i tota una altra forma d’intolerància que pugui conduir a actes violents contra determinats grups humans.
