María del Mar Chapa és la dissenyadora del logotip oficial de la visita del papa Lleó XIV a Espanya, una imatge que en pocs dies s’ha convertit en el símbol visible d’aquest esdeveniment de gran transcendència religiosa, social i institucional. Tot i mantenir un perfil públic discret, el seu treball ha adquirit una gran projecció arran d’aquest encàrrec, en què ha sabut sintetitzar en una sola composició el lema «Alceu la mirada» i el sentit profund del viatge papal.
El logotip no només identifica unes jornades concretes, sinó que proposa una lectura simbòlica rica: una comunitat en moviment, unida, que avança cap a una dimensió que la transcendeix. Amb una estètica orgànica i oberta, Chapa integra figures humanes, referències territorials i elements espirituals en un conjunt coherent que apel·la tant a la fe com a l’experiència humana compartida. Parlem amb ella sobre el procés creatiu, les decisions simbòliques i la voluntat de connectar amb un públic ampli i divers.
Quina va ser la seva principal inspiració per al logotip «Alceu la mirada»?
La inspiració principal va ser precisament el lema. M’interessava que no fos només una frase bonica, sinó que es pogués traduir en un gest visual clar. Vaig pensar en la idea d’una comunitat que no es manté quieta, sinó que es mou junta i s’eleva.
Des de l’inici vaig tenir molt present la imatge d’un grup de persones enllaçades, sostenint-se les unes a les altres, generant un moviment comú cap amunt. No volia representar només un lloc o un símbol aïllat, sinó una dinàmica: la de moltes persones que, unides, generen un mateix impuls cap a alguna cosa que les transcendeix.
També em va inspirar molt la idea que aquesta visita no és només un esdeveniment institucional, sinó un moment de trobada humana, espiritual i social. Per això la composició és orgànica, fluida i oberta, més que rígida o monumental.
La figura de la Mare de Déu al centre fa referència explícita a la Verge de l’Almudena, a la Verge de Montserrat, o a totes dues advocacions?
La figura de la Verge no pretén representar una advocació concreta de manera literal, sinó recollir una dimensió mariana compartida per tots els territoris que formen part de la visita.
És veritat que, per context, pot evocar tant la Verge de l’Almudena com la Verge de Montserrat, i això és una cosa que em sembla bonica, perquè permet que diferents sensibilitats s’hi reconeguin. Però l’objectiu principal era que funcionés com una imatge mariana universal, com un punt de referència comú i un cor simbòlic dins del conjunt.
La seva posició al centre no és casual: actua com a eix del moviment, com a lloc de trobada i com a referència espiritual que articula tot la resta.
En el símbol del mar de Canàries, hi ha intencionadament una representació estilitzada d’una pastera de color taronja o algun element que faci referència a l’experiència migratòria?
El mar de Canàries és present de manera clara perquè és un element profundament lligat a la realitat social i humana d’aquest territori. No volia que fos només un paisatge, sinó un símbol viu.
Les formes ondulades i l’element taronja poden suggerir diferents lectures, i entre elles hi ha, efectivament, l’experiència migratòria, que forma part de la memòria i de la consciència col·lectiva associada a aquest mar. No es tracta d’una representació literal d’una pastera, sinó d’una referència simbòlica que permet obrir aquesta reflexió sense convertir-la en una imatge explícita.
Per a molts migrants, el mar ha estat el camí cap a una vida millor. És una imatge que no és aliena a la nostra pròpia història i a la de moltes famílies. Per això em semblava important que hi fos present no només com a geografia, sinó com a realitat humana.
M’interessava que el mar parlés de camí, de trànsit, d’esperança i també de desafiament humà. És un símbol que connecta amb la peregrinació, però també amb la realitat social que avui viu Canàries.
Quin va ser el principal repte creatiu a l’hora d’integrar elements tan diversos (figures humanes, paisatges urbans i símbols marianos) en un únic disseny?
El repte, i no sé si ho vaig aconseguir, va ser aconseguir que tots aquests elements no semblessin peces separades, sinó parts d’un mateix moviment.
No volia fer un collage de símbols reconeixibles, sinó construir una forma orgànica en què tot estigués relacionat: les persones, la ciutat, el mar i la dimensió espiritual. Per això va ser fonamental treballar la composició com un cercle obert, on cada element empeny el següent i genera continuïtat.
També va ser un desafiament mantenir la claredat visual. Hi havia molts significats possibles, però el logotip havia de continuar sent llegible, reproduïble i comprensible a simple vista. En el fons, el repte va ser trobar l’equilibri entre riquesa simbòlica i senzillesa gràfica.
Com espera que el logotip connecti amb els fidels i amb la societat en general, més enllà de la lectura estrictament religiosa?
Espero que connecti des d’alguna cosa molt humana: la idea de comunitat i de moviment compartit.
Des del principi vaig tenir clar que calia construir una imatge que ressonés emocionalment amb el poble espanyol, independentment d’on visquin o del seu grau de vinculació religiosa. Aquest viatge és una fita important en el ministeri del papa Lleó XIV, i el logotip havia d’estar a l’altura d’aquest moment, no com una suma de símbols, sinó com una imatge que transmetés unitat i propòsit comú.
Tot i que té una lectura religiosa clara, també parla d’alguna cosa universal: persones que se sostenen, que avancen juntes i que alcen la mirada cap a alguna cosa millor. Aquesta idea no pertany només a l’àmbit de la fe, sinó també al social i a l’humà.
Quin missatge espera transmetre amb el logotip i quina sensació vol que provoqui en qui el contempla?
M’agradaria que qui vegi el logotip no pensi només en un esdeveniment concret, sinó en un gest: el de mirar cap amunt, cap als altres, cap al futur. Que el percebi com una invitació a l’esperança i a la trobada. Perquè, en el fons, el missatge que resumeix tot el disseny és molt senzill: quan alcem la mirada junts, la realitat pot canviar.
