Després de fer-se públic el seu nomenament com a abat del Monestir de Grottaferrata, a Roma, el monjo de Montserrat Manuel Nin comparteix amb Flama el significat personal i pastoral d’aquesta nova etapa. Amb una trajectòria marcada pel monaquisme i el servei a les Esglésies orientals, el religiós vendrellenc afronta el repte amb «gratitud, consciència històrica i mirada de futur».
Nin explica que ha rebut el nomenament “amb sorpresa”, però sobretot “amb un gran agraïment per la confiança del papa Lleó XIV”. En les seves paraules, aquest pas no és només un canvi de responsabilitat, sinó també un retorn als orígens. “Després de 10 anys a Grècia, aquesta nova etapa suposa tornar a les portes de Roma i tornar a una realitat monàstica, que és on vaig començar fa gairebé 50 anys entrant a Montserrat”, afirma.
El nou abat subratlla els paral·lelismes entre Montserrat i Grottaferrata, dos monestirs mil·lenaris amb tradicions diferents però amb molts punts de contacte. Segons detalla, Grottaferrata és “un monestir de tradició oriental, de ritus bizantí”, amb una missió clara: ser un espai d’acolliment i de pregària tant per als fidels d’aquesta tradició com per als de ritus llatí que s’hi apropen buscant silenci i vida espiritual. “És una missió pastoral a les portes de Roma”, resumeix.
Pel que fa als reptes immediats, Nin no amaga les dificultats. Recorda que la comunitat actual és reduïda, formada només per 5 monjos, i que això obliga a pensar el futur amb realisme però també amb esperança. Entre les prioritats, assenyala la necessitat de donar a conèixer l’abadia perquè “esdevingui realment un monestir d’alta acollida”, així com treballar per atraure noves vocacions que permetin “ajudar la comunitat a tornar a créixer i a arrelar”.
El religiós català també situa Grottaferrata com un possible pont entre tradicions cristianes. Així, vol que el cenobi sigui “un lloc de diàleg amb les altres confessions cristianes, sobretot d’Orient”, sense oblidar la seva dimensió intel·lectual i espiritual. En aquest sentit, defensa el paper del monestir com a espai d’estudi, de pregària i de trobada, fidel a la seva història però obert als desafiaments del present.
En adreçar-se als fidels, especialment als de Montserrat i “de casa nostra”, Manuel Nin opta per un missatge de confiança. En aquest sentit, reconeix que l’Església viu moments complexos, però insisteix que també són temps “molt rics”, malgrat les ombres i dificultats. Sobre Montserrat, parla des de l’experiència personal: “El que soc i el que puc fer després de 50 anys és gràcies a Montserrat”, assegura.
Finalment, destaca la vocació del monestir català com a lloc on conflueixen creients i no creients. Un espai, diu, on molts acudeixen “per trobar una paraula de consol, d’esperança i d’encoratjament”. Un desig que ara vol projectar també a Grottaferrata, en aquesta nova responsabilitat que, segons ell mateix admet, és alhora un repte i un retorn a l’essència del seu camí.
