Salvador Grañé va passar-se molts minuts davant l’ordinador tractant d’obtenir entrades per a la vetlla de pregària que el papa Lleó XIV presidirà el 9 de juny a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Ho va intentar una vegada i una altra, també amb l’ajuda dels familiars, conscient que la demanda seria extraordinària. Però la pantalla no li va donar cap alegria. “Davant meu tenia 5.000 persones virtualment connectades”, explica, encara sorprès per la magnitud de l’expectació que ha despertat la primera visita del pontífex a Catalunya.
La decepció, però, va durar poc. Quan ja havia assumit que seguiria els actes a distància, va rebre una trucada del president de Càritas Catalunya que li canviaria els plans. El director de Càritas Diocesana de Tarragona formarà part de la representació que serà present a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona el pròxim 10 de juny, en una trobada molt més reduïda i propera amb el Papa.
L’anunci el va fer especial il·lusió. No tant pel component institucional de la cita com pel que representa la figura de Lleó XIV per a algú que fa anys que treballa al costat de persones en situació de vulnerabilitat. De fet, Grañé no amaga que veu en el nou pontífex una sensibilitat especialment propera a la missió de Càritas.
Un Papa que parla des de l’experiència
Per això no li sorprèn gens que la primera parada de la visita a Espanya hagi estat un centre de Càritas. Lluny de considerar-ho un simple gest simbòlic, interpreta que respon a una manera concreta d’entendre el lideratge dins de l’Església. Segons defensa, “que comenci la seva visita a Espanya, aquest dissabte 6 de juny, en un centre de Càritas entra en la lògica”, precisament perquè abans d’arribar al capdavant de l’Església “ha estat amb la gent més necessitada del Perú”.
A parer seu, aquest contacte directe amb les perifèries socials és el que confereix autenticitat al seu discurs. Grañé té la impressió que Lleó XIV no parla de pobresa des de la teoria ni des dels despatxos, sinó des del coneixement directe de realitats humanes complexes. “Al Papa no li hem d’ensenyar res”, insisteix, convençut que aquesta experiència marcarà també les prioritats del seu pontificat.
Aquesta mirada és la que creu que ja es pot intuir en els primers documents i missatges del nou bisbe de Roma. Especialment en l’exhortació apostòlica Dilexi te, dedicada a la caritat humana. Grañé considera que el text apunta al nucli mateix dels grans reptes contemporanis i avisa que “no ha de quedar arraconat en un calaix”. Ben al contrari, troba “molt adient que hagi començat amb aquest tema el seu pontificat” en un moment marcat per les desigualtats, els conflictes internacionals i una creixent deshumanització del debat públic.
Durant la conversa, el director de Càritas Tarragona parla sovint del Papa com d’una figura capaç d’interpel·lar molt més enllà dels creients. Creu que la seva influència continua sent rellevant en un món que necessita referents morals compartits. En aquest sentit, sosté que “el que fa el Papa és obrir consciència globalment com a persona de referència” i que la seva veu pot ajudar a comprendre la gravetat dels desafiaments actuals. “Ens pot ajudar a entendre que el món no pot anar així, ens dirigim a l’hecatombe”, adverteix.
Més enllà de la caritat
Salvador Grañé observa amb satisfacció que una part destacada de la visita papal estigui vinculada a l’acció social. I entén que és una manera de posar llum sobre una feina sovint discreta però imprescindible. Per això, defensa que qualsevol gest que faci visibles les iniciatives de Càritas té un valor que va més enllà de la institució mateixa.
Segons argumenta, “qualsevol exemple d’acció caritativa és bo per demostrar que el treball que cal des de l’Església és fer justícia social”. Una reflexió que connecta directament amb la realitat que l’entitat veu cada dia a Tarragona: persones que no poden accedir a un habitatge digne, famílies atrapades en la precarietat o migrants que intenten obrir-se camí enmig de nombroses dificultats administratives i laborals.
En aquest context, Grañé espera que la visita de Lleó XIV contribueixi a reforçar una determinada manera d’entendre la presència de l’Església en la societat. No espera grans anuncis ni missatges espectaculars; li interessa més el testimoni que no pas l’escenografia. La capacitat de recordar que darrere de cada estadística hi ha persones concretes, amb noms, històries i necessitats.
Potser per això, quan se li pregunta què espera de la trobada a Sant Agustí, acaba resumint tota una filosofia de treball en una frase aparentment senzilla: el tarragoní creu que l’acció social transformadora sovint s’allunya dels focus i es construeix des de la proximitat. “Hem de ser discrets, treballar fent comunitat”, afirma.
És una idea que podria servir tant per descriure la feina quotidiana de Càritas com el pontificat que Grañé intueix en aquests primers mesos de Lleó XIV. Una Església menys preocupada per ocupar titulars i més compromesa amb l’acompanyament de les persones que viuen als marges. Una Església que, abans de parlar, escolta.
