L’Arquebisbat de Barcelona ha rebutjat de manera contundent les informacions publicades en diversos mitjans de comunicació sobre la gestió de dos casos vinculats a sacerdots de l’arxidiòcesi i ha assegurat que el cardenal Joan Josep Omella “mai no ha participat en cap mena d’encobriment”.
En un comunicat fet públic aquest dissabte, la institució eclesiàstica ha reiterat la seva condemna a qualsevol forma d’abús, ja sigui sexual o d’autoritat, i ha defensat l’actuació dels seus protocols interns davant les acusacions aparegudes a la premsa.
L’Arquebisbat subratlla que la seva posició contra els abusos ha estat expressada reiteradament per Omella durant la seva etapa com a president de la Conferència Episcopal Espanyola i com a arquebisbe de Barcelona. En aquest sentit, sosté que totes les actuacions relatives als casos esmentats s’han desenvolupat d’acord amb els procediments previstos tant en l’àmbit civil com en el canònic.
Un sacerdot apartat i pendent de judici
Pel que fa al cas del sacerdot J.-A.P., l’Arquebisbat recorda que el novembre de 2024 va informar públicament de la denúncia presentada per un menor. Segons explica, el Servei d’Atenció a les Víctimes d’Abusos (SAVA) va rebre el denunciant i la seva mare, va activar els protocols corresponents i va posar en marxa els mecanismes interns previstos.
Paral·lelament, la família va presentar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra, fet que va donar lloc a un procediment penal que continua obert. Segons l’Arquebisbat, actualment no consta cap novetat judicial i el sacerdot continua pendent de judici.
Com a mesura cautelar, J.-A.P. va ser apartat de la parròquia on exercia i actualment no ocupa cap responsabilitat dins de l’estructura diocesana.
El comunicat també es refereix a una queixa presentada l’any 2022 per una persona adulta relacionada amb el mateix sacerdot. Segons la versió de l’Arquebisbat, aquella comunicació descrivia una conducta de caràcter sexual entre adults, però no va derivar ni en una denúncia canònica ni en una denúncia davant la justícia ordinària.
La institució afirma que, quan aquesta persona va tornar a posar els fets en coneixement del cardenal Omella el setembre de 2024, va ser derivada al SAVA i se la va animar a formalitzar una denúncia. L’Arquebisbat detalla que es van concertar reunions i es van enviar diverses comunicacions per facilitar el procés, però que no es va produir cap compareixença fins a l’abril de 2026.
Segons el comunicat, aquest expedient continua actualment la seva tramitació interna i no guarda relació amb la causa judicial oberta arran de la denúncia presentada pel menor.
El cas Senabre, reobert canònicament dècades després
La nota també aborda el cas del sacerdot Josep Senabre, detingut l’any 1988 per presumptes abusos. Després de ser posat en llibertat provisional, va abandonar Espanya abans de la celebració del judici i no es va presentar a la vista prevista a l’Audiència Provincial de Barcelona el 1991. Davant la seva absència, es va dictar una ordre de cerca i captura que no va permetre localitzar-lo ni obtenir-ne l’extradició.
Amb el pas dels anys, els fets van prescriure en la jurisdicció civil. Tot i això, l’Arquebisbat assegura que, després de l’arribada d’Omella a la seu barcelonina el 2015, es va ordenar una investigació canònica d’ofici malgrat que no existia una denúncia formal.
Segons la institució, la Congregació per a la Doctrina de la Fe va autoritzar la dispensa de la prescripció canònica per poder estudiar el cas. L’Arquebisbat afirma que tant la presumpta víctima com els seus familiars van ser requerits en diverses ocasions perquè participessin en el procediment eclesiàstic, però que van declinar fer-ho.
També es va reclamar repetidament a Senabre que retornés a Barcelona per declarar, una petició que, segons el comunicat, sempre va rebutjar.
Davant la manca de denúncia canònica i de testimonis directes dins del procediment, la Congregació per a la Doctrina de la Fe va arxivar la causa el 2 d’agost de 2019. Tot i això, l’Arquebisbat afirma que va imposar al sacerdot una reprensió pública i una penitència pública, mesures previstes pel dret canònic, i va deixar oberta la possibilitat de reobrir l’expedient si apareixien noves proves. Senabre va morir l’any 2022.
Debat sobre la transparència
El comunicat arriba després de noves informacions periodístiques que qüestionen la gestió d’aquests casos per part de la jerarquia eclesiàstica. En els darrers anys, la qüestió dels abusos sexuals a l’Església ha esdevingut un dels principals reptes per a la institució, que ha impulsat protocols específics, oficines d’atenció a les víctimes i mecanismes de prevenció i denúncia.
L’Arquebisbat de Barcelona defensa que les actuacions desenvolupades en els dos expedients es van ajustar als procediments establerts i insisteix que no hi ha hagut cap actuació destinada a ocultar o encobrir els fets investigats.
