“És un home de Déu, de pregària profunda, que viu el sacerdoci com un servei a l’Església i al poble”. Amb aquestes paraules descriu l’agustí Luis Marín de San Martín el papa Lleó XIV, que aquest passat dijous 19 de juny va commemorar el 43è aniversari de l’ordenació sacerdotal. “És un home profundament espiritual. El seu ministeri està fortament unit a Crist, viscut amb intensitat i autenticitat en clau agustiniana, on Crist i l’Església són inseparables”, revela el sotsecretari de la Secretaria General del Sínode en una entrevista a SIR.
Marín recorda que el pontífex, des del primer moment, es va presentar com a “fill de Sant Agustí, agustinià”, i és precisament d’aquesta arrel que beu el seu estil de vida sacerdotal. Per a Prevost, viure l’espiritualitat agustiniana significa estimar la comunitat de manera concreta, amb un servei humil i dedicat, on “el discerniment es fa conjuntament, la corresponsabilitat es viu i la fraternitat és concreta”, explica de Marín.
El religiós defineix el papa americà com “un home senzill però no ingenu, amable però no insegur, pacient però no feble”. Aquesta sensibilitat, segons Marín, “brolla de la seva experiència de Crist Bon Pastor, que el porta a acostar-se als qui pateixen i als marges. Té un sacerdoci popular en el sentit més profund: estar amb, servir, compartir, acompanyar”.
Un altre aspecte de Lleó XIV que destaca el frare, que resideix a la cúria de l’Orde de Sant Agustí de Roma, és que en el cor de la seva visió eclesial hi ha la sinodalitat. “Caminar junts, practicant l’escolta mútua i la corresponsabilitat, és per a ell una realitat quotidiana, no un eslògan”, comenta Marín.
“Va viure la sinodalitat com a religiós i com a bisbe, i ho viu avui com a papa. Està convençut que una Església sinodal és més fidel a l’Evangeli”, argumenta.
Aquest estil es reflecteix també en el seu govern: “No treballa de manera individualista ni solitària, sinó que escolta, no concentra i, després de reflexionar, decideix amb responsabilitat i determinació”, descriu Marín, convençut de la gran capacitat del papa per “llegir els signes dels temps”: “Lleó XIV no és un home abstracte ni teòric, sinó que està immers en el món. Parla d’intel·ligència artificial, guerra, pau i la vida quotidiana de les persones amb realisme i profunditat”, sentencia.
L’esperit missioner de Prevost, per a Marín, continua sent molt viu. Després de ser ordenat, va anar al Perú i va viure al llarg de la seva vida en contextos diversos com Chicago, Chiclayo i Roma. Marín diu que té un cor gran i una ment oberta: “És un home que construeix ponts, que uneix”. Com a pastor és “serè, reflexiu, incansable”, però sobretot és un “home d’escolta”, amb una gran capacitat de lideratge i discerniment.
La seva visió d’Església és la d’una “família de Déu”, on “cadascú té un paper, però tothom participa amb amor”. Defensa una participació activa dels laics basada en el baptisme: “No és un ‘do’ o una ‘concessió’ que es fa als laics, és la seva vocació”. Lleó XIV és “un papa d’esperança i de pau“, i segons Marín, “tirarà endavant amb serenor i profunditat una història de servei i comunió, serà un gran Papa, n’estic segur”.
