Primera trobada del papa Lleó amb el clergat de Roma. Una trobada càlida, i esperada, del bisbe de Roma amb els seus capellans. Amb paraules suaus, però clares, Prevost va demanar “un canvi de rumb” basat en tres premisses: el retorn a l’anunci de l’Evangeli, “aprendre a treballar junts” i una mirada als sacerdots més joves, fills d’una generació frustrada.
En un discurs ple de referències a Francesc i a Evangelii Gaudium, Prevost va insistir que, com en temps de Pau, el clergat està cridat a evangelitzar “amb la nostra creativitat i els nostres carismes”, i a fer-ho tenint en compte “el context canviant i el pas del temps”, en què “es percep un cert cansament, certa decepció o frustració, un cert deteriorament espiritual i moral”.
“El foc és encès, però sempre cal revifar-lo”, va recordar Lleó XIV, que va demanar “admetre amb humilitat que la flama d’aquest foc no sempre conserva la mateixa vitalitat i necessita ser revifada”.
“Pressionats pels sobtats canvis culturals i pels escenaris en què es desenvolupa la nostra missió, de vegades assaltats pel cansament i el pes de la rutina, o desanimats per la creixent desafecció envers la fe i la pràctica religiosa, sentim la necessitat que aquest foc sigui alimentat i revifat”, va insistir, tot fent èmfasi en la pastoral de les parròquies.
És en el dia a dia on “les fatigues i les incomprensions també poden ser una ocasió per reflexionar sobre els reptes pastorals que cal afrontar”, en particular “pel que fa a la relació entre la iniciació cristiana i l’evangelització”, on “necessitem un canvi de rumb clar”.
“La pastoral ordinària està estructurada segons un model clàssic que es preocupa sobretot de garantir l’administració dels sagraments, però aquest model pressuposa que la fe es transmet d’alguna manera també per l’entorn, tant per la societat com per l’àmbit familiar”, va advertir el papa, que va instar a admetre que “assistim a una creixent erosió de la pràctica religiosa”.
Què cal fer? Lleó XIV ho té clar. “És urgent tornar a anunciar l’Evangeli: aquesta és la prioritat”. Roma, com altres grans ciutats, va expressar el pontífex, “està marcada per la mobilitat permanent, per una nova manera d’habitar el territori i de viure el temps, per teixits relacionals i familiars cada vegada més plurals i a vegades esfilagarsats. Per tant, cal que la pastoral parroquial torni a centrar-se en l’anunci, per buscar formes i mitjans que ajudin les persones a tornar a entrar en contacte amb la promesa de Jesús”.
“Cal experimentar altres formes de transmetre la fe, fins i tot fora dels camins clàssics, per intentar implicar d’una manera nova els infants, els joves i les famílies”, va proposar el papa.
En segon lloc, Prevost va animar a “aprendre a treballar junts, en comunió”, sense “pensar i actuar de manera solitària”. Perquè, avui, “la parròquia per si sola no és suficient per iniciar un camí d’evangelització capaç d’arribar a aquells que no poden participar adequadament”.
“En un territori de grans dimensions com el romà, cal vèncer la temptació de l’autoreferencialitat, que genera sobrecàrrega i dispersió, per treballar cada cop més junts (…). Cal una coordinació més gran que, lluny de ser un simple recurs pastoral, pretengui expressar la nostra comunió presbiteral”.
Finalment, el papa va convidar a “la proximitat amb els joves”, sovint allunyats de l’Església i sense referència a Déu. “Es tracta, doncs, de captar i llegir el profund malestar existencial que els habita, la seva desorientació, les seves múltiples dificultats, així com els fenòmens que els involucren en el món virtual i els símptomes d’una preocupant agressivitat, que de vegades desemboca en violència”.
“No tenim solucions fàcils que ens assegurin resultats immediats, però, en la mesura del possible, podem escoltar els joves, ser-hi presents, acollir-los, compartir una mica de la seva vida”, va remarcar Prevost, animant a intentar “com a parròquies, dialogar i interactuar amb les institucions presents al territori, amb l’escola, amb els especialistes en el camp de l’educació i les ciències humanes i amb tots aquells que es preocupen pel destí i el futur dels nostres joves”.
Les paraules del Papa van concloure amb “unes paraules d’ànim als sacerdots més joves, que sovint experimenten en carn pròpia el potencial i les dificultats de la seva generació i d’aquesta època”, amb un clam: “Acompanyem-nos i donem-nos suport mútuament”.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
