“Vinc a vosaltres per trobar-me amb el vostre poble, com un pelegrí que busca les empremtes del pas de Déu en aquesta terra estimada per Ell”. Amb aquestes va començar Lleó XIV el seu discurs a les autoritats d’Angola, representants de la societat civil i membres del cos diplomàtic al Palau Presidencial de Luanda, aquest dissabte, poc després d’aterrar al país en el marc de la seva gira africana.
Després de dedicar un instant a referir-se a les recents inundacions a la província de Benguela, assegurant la seva “oració per les víctimes” i expressant la seva “proximitat a les famílies que han perdut casa seva”, Lleó XIV va destacar la resposta nacional, tot elogiant la “gran cadena de solidaritat en suport dels afectats”.
Dirigint-se al president João Lourenço i als allí reunits, el papa Lleó va destacar el que va descriure com els recursos més importants del país, no materials sinó humans, afirmant que “el vostre poble té tresors que no es poden vendre ni robar”. Entre ells, va destacar una resiliència arrelada a l’experiència. “Hi ha una alegria que ni tan sols les circumstàncies més adverses han pogut extingir”, va dir.
Al mateix temps, va alertar dels patrons d’explotació econòmica arrelats des de fa temps. “Massa sovint les vostres regions han estat, i continuen sent, considerades per tal de donar —o, més sovint, de treure alguna cosa», va dir, demanant que es trenqui «aquesta cadena d’interessos, que redueix la realitat i la vida mateixa a una mercaderia«.
Àfrica d’alegria i esperança
“Àfrica és una reserva d’alegria i esperança per al món”, va assenyalar posteriorment, referint-se en particular a les seves generacions més joves. “Els seus joves i els seus pobres continuen somiant, continuen esperant, no es conformen amb el que ja existeix”, va dir. “Això”, va continuar, “representa una força de canvi més profunda que els programes polítics per ells mateixos”.
En el seu parlament, el papa també va abordar l’impacte dels models econòmics extractius, que, segons ell, han provocat “patiment, morts i desastres socials i mediambientals”. Va advertir que aquests sistemes continuen promovent “un model de desenvolupament que discrimina i exclou, però que, així i tot, pretén imposar-se com l’únic possible”.
Lleó XIV es va referir també els reptes polítics i socials a què s’enfronten Angola i moltes altres nacions africanes, recordant en aquest punt la importància del diàleg. “La vida floreix només a la trobada. Al principi hi ha el diàleg”, va dir, alhora que va reconèixer que el desacord pot degenerar en conflicte.
«Benaurats els pacificadors»
Citant el papa Francesc, va esbossar a continuació possibles respostes al conflicte, destacant la necessitat de transformar-lo de manera constructiva. “La forma més adequada… és acceptar-lo, resoldre’l i transformar-lo en una baula d’un nou procés. “Benaurats els pacificadors”, va dir.
Dirigint-se directament als que ocupen llocs de responsabilitat a Angola, va animar a adoptar un enfocament inclusiu de la governança va instar a no “témer el desacord”. “No apaguin les aspiracions dels joves ni els somnis dels ancians”, va afegir, recordant la necessitat de donar d’anteposar “el bé comú als interessos particulars, sense confondre mai la mateixa part amb el tot”.
Recordant que sovint les estratègies polítiques que es basen en la divisió i el desànim, el pontífex va convidar a experimentar la “veritable alegria”, descrivint-la com una font de renovació. La va vincular a la fe cristiana, dient que “el fruit de l’Esperit… és amor, alegria, pau”. “Sense alegria no hi ha renovació; sense trobada no hi ha política; sense l’altre no hi ha justícia”, va sentenciar.
En concloure el seu discurs, el papa Lleó va expressar la seva confiança en el futur d’Angola, fent una crida a un compromís compartit amb el desenvolupament que inclogui tots els sectors de la societat. Va reafirmar el paper de l’Església catòlica com a sòcia en aquest procés, afirmant que busca “fomentar el creixement d’un model de convivència just”.
