· 17 de juliol de 2026
La Fraternitat de Sant Pius X reivindica el seu dret a continuar nomenant bisbes

Els lefebvrians responen a Roma, i demanen una reunió directa amb el papa per frenar el cisma

Religión DigitalReligión Digital· 13 de febrer de 2026
Compartir:

Una entrevista personal amb Lleó XIV. Aquesta ha estat la primera resposta de la Fraternitat Sant Pius X, més coneguts com a lefebvrians, a la proposta plantejada pel cardenal Víctor Manuel Fernández en la seva reunió amb Davide Pagliarani per a evitar un nou cisma amb els seguidors tradicionalistes de Marcel Lefebvre. Sense respondre si paralitzaran, o no, les consagracions episcopals invàlides anunciades per a l’1 de juliol, la Fraternitat va emetre aquest dijous 12 de febrer a la nit un comunicat, després de llegir la declaració signada pel prefecte del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe.

En el comunicat de la Fraternitat, es valora l’entrevista amb Fernández, «celebrada a soles segons el desig del cardenal, i que va durar hora i mitja, «permetent al pare Pagliarani escoltar atentament el prefecte i precisar tant l’abast de l’anunci del dia 2 de febrer com el sentit de les gestions realitzades davant la Santa Seu en els últims mesos».

Així, la Fraternitat valora com un triomf que el seu superior general pogués «presentar de viva veu la situació actual de la Fraternitat Sant Pius X i el seu deure, en la necessitat espiritual en la qual es troben les ànimes, d’assegurar la continuïtat del ministeri dels seus bisbes». Això és: la seva voluntat de continuar ordenant bisbes de forma unilateral, amb un «sincer desig de servir les ànimes i l’Església romana». De fet, reclama que «tenint en compte les circumstàncies completament particulars en les quals es troba la Santa Església», la fraternitat «pugui continuar operant en la seva situació actual – excepcional i temporal – per al bé de les ànimes que acudeixen a ella».

El cardenal Fernández i el superior general dels lefebvrians, Davide Pagliarani. | Foto: Vatican Media

Davant d’això, la postura del cardenal Fernández, amb un «enfocament diferent», oferint «un camí de diàleg específicament teològic» per a assegurar «els mínims necessaris per a la plena comunió» i el propòsit de «definir un estatut canònic per a la Fraternitat”, sense tocar el Vaticà II: «El Cardenal va precisar oralment que si bé es podia dialogar sobre el Concili, no es podrien corregir els seus textos», constata la Fraternitat, que culmina subratllant que Pagliarani «respondrà en els pròxims dies”, escrivint “directament al cardenal Fernández i donant a conèixer la seva resposta als fidels».

Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.

Llegeix més sobre:
Compartir notícia:

Deixa el primer comentari

També et pot interessar: