El Teatre Municipal de Girona va acollir aquest passat dimecres, 10 de desembre, l’acte de commemoració del 80è aniversari de la Junta de Confraries de Setmana Santa, una celebració marcada per l’emoció, el record i el reconeixement a dècades de tradició.
La cerimònia es va obrir amb l’entrada d’un escamot de manaies, que va avançar al ritme de pas lent. Tot seguit, els portants dels penons de les diferents confraries es van anar situant al voltant de la platea, creant un ambient solemne. A l’escenari, el president actual de la Junta, David Fluriach, va presidir l’acte acompanyat de 4 dels seus predecessors, així com de diversos membres de les juntes que han format part de la institució al llarg del temps.
Els expresidents van fer un breu repàs de les seves etapes al capdavant de la junta gironina, i el públic va poder visualitzar un reportatge que il·lustrava l’evolució de la Setmana Santa gironina amb imatges de diferents èpoques. També hi van assistir la cobla La Flama de Farners, habitual en la processó gironina, els pregoners dels darrers anys i alguns artistes autors dels cartells oficials.
Durant la seva intervenció, Fluriach va reivindicar el paper fonamental dels confrares, a qui va definir com «els veritables protagonistes de la desfilada«. En aquell moment, el teló de fons es va alçar per revelar representants de totes les confraries, vestits amb les seves indumentàries tradicionals, un gest que va ser acollit amb una forta ovació.
Patrimoni cultural i religiós
La Setmana Santa és una celebració central a Girona, sostinguda per la feina sovint invisible dels confrares, que garanteixen la continuïtat d’aquesta tradició. Com afirma Fluriach en declaracions a Flama “els confrares són els responsables de custodiar les imatges i els passos que desfilen a les processons”. A més de vetllar pel patrimoni artístic i religiós que forma part de la identitat local, són ells qui coordinen tota la logística que permet que les processons es duguin a terme amb precisió i solemnitat. Sense aquesta dedicació, les processons perdrien el seu caràcter comunitari, tal com destaca el president: “Sense la seva implicació, la Setmana Santa perdria gran part del seu sentit comunitari”.
Tot i la força de la tradició, Fluriach assenyala alguns riscos, com el folklorisme i el repte del relleu generacional: “La continuïtat depèn de la voluntat dels confrares, i cal que els joves s’hi impliquin per mantenir viva la tradició”, admet. Malgrat aquests desafiaments, el president subratlla que l’esforç voluntari d’aquest col·lectiu permet preservar una celebració que combina espiritualitat, cultura i identitat col·lectiva, convertint-la en un patrimoni que pertany a tota la ciutat, més enllà de la seva dimensió estrictament religiosa.
La cloenda del bisbe de Girona
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, va cloure l’acte recordant la figura del bisbe Josep Cartañà, impulsor de la unificació de les desfilades de la ciutat i creador de la Junta de Confraries. «Aquell bisbe va establir una dinàmica que, malgrat els vuitanta anys transcorreguts, segueix essent plenament vigent«, va subratllar.
Fra Octavi va posar en valor la feina «sovint discreta» que fa possible aquest patrimoni singular i va remarcar la importància del relleu generacional per mantenir viva «una riquesa espiritual i cultural» profundament arrelada. També va recordar que, darrere de manaies, passos i confraries, hi ha «una motivació religiosa i espiritual» que dona sentit a totes les manifestacions de la Setmana Santa, centrades en la representació de la passió i la mort de Jesucrist.
Adreçant-se directament als confrares, el prelat va afirmar que «la Setmana Santa de Girona us necessita a tots tant o més que mai», i va convidar a continuar caminant cap al futur, amb la mirada posada en el centenari de la Junta.
El bisbe va finalitzar evocant el moment culminant de la processó, quan Jesucrist ascendeix les escales de la catedral enmig d’un silenci profund que es converteix en pregària. «Per molts anys ho puguem fer«, va concloure.
Reptes de la Junta de Confraries de Girona
Fluriach observa que tot i que es tracta d’una tradició que és “patrimoni religiós, cultural i comunitari”, hi ha objectius i reptes decisius de cara al futur. Entre els més importants hi ha el relleu generacional, ja que “la participació dels joves és clau per mantenir viva la Setmana Santa”, així com la conservació del patrimoni artístic i material que forma part de la identitat gironina. També es busca equilibrar tradició i modernitat i assegurar la sostenibilitat organitzativa i econòmica que permeti continuar les celebracions.
Pel que fa als objectius, la Junta vol reforçar la difusió pedagògica i apropar la Setmana Santa a escoles i ciutadania, ampliant la participació comunitària perquè les processons siguin un espai de trobada i identitat. Fluriach remarca que l’actual context commemoratiu és una oportunitat per donar més projecció a la celebració i integrar-la dins del calendari cultural de la ciutat, destacant que “la Setmana Santa és una tradició viva, capaç d’unir espiritualitat, cultura i comunitat”.
El compromís dels confrares i la implicació de la ciutadania continuen essent elements clau per assegurar que aquest patrimoni arribi amb força a les properes dècades.
