El pelegrinatge dels joves del bisbat d’Urgell a Taizé no és un fet aïllat ni improvisat, sinó el fruit d’un camí preparat i compartit des de setmanes abans. Ja el divendres 19 de desembre, a l’església de la Missió de la Seu d’Urgell, gairebé una vintena de joves es van reunir per iniciar espiritualment la Peregrinació de la Confiança amb la comunitat de Taizé, que enguany se celebra a París del 28 de desembre a l’1 de gener. Aquella pregària d’enviament, conduïda per Ivan David Ayala i pel delegat de joventut, Àlex Vargas, va comptar amb la presència del bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, que va adreçar unes paraules de benedicció als joves abans de posar-se en camí.
Aquest gest inicial ha ajudat a entendre millor el sentit del que els joves han viscut aquests dies a París. La jornada de dilluns 29 de desembre, en el marc del 48è encontre europeu de Taizé, va estar marcada per un clima de pregària, silenci i fraternitat, però també per un fort sentit d’acompanyament pastoral. El bisbe Serrano no s’ha limitat a enviar els joves, sinó que ha compartit amb ells el mateix itinerari espiritual, fent-se present en els moments clau de la jornada.
A primera hora del matí, la reflexió bíblica sobre el profeta Elies, treballada en els grups de compartir, va oferir una lectura especialment significativa per a molts dels participants. El relat del profeta cansat, que demana la mort però és visitat pel consol de Déu, va obrir un espai de veritat sobre les pròpies fragilitats i sobre la necessitat de ser sostinguts. En aquest procés, la presència del bisbe va adquirir un valor simbòlic i real: un pastor que escolta, que prega amb els joves i que camina al seu costat, recordant que el camí de la fe no es recorre en solitari.
Els moments de pregària viscuts en llocs emblemàtics com la basílica del Sagrat Cor de Montmartre o l’església de Saint-Sulpice van aprofundir aquesta experiència. L’adoració silenciosa davant del Santíssim i la pregària del vespre amb els cants repetitius de Taizé van ajudar els joves a interioritzar la Paraula i a posar la pròpia vida davant de Déu. L’oració del “gra de blat”, amb les paraules de l’Evangeli de Joan, va ressonar com una invitació a confiar, fins i tot quan el camí es fa exigent.
En aquest context, va tenir un relleu especial la trobada del bisbe Serrano amb el germà Pere, barceloní i membre de la comunitat de Taizé des de finals de la dècada de 1960. La forta encaixada de mans i la pregària compartida van expressar, sense discursos, la continuïtat d’un mateix esperit: generacions diferents unides per la mateixa recerca de Déu i per un compromís fidel amb la pregària i la pau.
Aquest pelegrinatge s’inscriu en un esdeveniment de gran abast eclesial. Milers de joves d’arreu d’Europa, d’entre 18 i 35 anys, han estat acollits en parròquies, cases particulars i comunitats de l’Île-de-France, compartint pregàries, àpats, tallers i reflexions amb un mateix horitzó: la fraternitat i la pregària per la pau al món. La celebració de la nit de Cap d’Any i les pregàries del dia 1 de gener posaran punt final a l’encontre, però no al camí iniciat.
Per als joves d’Urgell, l’experiència de Taizé està deixant una empremta que va més enllà d’aquests dies. Com Elies, saben que encara queda camí per recórrer. Però també han pogut experimentar que aquest camí es pot fer acompanyats, en comunitat, i amb pastors que, com el seu bisbe, no es queden al marge, sinó que comparteixen la pregària, el silenci i l’esperança.
