La nit d’aquest passat dimarts 20 de gener, mentre la població de Gelida (Alt Penedès) quedava commocionada pel descarrilament d’un tren de Rodalies de la línia R4 que va causar la mort d’un aprenent de maquinista i va deixar 41 persones ferides, el rector del municipi, Jordi Tres, seguia els esdeveniments amb una barreja d’incredulitat, angoixa i sentit de responsabilitat comunitària.
Eren a la terrassa de la casa parroquial, ell i el seu germà, revisant unes goteres a la teulada, quan van començar a veure “molts vehicles d’emergència de lluny”, com detalla. Al principi, podria haver semblat una actuació habitual: a Gelida hi ha parc de Bombers i el pas de sirenes no és estrany. Però aquella nit el moviment, admet, «era diferent». Els cotxes anaven “des de l’autopista fins a un barri del poble que es diu El Puig”, i alguns circulaven a gran velocitat pel centre del municipi. “Un cotxe d’emergència derrapant i corrent per dins el poble, altres cotxes amunt i avall…”, recorda.
La confirmació del que havia passat va arribar a través de la ràdio. En aquell moment, assegura Tres, el cap se li va omplir de preguntes i temors. L’accident ferroviari d’Adamuz, a Còrdova, encara molt present, «feia que et mengessis el cap i pensessis en el pitjor”, i inevitablement apareixia el neguit personal: “També penses, inevitablement, en la possibilitat de conèixer algú que vagi dins el tren”. Tot i que el punt del xoc era a uns 10 quilòmetres de la rectoria, la sensació de proximitat era intensa.
Gairebé de seguida, el telèfon va començar a sonar. Fidels de Gelida, Castellví de Rosanes i Sant Llorenç d’Hortons —les tres comunitats parroquials que acompanya— li escrivien i trucaven oferint ajuda. També ho feien rectors de parròquies veïnes, i el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, es va interessar ràpidament per la situació. El missatge era unànime: si calia res, la gent es mobilitzaria. “Estàvem preparats per aportar menjar, acollir algú en alguna casa, o el que fos”, relata el prevere.
Finalment, no va caldre activar aquesta xarxa d’acollida. «L’administració va respondre amb rapidesa: es va oferir un pavelló esportiu, es van instal·lar carpes d’assistència i els serveis d’emergència van gestionar la situació amb eficàcia», sosté. Tot i això, per al rector, el valor principal va ser «la disposició immediata de la comunitat«.
En paral·lel, a Gelida es va posar en marxa una cadena de pregària. Tres en parla amb convicció i també amb una mirada oberta: considera que la pregària té una “part objectiva”, en el fet que moltes persones comparteixin un mateix pensament i l’encomanin a Déu, i creu que “inclòs algú que no és creient pot valorar-ho” com a gest col·lectiu de suport.
El balanç final de l’accident, amb una víctima mortal i desenes de ferits, va ser rebut amb tristesa. “Tristament l’ajudant del maquinista s’ha mort”, lamenta, tot reconeixent que, dins la gravetat del succés, «no s’ha arribat a una allau de víctimes com en altres accidents recents, com el d’Adamuz«.
Entre els molts missatges rebuts, n’hi ha un que el va colpir especialment: el d’un noi del grup de joves de la parròquia que li va escriure per dir-li que el tenia “pel que necessités, inclòs anar a moure ferros”. Per a Tres, aquest gest resumeix l’essència del que va viure el poble aquelles hores. “Ni que tingui un punt de bogeria i desordre, això d’obrir el cor a tothom és maco”, afirma, subratllant que, “dins de la desgràcia, fa il·lusió que la reacció ràpida de la comunitat sigui tan bona i solidària”.
Aquest dimecres, a la missa de Sant Llorenç d’Hortons, es pregarà per la recuperació dels ferits greus i s’encomanarà la celebració a la víctima mortal, una intenció que es reforçarà durant el cap de setmana a les parròquies de la zona.
Jordi Tres, de 45 anys, nascut a Sant Vicenç dels Horts i rector a Gelida des de fa 5 anys, viu amb el seu pare, malalt, i el seu germà, amb qui comparteix les cures. Enmig de la tragèdia, la seva mirada posa l’accent no només en el dolor, sinó també en la capacitat d’un poble de reaccionar amb humanitat quan tot trontolla.
