“El papa Lleó XIV escoltarà el clam de l’Església que pateix”, assegura el missioner agustí John J. Lydon, que va conviure i va treballar durant deu anys amb Robert Prevost quan aquest exercia el seu ministeri pastoral al Perú. En aquell temps, segons assegura Lydon, en una entrevista a Ajuda a l’Església Necessitada, l’ara papa va mostrar una profunda dedicació als més pobres i vulnerables, en un país marcat per la inestabilitat i la violència del grup terrorista Sendero Luminoso.
Lydon, originari de Toronto, recorda especialment l’etapa compartida a Trujillo, on treballaren junts en una parròquia situada als afores de la ciutat. “La nostra parròquia estava a la perifèria sud, una zona molt empobrida”, explica. “Allà, el pare Prevost s’assegurava que els pobres fossin tractats amb dignitat, cosa gens habitual en aquell temps”. Enmig d’un context hostil, va defensar els drets fonamentals dels cristians i dels sectors més desfavorits de la societat.
La seva missió pastoral el portà a fundar i dirigir el seminari per a vocacions locals l’any 1990, mostrant una gran capacitat organitzativa, però sobretot una vocació centrada a servir el proïsme. “Era un bon administrador, potser per la seva formació en matemàtiques”, diu Lydon, “però el que més el definia era el seu compromís amb les persones”. Aquesta sensibilitat pastoral també l’acompanya avui, com a màxim representant de l’Església catòlica.
Durant els anys noranta, el Perú vivia una profunda crisi a causa de l’activitat terrorista de Sendero Luminoso, que perseguia expulsar els estrangers que donaven suport a la població. Les amenaces esdevingueren constants: “Van amenaçar-nos a nosaltres, la parròquia i també la seu episcopal”, recorda el missioner. Malgrat la perillositat, Prevost i la resta de missioners van optar per quedar-se i acompanyar el poble, en lloc de fugir. “Elaboràrem un pla per viure el viacrucis amb la gent, no per abandonar-los”.
El desplaçament massiu de persones des de les zones de muntanya cap a les ciutats, fugint de la violència, provocà l’aparició de nous barris marginals. A Trujillo, els agustins hi van obrir menjadors socials que encara avui continuen actius. Aquesta tasca social i evangelitzadora va gaudir del suport de la fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada, a la qual el pare Prevost agraí anys després el seu compromís quan ja era bisbe de Chiclayo.
Amb l’elecció com a papa Lleó XIV, molts veuen en ell un líder amb arrels profundes en el servei i la justícia social. “Crec que ha triat el nom de Lleó pel papa Lleó XIII, que va defensar la dignitat dels treballadors”, diu Lydon. Ara, el seu passat com a missioner al Perú el guia per a una Església compromesa amb els qui més pateixen.
