Javier Llano: «L’himne de la visita de Lleó XIV busca transmetre la diversitat i la fe de tota l’Església»

Amb el productor i compositor Pablo Cebrián al capdavant de la direcció artística, la visita del papa Lleó XIV a Espanya pren forma també en clau musical amb un himne coral que ha mobilitzat centenars de joves i cantaires arreu del territori. Des de la nau central de la Sagrada Família de Barcelona —on un centenar de joves de les diòcesis catalanes van enregistrar la peça— fins a catedrals com l’Almudena de Madrid, la de Gran Canària o La Laguna, el projecte ha teixit una proposta sonora compartida que aspira a convertir-se en banda sonora d’un esdeveniment d’abast estatal.

En aquest context, Javier Llano, coordinador musical de diverses emissores i vinculat a la comunitat digital Viva Fe, aporta la seva experiència en un procés creatiu que reivindica la música com a llenguatge d’unitat i expressió espiritual.

Quina va ser la principal inspiració darrere de l’himne de la visita papal?

La inspiració principal va ser mostrar la unitat i la comunió entre els cantants de música catòlica contemporània d’Espanya. Des del primer moment, vam voler que l’himne no fos només una cançó, sinó també un signe visible d’una Església viva, diversa i unida que s’expressa a través de la música. A més, les diòcesis ens van facilitar un briefing amb les idees clau i el lema de la visita, que van servir de base i inspiració per als autors.

Com es va estructurar el procés creatiu durant el campament de compositors?

El procés es va organitzar sota la direcció de Pablo Cebrián, amb una gran experiència en aquest tipus de trobades. Els compositors es van reunir a Halley Hub i es van dividir en tres grups, cadascun en un estudi diferent. Al matí, cada grup va desenvolupar la seva proposta, i a l’hora de dinar ja hi havia tres idees molt avançades. A la tarda, es van posar en comú en un estudi central i, a partir d’aquí, es van integrar, ajustar i transformar fins a donar lloc a la versió definitiva. Per això, l’himne recull l’esperit de totes tres propostes inicials.

Quins reptes ha suposat coordinar un cor de 1.200 veus en diferents catedrals del país?

Els veritables protagonistes d’aquest repte han estat Pablo Cebrián i les diòcesis, que han fet possible aquesta coordinació. La idea va néixer gairebé com un somni compartit: crear un cor que transmetés una sensació col·lectiva i diversa. La proposta va ser molt ben acollida per Madrid, Barcelona, Tenerife i Canàries. A més, fer-ho en espais tan simbòlics multiplicava la força del projecte. Volíem arribar a mil veus i vam superar aquesta xifra. Veure tantes persones cantant el mateix dia i a la mateixa hora en diferents punts del país va ser realment emocionant.

Com es va aconseguir que la proposta musical reflectís diferents realitats socials i espirituals?

Això ja formava part de l’essència del projecte. Hi havia una voluntat clara de comunió, diversitat i integració. Es va treballar perquè tothom s’hi pogués sentir representat, tant en la lletra com en la música. No és un element afegit, sinó una intenció de base: que l’himne sigui compartit per persones molt diferents, unides per una mateixa fe i esperança.

Com es va equilibrar la voluntat contemporània amb la solemnitat pròpia d’un himne litúrgic?

Va ser clau la participació de dos sacerdots amb gran sensibilitat musical i pastoral: Toño Casado i Jaime Salmonero. Ells van aportar criteri per assegurar que l’obra tingués dignitat i profunditat, però també un llenguatge proper i actual. Aquest acompanyament va ser decisiu per trobar el to adequat.

Quina importància té la música sacra en relació amb la música popular contemporània?

En els últims anys hem vist que la música catòlica contemporània connecta molt amb els joves i amb moltes persones que s’apropen a Déu a través d’un llenguatge actual. No són àmbits oposats; al contrari, junts poden ser una eina molt potent d’evangelització. La música emociona, acompanya i obre camins interiors, i això avui té un valor enorme.

A banda de l’himne, en quins altres aspectes de la visita del Papa ha participat?

Col·laboro en la coordinació artística d’alguns moments de la visita a Madrid, especialment en la proposta musical i en determinats elements dels actes. És un treball molt compartit, amb molts equips implicats, però estic molt content de poder aportar-hi la meva experiència.

Hi ha algun moment dels actes que consideri especialment emotiu?

És difícil triar-ne només un. Tota la visita té una càrrega simbòlica i emocional molt gran. Potser el més destacable és que no hi ha cap moment menor: tot està pensat perquè tingui sentit i deixi empremta.

Què significa per a vostè assumir un projecte d’aquesta magnitud des de la seva fe personal?

Significa posar-se al servei de l’Església i d’alguna cosa que et transcendeix. És una responsabilitat gran, però també una alegria. Ho visc amb gratitud i humilitat, convençut que tot el que ajudi a acostar les persones a Déu val la pena.

Com espera que aquesta obra transcendeixi més enllà de la visita papal?

M’agradaria que l’himne tingui recorregut i esdevingui una referència dins la música catòlica en castellà. Té força per continuar cantant-se i emocionant després de l’esdeveniment. A més, té una dimensió benèfica important: tot el que generi es destinarà a projectes vinculats als llocs que visitarà el Papa. Això li dona encara més sentit, perquè deixa un llegat musical, espiritual i també solidari.