· 17 de juliol de 2026
El vol de retorn del pontífex es va veure afectat per una incidència tècnica i per les condicions de vent

Una incidència a l’aeroport de Tenerife obliga Lleó XIV a canviar d’avió en el seu retorn a Roma

Israel González EspinozaIsrael González Espinoza· 13 de juny de 2026
Compartir:
Lleó XIV, tornant a Roma. Foto: Vatican Media

El papa Lleó XIV va culminar el seu viatge per l’Estat espanyol amb una darrera parada a les illes Canàries, on va fer una crida contundent al respecte per la vida i a la inclusió de la població migrant. També va alçar la veu contra les màfies que trafiquen amb persones que fugen de les guerres i de les desigualtats socials.

Després de presidir una missa de cloenda a Tenerife, aquest divendres el pontífex es va desplaçar cap al nord de l’illa, on ja l’esperaven els membres del seguici papal, els periodistes acreditats que l’havien acompanyat des de Roma i diverses autoritats. Entre aquestes hi havia el cap de l’Estat, Felip de Borbó; la ministra portaveu del Govern espanyol, Elma Saiz, i el president de les illes Canàries, Fernando Clavijo.

El vol de retorn a Roma, que ja acumulava una hora de retard respecte de l’horari previst, es va veure encara més endarrerit quan la tripulació de la companyia Iberia va informar els passatgers que s’havien detectat problemes tècnics i que caldria esperar uns 10 minuts.

Poc després, el comandant de l’aeronau va tornar a referir-se a les dificultats per enlairar-se, atribuïdes al “vent de cua”. Davant la situació, Felip de Borbó va pujar a l’avió per conèixer de primera mà què estava passant i conversar amb el pontífex. Dos minuts més tard, tots dos caps d’Estat van abandonar l’aeronau i es van dirigir novament a una sala reservada de l’aeroport.

Mitja hora després, Lleó XIV s’enlairava des de Tenerife a bord d’un avió Falcon de l’Exèrcit de l’Aire espanyol, cedit pel cap de l’Estat perquè el Papa pogués retornar a Roma. Mentrestant, el seguici papal i els periodistes que l’acompanyaven van haver d’esperar un nou avió d’Iberia, que va arribar aproximadament 3 hores més tard.

Sense roda de premsa papal

L’Agència Flama va poder contactar amb els periodistes Mercè Alonso i José Calderero, que viatjaven amb el pontífex en el vol de retorn a Roma i que es van veure sorpresos per la incidència de l’avió d’Iberia que va impedir que Lleó XIV viatgés amb la resta de la delegació.

“Estàvem tots preparats amb les càmeres i l’àudio perquè, habitualment, en el vol de tornada el Papa fa una roda de premsa, on portem les preguntes preparades”, explicava Mercè Alonso, periodista de Catalunya Cristiana, mentre esperava amb la resta de professionals l’arribada d’un segon avió que els havia de portar a Roma.

Alonso va descriure l’episodi com una combinació de “diversió periodística i decepció”, ja que els informadors tenien moltes ganes de conèixer l’opinió del pontífex sobre les diferents etapes del seu viatge apostòlic per l’Estat espanyol, inclosa Catalunya.

Per la seva banda, José Calderero, periodista del setmanari de l’Arxidiòcesi de Madrid i també passatger del vol papal, va remarcar que “més enllà de l’anècdota, d’un fet que passa per primera vegada”, el més important són els missatges que Lleó XIV ha deixat durant la seva visita a Espanya.

“Parlant aquests dies amb altres companys, hem constatat que el Papa ha insistit en diferents moments i de diverses maneres en la centralitat de la persona i en la dignitat inviolable de l’ésser humà. Valentina Alazraki, una veterana vaticanista amb 150 viatges papals a l’esquena, em comentava que aquest és el Papa de la dignitat humana”, va assenyalar el periodista.

Arribada a Roma

El papa Lleó XIV va arribar a Roma a les 11 de la nit, després de 7 dies de viatge apostòlic per l’Estat espanyol.

Durant la seva estada a Catalunya, el pontífex va visitar Barcelona, l’abadia de Montserrat i el centre penitenciari de Brians 2, aquests dos darrers situats dins el territori de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.

A Barcelona va presidir l’eucaristia i la posterior benedicció de la torre de Jesucrist, com a colofó de l’Any Gaudí i en el marc del centenari de la mort de l’arquitecte, considerat venerable per l’Església i màxim exponent del modernisme arquitectònic català.

Llegeix més sobre:
Compartir notícia:

Deixa el primer comentari

També et pot interessar: