La visita del papa Lleó XIV a les Illes Canàries marcarà un moment històric per a l’Església local: serà la primera vegada que un pontífex trepitja territori canari. En el marc dels preparatius, la diòcesi de Tenerife ha creat un comitè organitzador en què el sacerdot Francisco Ignacio Hernández, responsable de l’àrea de litúrgia, hi té un paper destacat. En aquesta entrevista explica el significat espiritual i pastoral de la visita, els reptes organitzatius que comporta i el missatge que pot aportar davant realitats com la crisi migratòria que afecta l’arxipèlag.
Quina importància té per a la diòcesi de Tenerife la visita del papa Lleó XIV?
Quan el papa Francesc va manifestar el seu desig de venir a Canàries, arran de la crisi migratòria amb milers de persones —moltes d’elles menors— que arriben per la ruta atlàntica o canària, la més mortífera i perillosa, la notícia va provocar una sorpresa una mica incrèdula. Cap papa en la història no ha trepitjat terra canària, ni tan sols sant Joan Pau II, que va recórrer tota Espanya.
Hi ha hagut altres papes que hagin estat a Canàries abans de ser-ho?
Sí. Alguns papes hi han passat abans d’arribar al pontificat. Pius XII va ser a Gran Canària el 1934 com a llegat pontifici camí del Congrés Eucarístic de Buenos Aires. Benet XVI, quan era cardenal, va visitar diverses vegades el Puerto de la Cruz per veure una família amiga. I també l’actual papa Lleó XIV hi havia estat en diverses ocasions quan era superior general dels agustins, també al Puerto de la Cruz.
Què significa espiritualment per als catòlics aquesta visita?
La importància va més enllà del fet històric. Per als catòlics de Canàries, de Barcelona o de Madrid significa rebre el successor de Pere: entrar en comunió afectiva i efectiva amb Pere, que avui es diu Lleó XIV. En un món que sovint sembla orfe de coherència, de veritat i de defensa dels valors humans, és una veu coherent i profètica.
Quin impacte pot tenir especialment entre els joves?
La seva presència pot renovar l’alegria de pertànyer a l’Església i de participar en la seva missió evangelitzadora. Penso sobretot en els joves: els pot fer molt de bé escoltar una veu que sap interpel·lar des de la veritat, sense estridències.
Quins reptes organitzatius planteja una visita papal d’aquesta magnitud?
Els reptes organitzatius són grans a tots els nivells: infraestructures, seguretat, qüestions litúrgiques… Però tot esforç val la pena i estic segur que els fruits seran abundants.
I des del punt de vista pastoral, quin és el repte principal?
El repte va més enllà de mobilitzar molta gent en actes d’acollida o celebracions. El veritable repte és que les esglésies diocesanes que visitarà el papa —i des d’elles tota Espanya i més enllà— sàpiguen escoltar i acollir la paraula i el missatge que ens portarà.
Què vol dir exactament aquesta “acollida” del missatge?
Vol dir escoltar i acollir, tant els qui són més propers a l’Església com els qui se n’han allunyat. No quedar-nos només amb el vessant festiu o anecdòtic de la visita.
Com es reflecteix en aquesta visita l’herència i la preocupació que el papa Francesc tenia per Canàries?
La Unió Europea defineix Canàries com una regió ultraperifèrica. Aquesta paraula, “perifèrica”, ens recorda molt el papa Francesc. Lleó XIV visita una perifèria geogràfica: un territori molt turístic, amb una gran bellesa natural i cultural, però també amb moltes ferides i reptes, no només en l’àmbit migratori.
Quines altres realitats socials reflecteix Canàries avui?
Canàries és també un mirall de la diversitat cultural i religiosa, i de problemàtiques familiars, laborals o juvenils que trobem en molts altres llocs. Som una terra pont entre Europa, Àfrica i Amèrica, i per això un espai de trobada i de diversitat en molts sentits.
Quin missatge creu que vol posar sobre la taula el papa amb aquesta visita?
Crec que continua la preocupació del papa Francesc: fer visible, amb la seva presència de líder mundial, una realitat dura i complexa que cal mirar amb ulls nets, sense contaminació ideològica, amb una mirada evangèlica. Darrere d’aquesta realitat hi ha molt de patiment.
Vostè conviu de prop amb la realitat migratòria. Què veu en el dia a dia?
Al Seminari de Tenerife, on soc pare espiritual, tenim una ala de l’edifici cedida per la diòcesi al Govern de Canàries. Hi hem arribat a tenir fins a 420 menors migrants. Els veiem cada dia jugant al nostre camp de futbol o passejant pel recinte.
Què li suggereix aquesta convivència quotidiana?
Darrere d’això hi ha històries molt dures i realitats molt fortes. I crec que encara no s’estan afrontant prou bé des d’una perspectiva d’integració sana, amb drets i deures, i també amb una dimensió educativa.
Hi haurà algun gest especial cap a les persones migrants durant la visita?
Sí, n’hi haurà. De fet, aquest és el primer motiu de la visita del papa Lleó XIV.
On podria tenir lloc aquest gest?
El lloc encara està per determinar, però el més lògic seria que fos a l’illa d’El Hierro. És una illa petita, amb uns 8.000 habitants, però que ha acollit milers i milers de migrants des de l’Església i les institucions locals d’una manera exemplar.
Per què considera que El Hierro seria el lloc més adequat?
Perquè, en canvi, en altres llocs —que prefereixo no esmentar— les autoritats locals no han mostrat la mateixa capacitat d’acollida ni han afrontat el repte com els correspondria. Per justícia, em sembla que el gest i les paraules del papa haurien de tenir lloc a El Hierro.
Com pot influir aquesta visita en la relació de l’Església amb altres comunitats d’Espanya, també a Catalunya?
Crec que pot revitalitzar l’esperança de tots els qui caminem i vivim la fe en aquests llocs que visitarà el papa. Ser creient, pertànyer a l’Església i seguir Crist no és una moda passatgera, sinó un esdeveniment de «rabiosa actualitat”, per dir-ho en llenguatge periodístic.
Què pot aportar la fe cristiana en una societat secularitzada?
La fe cristiana té molt a aportar a aquest món ferit, amb compromisos concrets i paraules de llum. També crec que, en una societat secularitzada o que sovint ha mirat amb sospita el fet religiós catòlic, es pot redescobrir que aquesta implicació real amb les migracions o amb la cultura —com ara la culminació de la basílica de la Sagrada Família a Barcelona— mostra que el fet religiós ha aportat i continua aportant molt de bo a la societat.
Quines esperances personals té davant la visita del papa Lleó XIV?
Espero que, per a aquesta diòcesi —quatre vegades insular—, on el fenomen turístic és molt fort i ha desplaçat molts valors propis, també el de la fe catòlica, la visita ajudi a revitalitzar una mica el retorn a casa.
Què vol dir amb aquest “retorn a casa”?
Em refereixo al retorn a la família eclesial, a la proposta de vida de l’Evangeli i, en definitiva, a Crist. Perquè, com deia Benet XVI, perdre’s Crist seria perdre’s el millor de la vida.
