· 7 de juny de 2026
Els autors Jordi Rius i Jordi Folck porten al Círcol la dramatúrgia sobre els anys de formació de Gaudí amb Toda i Ribera

«Antoni Gaudí, Eduard Toda i Josep Ribera van imaginar la restauració del Monestir de Poblet»

RedaccióRedacció· 11 de febrer de 2026
Compartir:

El Círcol de Reus i l’Associació Amics de Gaudí de Reus organitzen el pròxim dimarts 24 de febrer, a les set del vespre, la presentació del llibre El somni de Gaudí, Toda i Ribera, signat per l’escriptor i intèrpret Jordi Folck i l’historiador Jordi Rius. La proposta forma part de la commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí i vol posar el focus en una etapa poc coneguda de la vida de l’arquitecte.

Al costat de Gaudí hi apareixen dues figures que sovint queden en un segon terme del relat biogràfic, però que van ser decisives en la seva joventut: Eduard Toda i Josep Ribera, companys d’estudis a les Escoles Pies de Reus. Tots tres, adolescents encara, van compartir inquietuds culturals, amistat i projectes que, amb el temps, prendrien camins molt diversos però deixarien empremta en les seves trajectòries.

La sessió comptarà amb la presència dels autors i serà presentada per Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica i Coneixement. La vetllada es clourà amb una lectura dramatitzada d’un fragment de l’obra, interpretada pels actors Gerard Hernica, Fèlix Vidal i Cesc Sabaté.

A la plaça del Monestir, davant de la façana de l’església, les ruïnes gòtiques del primitiu palau de l’Abat, el 1920. | Foto: Arxiu Fotogràfic del Monestir de Poblet

El projecte va néixer, tal com assenyala Rius a Flama, a partir d’una proposta de Jordi Folck. L’aproximació de l’efemèride gaudiniana els va empènyer a buscar un angle diferent i menys transitat. Tots dos coneixien el projecte juvenil de restauració del Monestir de Poblet que Gaudí, Toda i Ribera havien imaginat quan estudiaven a l’actual Institut Salvador Vilaseca, i van veure que aquell episodi oferia una base magnífica per bastir una història amb gruix humà.

“Més enllà del projecte de Poblet, el lector hi trobarà el món interior dels tres joves, les seves inquietuds i la manera com es va teixint entre ells una amistat profunda”, assegura Rius. El llibre mostra com, malgrat provenir de famílies i contextos molt diferents, comparteixen vocacions, activitats culturals i somnis que els uneixen.

La ciutat de Reus hi és omnipresent. Així, sense renunciar a la voluntat d’arribar a tothom, el relat respira pels seus carrers i places. Segons l’historiador, és una obra “profundament arrelada al lloc”, on apareixen constantment espais quotidians i referències a personalitats contemporànies que ajuden a entendre l’ambient en què es forja aquella amistat.

La lectura dramatitzada que es podrà escoltar al Círcol és, per als autors, una peça clau. El text, prologat pel prevere tarragoní Armand Puig, s’ha treballat amb voluntat de màxim rigor històric, amb introducció contextual i nombroses notes, però manté intacta la seva essència teatral. Posar-lo en veu d’actors permetrà, detalla Rius, que el públic «intueixi la seva veritable dimensió escènica» i potser desperti el desig de veure’l algun dia representat íntegrament.

Façana del Monestir de Poblet a principis del segle XX, quan encara no s´havia restaurat la vida monàstica.

I als qui encara dubtin si acostar-s’hi, l’autor els llança una invitació directa: “No és només venir a sentir parlar d’un llibre, és venir a veure’l respirar”, subratlla. Perquè, afegeix, la paraula dita transforma el text en experiència. “En el pitjor dels casos, guanyaràs una conversa; en el millor, un llibre”.

Del silenci a la recuperació monàstica

El Monestir de Poblet celebrarà el 2027 els 85 anys de la restauració de la vida monàstica, iniciada el 1940 amb l’arribada de quatre monjos cistercencs italians, després de 105 anys d’abandonament. La comunitat havia estat exclaustrada el 1835 a causa de la desamortització de Mendizábal, fet que va provocar el saqueig i la degradació del conjunt, així com el trasllat de les despulles reials a Tarragona el 1843. Després de gairebé un segle abandonat, al segle XX es va impulsar la seva recuperació.

La restauració va rebre un impuls decisiu amb la creació, el 1930, d’un Patronat presidit per Eduard Toda. Progressivament es van restaurar els espais, el 1952 es van retornar les despulles reials i, més endavant, l’abat Maur Esteva (1970-1998) va culminar importants obres de reconstrucció, va consolidar la comunitat i va impulsar la catalogació de la biblioteca, esdevenint una figura clau en la revitalització de Poblet.

Llegeix més sobre:
Compartir notícia:

Deixa el primer comentari

També et pot interessar: