1 Al principi, Déu va crear el cel i la terra. 2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües.
3 Déu digué:
—Que existeixi la llum.
I la llum va existir. 4 Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. 5 Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.
6 Déu digué:
—Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres.
7 I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. 8 Déu donà a la volta del firmament el nom de cel.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
9 Déu digué:
—Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents.
I va ser així. 10 Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
11 Déu digué:
—Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.
I va ser així. 12 La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.
13 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.
14 Déu digué:
—Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, 15 i que des de la volta del cel il·luminin la terra.
I va ser així. 16 Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. 17 Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra, 18 governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.
19 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
Salm 104,1-2a.5-6.10 i 12.24 i 35c.
1 Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran!
Vas revestit d’honor i majestat,
2 t’embolcalla la llum com un mantell.
5 Assentares la terra sobre uns fonaments,
incommovible per segles i segles.
6 La vas cobrir amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes.
10 De les fonts en fas brollar torrents
que s’escolen entre les muntanyes.
12 A les seves ribes nien els ocells
i refilen entre les branques.
24 Que en són, de variades, Senyor, les teves obres!
Totes les has fetes amb saviesa.
La terra és plena de les teves criatures.
35 Beneeix el Senyor, ànima meva.
Al·leluia!
Mc 6,53-56.
53 Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. 54 Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. 55 Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. 56 A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.
