El trajecte de gairebé cinc anys de publicació ininterrompuda de la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia ha arribat al seu punt final. Així ho ha confirmat recentment el Joan Arimany (Manlleu, 1966) fundador i director d’aquesta publicació bimestral gratuïta nascuda en plena crisi pandèmica i dedicada a explorar la riquesa escampada en territoris de parla catalana en forma de relíquies. Convençut que “encara queda molt a dir sobre relíquies de sants i santes a casa nostra”, el folklorista i gestor cultural català considera aquest final d’etapa com una “transició cap a un projecte que està per definir”.
Han estat gairebé cinc anys de trajecte. Què el va portar a impulsar la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia?
El meu interès inicial pretenia divulgar la riquesa cultural de les relíquies de sants a territoris de parla catalana. Moltes vegades havia sentit posar exemples de relíquies notables d’altres llocs d’Europa i considerava que, ben a prop, n’hi havia que tenien tant o més valor i, a més, eren “nostres”. I, aleshores, a l’estiu de 2020 encara era ben present la pandèmia de la covid i volia constatar com podia afectar aquest trasbals i les precaucions que s’havien implantat a les mostres de devoció com la besada als reliquiaris.
Durant aquests vint-i-sis números, quins temes o aportacions destacaria com a més significatives?
He gaudit en escriure cadascun dels articles i en adoptar una visió polièdrica sobre les relíquies. L’estudi d’unes relíquies en concret o la seva relació amb els seus llocs de veneració ha enriquit el meu coneixement de la temàtica. Si hagués de destacar un cas en concret, esmentaria l’exclusiva que vaig poder donar, gràcies a l’actual prior de la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors Xavier Cervera, sobre els corporals del Sant Crist de l’Hospital de la Santa Creu de Vic que no s’havien exposat des de feia dècades.
La revista ha tingut un públic fidel. Com valora la resposta dels lectors al llarg d’aquests anys?
La resposta ha estat magnífica. Les meves previsions comptaven amb una vintena de subscripcions com a màxim, però s’ha arribat a 540 d’arreu dels Països Catalans i algunes de més enllà. Alguns subscriptors agraïen rebre cada número, però ha estat després del comiat que molts han expressat el seu reconeixement. Aquest gest ha suposat un estímul que agraeixo especialment, però ha arribat quan la decisió d’abandonar el projecte ja era definitiva.
Per què ha decidit posar punt final a la revista en aquest moment?
Sempre he pensat que, a la vida, les coses tenen un inici i un final. Havia arribat un moment en què cada número de la revista esdevenia més dificultós per trobar nous temes i diferents enfocaments als quals ja s’havien tractat tot mantenint el rigor que considerava necessari conservar. Si bé la resposta individual dels subscriptors ha estat excel·lent, cap institució acadèmica ni cap editorial ha mostrat el seu interès; això em va dur a pensar que la feina que feia no era prou bona o que la qualitat que s’oferia no mereixia la seva atenció. En aquest sentit, he pecat d’ingenu.
Malgrat tot, ha aconseguit mantenir viu el projecte durant cinc anys. Quins reptes o dificultats s’ha trobat en tot aquest temps?
Els reptes, mentre esdevenen assumibles, són engrescadors i estimulants. La recerca en una temàtica específica com les relíquies és com fer de detectiu: buscar indicis i separar la llegenda de la història i, alhora, donar el valor que mereixen a cadascuna; igualment, cal fer-ho entre la credulitat i l’autèntica devoció. Les dificultats, en qualsevol cas, han tingut a veure amb les limitacions personals per satisfer adequadament la labor investigadora i compaginar-la amb la vida laboral i quotidiana.
Creu que algú recollirà el testimoni per continuar divulgant sobre les relíquies als Països Catalans? I vostè, hi continuarà vinculat d’alguna manera?
Jo no he fet res d’extraordinari i m’agradaria la continuïtat. A més, des del principi he comptat amb la valuosa col·laboració de Jordi Llabrés i Sans, entre d’altres, que des de Mallorca podria adquirir el compromís, però no li traspasso cap obligació que no desitgi i li agraeixo sincerament el seu suport constant. També he pogut conèixer molta altra gent que podria ser relleu.
Per descomptat, estaria molt complagut de ser convidat a participar en un nou projecte. En qualsevol cas, la revista s’ha acabat com a format, però continuaré potenciant el lloc web Reliquiae Santrorum in Catalonia, que fins ara era la via de subscripció i que sempre ha estat obert a tothom. A més, des d’aquest espai virtual es poden descarregar tots els números publicats de la revista.
Pel que fa al Centre d’Interpretació de Relíquies, quin serà el seu futur?
El Centre d’Interpretació ha estat i continuarà essent l’espai físic i l’organisme que mantindrà el lligam de la revista que s’ha acomiadat amb les iniciatives que, amb major o menor entitat, intentaré promoure. L’estudi de les relíquies dels sants m’apassiona i no l’abandonaré. Les noves perspectives que ofereix la intel·ligència artificial és un món per explorar i fer-ho en una temàtica com les relíquies és molt llaminer i atractiu.
