La diòcesi de Barbastre-Montsó demana al papa Lleó XIV que l’oratori de Torreciutat sigui “reconegut i erigit canònicament en santuari internacional”, sota la dependència directa de la Santa Seu. Ho fa en un comunicat publicat aquest 1 de juliol, avançant-se al dictamen d’Alejandro Arellano, comissari pontifici designat el passat mes d’octubre pel papa Francesc per trobar una solució a la situació del recinte davant les dificultats entre l’Opus Dei i el bisbe Ángel Pérez Pueyo per arribar a un acord.
En el text, el bisbat demana també que puguin fer-se realitat les aspiracions de la prelatura de l’Opus Dei d’impulsar la Ruta de Sant Josepmaria i la Ruta Mariana Internacional, proposant que la Santa Seu, com a autoritat competent, sigui la “responsable i interlocutora natural” i que l’Obra pugui designar lliurement, conforme a dret, al rector del nou santuari.
L’equip del bisbe Pérez Pueyo expressa així mateix la petició que “el nou santuari internacional gaudeixi d’independència econòmica” respecte de la diòcesi i que sigui la Santa Seu l’encarregada d’auditar i aprovar els seus comptes, així com les de les societats i fundacions entorn del complex. Això implicaria la renúncia per part del bisbat a “qualsevol benefici o remuneració per part d’elles, així com de qualsevol responsabilitat patrimonial o d’un altre tipus que pugui sorgir de l’origen o de l’esdevenir dels fons recaptats i de les estructures societàries creades per a canalitzar-los”.
Una altra demanda exposada en el comunicat, és el retorn al seu lloc original dins la diòcesi de Barbastre-Montsó de la imatge original de la Mare de Déu de Nostra Senyora dels Àngels de Torreciutat i la primitiva pila baptismal de la catedral de la diòcesi de Barbastre —traslladada a la seu de l’Opus Dei a Roma.
En el cas de la Mare de Déu, la diòcesi sol·licita que sigui portada de nou “a la seva ermita-santuari, on ha estat venerada des de fa més de mil anys pels diocesans, que al llarg de la història l’han protegit fins i tot costa de la seva pròpia vida en temps de persecució i guerra”. En relació amb la pila baptismal, on van ser batejats molts màrtirs del territori diocesà en procés de beatificació, es demana que sigui restituïda a l’església catedral, en la capella del Pantocràtor. “Així —argumenten— els fidels d’aquesta diòcesi podran continuar portant els seus fills a rebre en aquesta pila el sagrament del baptisme, com el van fer en aquesta localització i pila els mateixos pares de Sant Josepmaria”.
Un signe de “comunió” entre l’Opus Dei i l’Església local
Per a la diòcesi, aquestes restitucions als llocs originals no només serien “un element de justícia cap al poble fidel” i un signe de “comunió entre l’Opus Dei i l’Església local”, sinó que a més a més enriquiran la Ruta de Sant Josepmaria a Barbastre (conformada pel temple de Sant Josepmaria, el Centre Entre Arcs, la Casa del sant de Barbastre i la catedral, l’ermita i santuari de Torreciutat.
“Aquesta proposta, elevada al discerniment del Sant Pare Lleó XIV, vol ser de nou expressió d’una diòcesi que no divideix, sinó que uneix; que no reclama, sinó que ofereix; que no imposa, sinó que proposa amb amor el que ha rebut com a do. Només des de la comunió i el lliurament gratuït podrà continuar fructificant el llegat espiritual de tants màrtirs i sants com sant Josepmaria: un llegat que, des de Barbastre, continua irradiant llum al món”, conclou el comunicat.
Cap a una nova configuració jurídica
L’ermita de Torreciutat és un santuari de la Mare de Déu la devoció de la qual data del segle XI. Després que se’n fes càrrec l’Opus Dei de l’antiga ermita originària l’any 1962, es va promoure la construcció d’un nou temple de majors dimensions i es va acordar amb la diòcesi que la imatge es veneraria en el retaule del nou santuari, que englobaria a l’antic en una sola unitat arquitectònica. Des d’aleshores, segons explica l’Opus Dei, la configuració jurídica d’aquest temple va ser la d’oratori semipúblic amb la vènia del bisbe de la diòcesi, ja que llavors es va estimar que era una figura canònica adequada segons el dret vigent.
La situació actual es va desencadenar durant l’estiu de 2023, després que el bisbe Pérez Pueyo nomenés un sacerdot extern a l’Opus Dei com a rector del santuari, una decisió amb la qual la prelatura es va mostrar en desacord. Malgrat els successius intents de negociació duts a terme des d’aleshores per arribar a un pacte sobre la gestió del santuari, després de la darrera reunió entre les parts, celebrada el 30 de juny, el bisbe va demanar la intervenció del Vaticà, que va designar Arellano, degà del Tribunal de la Rota Romana, per decidir sobre la renovació dels estatuts del santuari.
