3 De fet, els qui portem la circumcisió som nosaltres, i no ells, perquè donem culte a Déu conduïts pel seu Esperit i ens gloriem en Jesucrist, en comptes de refiar-nos d’un títol humà.
4 I això que jo també tindria raons per a refiar-me de títols humans! Si algú creu que es pot refiar de títols com aquests, jo me’n puc refiar encara més: 5 circumcidat el dia vuitè, soc israelita de naixement, de la tribu de Benjamí, hebreu i fill d’hebreus; en l’observança de la Llei, era fariseu; 6 en el zel pel judaisme, perseguia l’Església; i en el compliment de la justícia que prescriu la Llei, era irreprensible.
7 Però aquestes coses que per a mi eren guanys, pel Crist les he considerades pèrdues. 8 Més encara, tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell.
Salm 105,2-7.
2 Canteu-li al so de les cítares,
feu l’elogi de les seves meravelles.
3 Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor.
4 Cerqueu el Senyor, acolliu-vos al seu poder,
busqueu sempre la seva mirada.
5 Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i les seves decisions,
6 vosaltres, nissaga d’Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, els seus elegits.
7 Ell, el Senyor, és el nostre Déu;
fa complir les seves decisions per tota la terra.
Lc 15,1-10.
1 Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2 Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
—Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
3 Jesús els va proposar aquesta paràbola:
4 —¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? 5 I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria 6 i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.”
7 »Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
8 »O bé, ¿quina dona, si té deu monedes de plata i en perd una, no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? 9 I quan l’ha trobada, convida les amigues i veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut.”
10 »Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.
