Amb motiu de la visita del papa Lleó XIV a Mònaco el 28 de març, l’arquebisbe Dominique-Marie Jean Michel David, ordenat el 1991 i nomenat arquebisbe de Mònaco el 2020, repassa la seva tasca pastoral. Nascut a França el 1963 i membre de la Comunitat Emmanuel, ha centrat la seva acció en els joves, en la cura dels malalts i ancians, i en iniciatives missioneres i culturals que apropen l’Església a la comunitat. La visita del papa serà una «oportunitat única per reforçar aquests vincles espirituals i humans dins del Principat», assegura a Flama.
Quins són els principals projectes pastorals que ha posat en marxa des que va ser nomenat arquebisbe?
Després d’un any marcat per les restriccions del Covid, he prioritzat sobretot les trobades i l’escolta. Amb visites pastorals temàtiques, he centrat l’atenció en l’univers de la infància i la joventut, visitant totes les realitats vinculades a la transmissió de la fe i l’acompanyament de les noves generacions. També he volgut recórrer residències d’avis i centres hospitalaris per mostrar que els nostres germans i germanes grans i malalts tenen un lloc essencial a l’Església.
Paral·lelament, he impulsat iniciatives missioneres en comunicació i cultura, i he promogut recorreguts d’evangelització oberts a tothom per facilitar la formació dels fidels i de les persones que reprenen la fe. Últimament, la nostra atenció pastoral s’ha orientat especialment als catecúmens que s’adrecen a nosaltres. A més, reflexionem sobre com articular la vida pastoral entre els nivells diocesà i parroquial, un repte particular en un país petit com el nostre.
Podria donar algun exemple concret d’aquests projectes o activitats?
Sí. Hem organitzat tallers de formació per a joves sobre fe i cultura, trobades amb famílies per reforçar la transmissió de la fe, i també activitats musicals i litúrgiques que impliquen els diferents col·lectius de la comunitat. La idea és que tothom, des del més petit fins al més gran, se senti acollit i part d’una comunitat viva.
Com veu el paper de l’Església catòlica a Mònaco en la societat actual?
Encara avui, en un estat confessional com el nostre, la religió catòlica ocupa un lloc central. La situació institucional de l’Església és reconeguda per tots, i el catolicisme continua marcant la vida pública monegasca a través de celebracions litúrgiques que reuneixen la comunitat.
Tanmateix, Mònaco no és immune a la pressió de la secularització i de certes ideologies en voga, així com a una desafecció creixent cap a la pràctica religiosa. Malgrat l’aparença d’un vincle amb la cultura catòlica i diverses mostres de devoció popular, cal recordar constantment la necessitat d’una vida cristiana coherent i alhora anunciar l’alegria de l’Evangeli amb entusiasme i generositat.
Quin és el seu enfocament respecte a l’acompanyament espiritual dels joves?
Com en molts països occidentals, els joves no se situen davant la fe com les generacions anteriors. Tot i això, cerquen sentit, identitat i tradició. Veiem amb sorpresa i alegria que arriben molts joves catecúmens. Aquesta “divina sorpresa” és saludable perquè ens desafia a sortir de rutines espirituals consolidades.
També és un repte per a les comunitats: convertir-se en llocs d’acollida càlids on aquests nous germans i germanes puguin viure la vida del Crist, rebre una formació sòlida i experimentar una Església radiant de joia i caritat.
Quines iniciatives hi ha per apropar els joves a la vida comunitària i espiritual?
A més de les catequesis tradicionals, promovem activitats culturals, trobades de joves i tallers que combinen fe, art i voluntariat. També els animem a participar en esdeveniments internacionals, com les properes Jornades Mundials de la Joventut a Seül, que ofereixen una experiència de comunitat i de fe que supera les fronteres nacionals.
Hi ha esdeveniments o projectes per enfortir els vincles amb la comunitat internacional?
Sí. Una tradició que val la pena destacar és “Fe sense Fronteres”, que reuneix anualment sacerdots i bisbes dels tres diòcesis veïns: Nissa (França), Ventimiglia-San Remo (Itàlia) i Mònaco. També hem participat activament en l’Any Jubilar amb nombrosos pelegrinatges a Roma, i jo mateix assisteixo a trobades del Consell de Conferències Episcopals d’Europa. Aquestes experiències reforcen els vincles entre les Esglésies i fomenten l’intercanvi espiritual i pastoral.
Quin paper juga la litúrgia i la cultura dins de la vida de l’Església a Mònaco?
La litúrgia és el cor de la nostra vida comunitària, però la cultura, la música i les activitats artístiques també són un camí per acostar la fe a tothom. Això permet que la comunitat participi activament i que la transmissió de la fe no sigui només teòrica, sinó viva i experiencial.
Què significa per a Mònaco la visita del papa Lleó XIV?
La visita del papa serà un moment excepcional per reafirmar la fe i la unitat de la comunitat. És una oportunitat de recordar que, malgrat els reptes de la modernitat i la secularització, l’Església continua essent un punt de referència per a tots. També és un temps per a l’alegria, la fraternitat i el reforç dels vincles entre creients de diferents orígens.
