A Barcelona, en aquests primers dies de març del 2026, la ciutat observa com les obres d’aquella gran església dissenyada per Antoni Gaudí —que han vist evolucionar durant tota la vida— s’apropen amb una determinació creixent a la seva culminació. La creu monumental tridimensional de la torre de Jesucrist de la Basílica de la Sagrada Família comença a dibuixar-se, ja sense bastides, en la silueta arquitectònica de la ciutat comtal.
Després de més de 140 anys, la Sagrada Família s’apropa a la seva culminació exterior. El 20 de febrer es va completar el muntatge de la creu de 17 metres d’alçada i 13,5 metres d’amplada, que corona la torre dedicada a Jesucrist, elevant l’edifici fins als 172,5 metres i convertint-lo en l’església més alta del món. La imatge definitiva del temple s’imposa ara sobre el cel de Barcelona.
Fins ara, la creu romania amagada entre bastides i estructures provisionals necessàries pel muntatge. Amb la seva retirada, el temple deixa entreveure la grandesa del projecte gaudinià i el simbolisme que Gaudí va voler plasmar: un eix vertical que expressa la centralitat de Jesucrist i el lligam espiritual entre la terra i el cel.
La transformació és visible des de molts punts de la ciutat. Barri rere barri, plaça rere plaça, els barcelonins observen com la Sagrada Família adquireix la seva forma definitiva, amb la torre de Jesucrist coronada que domina el cel. La Laura Vázquez, veïna que ha observat la basílica durant dècades, resumeix l’emoció així: “Allò que mai semblava acabar pren forma i, per fi, es veu el final”, apunta. Aquesta frase reflecteix la mirada de tota la ciutat, que ara pot contemplar l’obra en la seva etapa final.
Alhora, Barcelona es prepara per la visita del papa Lleó XIV el 10 de juny, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. L’ocasió transforma la finalització de la torre en un esdeveniment col·lectiu, que uneix història, fe i arquitectura en un gest que transcendeix la ciutat i es projecta al món.
Els artífexs d’una obra centenària
En el centre d’aquest procés hi ha l’arquitecte mexicà Mauricio Cortés, que ha supervisat els elements coronamentals de les torres centrals. Cortés, que porta dues dècades vinculat al temple, reconeix el paper de tots els qui han contribuït a fer realitat aquesta fita: “Vull donar l’enhorabona a tots els artesans, artistes, paletes i arquitectes! Fa molt de goig!”, subratlla, posant en relleu que aquests dies són autors, tots plegats, de la torre acabada.
La geometria, els materials i la llum convergeixen en la creu perquè cada detall respongui a la visió de Gaudí, combinant tradició i tecnologia contemporània. El resultat és una torre que no només culmina l’obra, sinó que també esdevé símbol del compromís, la paciència i la passió de generacions d’arquitectes, artesans i treballadors.
Amb la creu ja visible i les bastides caient, la Sagrada Família entra en la recta final del seu trajecte físic i simbòlic. La benedicció oficial per part del papa i la commemoració del centenari de Gaudí consolidaran la torre de Jesucrist com un monument viu, que parla del passat i del futur de Barcelona.
Aquest març de 2026 passarà a la història com el moment en què allò que mai semblava que acabés va prendre forma i es va fer visible, quan la Sagrada Família, després de més d’un segle d’espera, va coronar el seu cel amb una creu que és alhora final i començament.
