La catedral de Girona es transforma cada primavera en un escenari viu on història, fe i cultura dialoguen a través de la representació de la Consueta de Sant Jordi. Aquesta peça de teatre d’arrel medieval, que enguany ha arribat a la desena edició, s’ha consolidat com una de les propostes més singulars del calendari cultural gironí al voltant de la diada del sant patró de Catalunya.
La representació va reunir més d’un centenar de persones a cada una de les dues funció, celebrades el 23 i 24 d’abril, amb l’assistència del bisbe de Girona, Octavi Vilà, el Capítol catedralici, autoritats de l’Ajuntament de Girona i del Govern de la Generalitat. Dirigida per Guillem Fernàndez-Valls, la Consueta’obra va comptar amb la participació de l’organista Pau Riuró, el cant d’Antoni Madueño i un repartiment entre Josep Massó (algutzir), Guillem Fernàndez (Sant Jordi), Jordi Subirà i Pol Frauca (cavallers), i Ferran Frauca (rei).
Una lectura històrica
La Consueta és una dramatització hagiogràfica basada en un text anònim del segle XVI que narra la coneguda llegenda de sant Jordi: l’enfrontament amb el drac i el rescat de la princesa. En l’espectre històric, sant Jordi fou un militar d’origen grec, i possiblement d’inspiració llegendària en les batalles dels comtes de Barcelona, que exerceix el patronatge en diferents països del món, com Catalunya, Portugal o Anglaterra.
Al nostre país, n’és patró des d’inicis del segle XV i, a poblacions com Girona o Perpinyà, també hi trobem confraries denominades ‘de Sant Jordi’, que sovint congregaven els nobles i els militars d’aquestes ciutats. Sant Jordi era adorat en aquests cercles socials, però també era reivindicat pel poble fidel, per exemple, en els «Goigs en alabansa del gloriós màrtyr Sant Jordi», devoció molt arrelada al bisbat de Girona.
La consueta pròpiament esdevé una font històrica que inclou les diferents celebracions, obligacions, cerimònies i costums, que naixien i es consolidaven d’acord el dret consuetudinari, ja que aquestes obres es celebraven dins els temples en una diada onomàstica de caràcter extraordinari. La Consueta de Sant Jordi a Girona és successora d’un text mallorquí d’autoria anònima i culte al segle XVI. Més enllà del relat popular o teatral, l’obra forma part d’una tradició escènica vinculada a l’àmbit litúrgic, en què els temples esdevenien espais de representació i transmissió de valors religiosos i morals.
Girona: El cavall dins el temple
A Girona, aquesta tradició va ser recuperada l’any 2017 amb la voluntat de reivindicar el patrimoni teatral antic en aquests equipaments i apropar-lo al públic contemporani, tal com es feia antigament. Des d’aleshores, la iniciativa ha anat guanyant continuïtat i participació, amb funcions obertes al públic general i sessions específiques per a centres educatius.
La representació dins la Catedral, carregat de simbolisme, reforça el sentit original de la peça i converteix l’acte en una experiència que transcendeix el teatre convencional. Els dos moments culminants de l’obra per al públic són la lluita de sant Jordi contra el drac i l’entrada d’aquest heroi sobre el seu cavall fins al centre de l’església, recordant així el triomf del bé.
En aquest context, la Consueta esdevé també una eina pedagògica i de divulgació del patrimoni immaterial, alhora que reactiva l’ús cultural dels espais religiosos. L’historiador local Pep Vila, des de l’Institut d’Estudis Gironins, assenyala que aquests teatres de sants tenien la vocació que el poble imités la vida del qui es posava com a exemple. A més, aquestes funcions solien ser representades pel personal dels monestirs, fidels de les esglésies i principalment els mateixos eclesiàstics.
Patró dels enamorats i protector del poble fidel de Déu
Pel que fa al missatge, la Consueta manté la lectura clàssica de la llegenda: el triomf del bé sobre el mal, encarnat en la figura de Sant Jordi davant el drac, tal com assenyala el bisbe de Girona, Octavi Vilà, al programa d’aquesta X Consueta de sant Jordi. Vilà destaca una imatge de Sant Jordi present al Temple: “Cada any, sant Jordi, quan baixa de la columna de la nostra catedral, ho fa per recordar-nos que el bé venç al mal si som capaços de ser moguts per l’amor”, assegura el prelat.
En paral·lel, la representació contribueix a reforçar la centralitat de Sant Jordi en l’imaginari col·lectiu gironí i català, més enllà de la seva dimensió festiva vinculada als llibres i les roses com a model de fe, coratge i compromís amb la comunitat. Sant Jordi declina la proposta matrimonial de la princesa, ja que el cavaller no es considera digne d’ella, però encomana al rei i al poble fidel seguir i fer complir els manaments de Déu, reiterant així la seva noblesa d’esperit:
“La Sglésia honrereu, / venerau los capellans, / missa tots jorns oireu, / feu bé els pobres vergonyans”
La Consueta recupera una lectura més antiga i profunda de la figura del patró, enllaçant-la amb les seves arrels religioses i culturals, un exemple de proïsme, caritat i solidaritat envers el poble de Déu.
Amb aquesta proposta, la catedral de Girona no només acull un espectacle, sinó que esdevé un espai de memòria i actualització de tradicions. Entre la fidelitat als orígens i l’adaptació contemporània, la Consueta consolida així el seu lloc com una expressió viva del patrimoni cultural i espiritual del país.
