«Que aquesta tragèdia ens faci estimar més. Que a tots ens posi de nou al servei del bé comú, convertint el dolor en eina per a la pau, la concòrdia i la convivència. I a les víctimes i a les seves famílies, que Déu us concedeixi consol, sanació i llum perpètua». Així va concloure l’homilia del cardenal de Madrid, José Cobo, en el funeral organitzat per la província eclesiàstica de Madrid per les víctimes de la tragèdia d’Adamuz i, especialment, per l’ànima dels set fidels de la comunitat morts en el descarrilament del tren.
Més enllà d’oportunismes polítics (la diòcesi no va amagar el seu malestar per l’intent de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, de monopolitzar un comiat ja preparat pels bisbes de Madrid, Getafe i Alcalá), l’Església de Madrid va voler oferir un testimoniatge de fe i esperança, des del dolor.
«Avui l’Església roman en silenci al costat d’un poble ferit«, va començar dient en la seva homilia el purpurat. «En moltes diòcesis, en aquests dies, juntament amb les autoritats i amb tots els nostres veïns, sentim la necessitat de reunir-nos per a afrontar també des de la fe el dolor de les víctimes i la solidaritat dels veïns i dels cossos d’emergència que a tots ens ha tocat profundament», va recalcar.
Va traçar Cobo «un silenci ple de noms, d’històries truncades, de vincles trencats massa aviat. Perquè cada vida perduda deixa un buit infinit en el cor de la seva gent. Avui ho reafirmem amb respecte i amb dolor», recordant que «l’Església no ve avui a oferir respostes ràpides, sinó a compartir el pes del dol, a romandre, a no marxar quan el sofriment incomoda».
«Aquesta nit, com a Església, al costat de tots els que s’incorporen a aquest gest i a aquesta oració, volem estar amb els qui han perdut a un fill, a una esposa, a un germà, a un amic; estar amb els qui senten que una part de la seva vida s’ha esfondrat i que el futur, de sobte, s’ha tornat incert; estar al costat d’un poble que ha estat ferit i traspassat», va subratllar el cardenal de Madrid.
«Som fràgils, i ens morim»
«Ens sentim febles perquè aquests fets ens recorden alguna cosa que sovint intentem oblidar: som fràgils i ens morim. Per molt que planifiquem, per molt que assegurem, per molt que creguem progressar, el misteri de la mort continua sent aquí», va admetre l’arquebisbe de Madrid, qui va convidar a escoltar la veu de Déu «en la foscor de la nit, des de la realitat dels morts, des de les nostres pròpies fragilitats i pors davant la mort». Perquè «enmig de la perplexitat, de la fragilitat i de les nostres pors, Crist ens diu que la mort no té l’última paraula».
«Quan compartim la fragilitat i la posem davant Déu, es creen espais de trobada, de cura mútua, de solidaritat veritable. No ens paralitzem, sinó que ens responsabilitzem perquè descobrim que estem cridats a cuidar-nos els uns als altres, no a enfrontar-nos ni a viure encapsulats en els nostres propis búnquers personals o ideològics», va afegir, incidint en la importància de «cuidar»: el més desvalgut, la casa comuna, els nostres veïns, i els qui ens cuiden, que també ho necessiten.
«Avui confiem als nostres germans difunts a la misericòrdia infinita de Déu. Creiem que ara estan sostinguts per un amor més fort que la tragèdia, més forta fins i tot que la mort», va finalitzar Cobo, qui va voler dirigir-se «als qui avui ploren» per a dir-los «amb senzillesa i amb veritat: no esteu solos. L’Església camina amb vosaltres. La comunitat roman. La memòria no s’apaga».
«El dolor compartit no desapareix, però pesa menys davant aquest Déu. La proximitat, l’abraçada, la fidelitat al record són ja una forma humil i real d’esperança«, va insistir, convidant a tots a «ser més humans, més ressuscitats, més solidaris, més atents a la fragilitat de la vida. A construir una societat on la cura sigui prioritat i on cada mort ens faci mal prou per a canviar».
«Que aquesta tragèdia ens faci estimar més. Que a tots ens posi de nou al servei del bé comú, convertint el dolor en eina per a la pau, la concòrdia i la convivència. I a les víctimes i a les seves famílies, que Déu us concedeixi consol, sanació i llum perpètua», va concloure.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
