Consumat el cisma lefebvrià: consagren quatre bisbes sense el mandat de Lleó XIV

La Fraternitat Sacerdotals Sant Pius X (FSSPX), comunament coneguda com a lefebvrians, ha procedit aquest dimecres al matí, 1 de juliol, a l’ordenació de quatre bisbes sense l’autorització de la Santa Seu i contra la voluntat del papa Lleó XIV, malgrat l’última súplica del pontífex de no “estripar la túnica inconsútil de Crist”.

La consagració episcopal lefebvriana no solament no ha comptat amb l’aprovació de Lleó XIV. També s’ha saltat el procés reglamentari de selecció de bisbes que té l’Església per dotar les comunitats catòliques d’un pastor d’acord amb les seves necessitats i realitats.

En un acte al qual han assistit 15 mil persones, mil sacerdots i religiosos, i celebrat a l’esplanada del Seminari d’Écône (Suïssa), els bisbes Alfonso de Galarreta (Espanya) i Bernard Fellay (Suïssa) han consagrat bisbes quatre capellans lefebvrians: el suís Pascal Schreiber, els francesos Michel Poinsinet de Sivry i Marc Hanappier i el nord-americà Michael Goldade.

Durant el ritu, retransmès en diversos idiomes de manera conjunta per YouTube, un dels sacerdots concelebrants ha llegit els motius que argumenta la FSSPX per a l’ordenació episcopal dels sacerdots, entre ells, la suposada “salvaguarda de les ànimes” i la “fidelitat a la tradició de l’Església”.

“Des del Concili Vaticà II fins als nostres dies, les autoritats de l’Església estan imbuïdes d’un esperit contrari al de la fe i obren contra la santa tradició (…) davant de Déu, estimem que és un deure sagrat envers la santa Església i les ànimes, procedir a la consagració de bisbes plenament fidels a la santa tradició i al magisteri constant de l’Església”, s’ha llegit durant la cerimònia, en lloc del decret del mandat papal.

Després d’aquesta exposició de motius, els bisbes Galarreta i Fellay han consagrat com a bisbes els quatre sacerdots lefebvrians, els quals, al seu torn, han confirmat la seva “obediència” a la figura del papa Lleó XIV, malgrat que amb aquesta cerimònia s’han reiterat en el camí contrari al marcat pel bisbe de Roma.

Desobeir el Papa “qualsevol preu”

Després de les consagracions, el superior de la FSSPX, el sacerdot italià Davide Pagliarani, ha argumentat que les consagracions episcopals sense autorització del papa Lleó XIV estan justificades pel fet que les autoritats de l’Església “des del Concili Vaticà II han actuat contra la sagrada tradició” i que existeix “el deure gravíssim” de transmetre “la gràcia de l’episcopat a aquests sacerdots”.

“Considerem nul·les i sense valor qualssevol penes o censures contra aquest acte. Estem disposats a pagar qualsevol preu per salvar l’Església”, va dir Pagliarini en un to desafiant contra el Papa i la Santa Seu.

Ordenació vàlida, però il·lícita

El sacerdot Rafel Felipe, doctor en Dret Canònic i vicari d’assumptes jurídics del bisbat de Girona, en declaracions a Flama, explica que si bé les ordenacions episcopals lefebvrianes tenen “validesa”, són il·lícites, ja que s’han dut a terme sense mandat pontifici.

“En dret distingim entre validesa i licitud. I en aquest punt, una ordenació sense mandat pontifici sempre és il·lícita, contrària a la llei”, puntualitza Felipe, advertint que si la FSSPX decidís acceptar tant el magisteri posterior al Concili Vaticà II com l’autoritat del papa, es podria revertir el procés d’excomunió que s’obre després de les consagracions episcopals sense autorització de Roma.

“Si acceptessin tot això, el Papa podria aixecar-los l’excomunió, però la gran rebel·lia amb què actuen en aquests moments no permet preveure aquest escenari a curt termini”, sentencia.