El president de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, ha demanat aquest dijous “un pacte d’Estat” per garantir el dret de tots els ciutadans a un habitatge. Ho ha fet en la roda de premsa de presentació del nou Informe FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya.
Celebrat a la seu de Càritas del carrer dels Àngels de Barcelona, l’acte ha comptat també amb la participació de Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona i delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas; Raul Flores, secretari tècnic de FOESSA; i Caye Gómez, representant de l’Observatori de la realitat social.
L’estudi constata que a Catalunya hi ha 1,3 milions de persones que viuen en situació d’exclusió social, de les quals 664.000 pateixen exclusió severa. «Augmenta la desigualtat; es normalitza la precarietat; l’habitatge és l’epicentre de la desigualtat; persisteix el mite de la passivitat de les persones excloses i els multiplicadors de l’exclusió són aspectes relacionats amb la salut», ha resumit Raúl Flores en la seva intervenció.
L’analista i coordinador d’estudis de Càritas ha recordat que “vivim un procés inèdit de fragmentació social” en el qual ha reiterat que “no fallen les persones, sinó el sistema». En aquest punt, FOESSA especifica que 3 de cada 4 llars en exclusió severa activen estratègies d’inclusió com ara treballar, formar-se o seguir itineraris d’inclusió, però xoquen amb les barreres estructurals, que es manifesten en recursos escassos, dispositius fragmentats o manca d’acompanyament.
Un paisatge «precari i fràgil»
Per la seva banda, Caye Gómez ha advertit en la seva intervenció que l’augment de les persones excloses a Catalunya ha dibuixat un paisatge “cada cop més precari i fràgil”, en el qual l’habitatge ha esdevingut el principal factor de la desigualtat, ja que el 13,3% de la població fa front a un preu elevat” per poder accedir a una llar.
Segons FOESSA, l’origen del problema de l’habitatge rau en dos factors: un model immobiliari especulatiu i en la manca de polítiques públiques per revertir la situació. En aquest punt, subratlla que 1 de cada 4 llars a Catalunya pateix problemes residencials. A més, citant dades del banc d’Espanya, assegura que el 45% de la població que viu de lloguer es troba en risc de pobresa i exclusió social. “L’habitatge és un fals dret constitucional”, remarca l’estudi.
Referint l’informe, Gómez ha apuntat també que hi ha 1,3 milions de persones en situació de precarietat laboral a Catalunya: el 55,4% dels exclosos socialment viuen en llars on la sustentadora principal treballa«. En aquest aspecte, ha alertat que “la salut física i emocional es deteriora amb l’exclusió social, els vincles es trenquen allà on més es necessiten, i la dependència s’accelera». Sobre aquest factor, FOESSA recorda els riscos de la ruptura dels vincles comunitaris concretant que l’aïllament social en situacions d’exclusió severa s’ha quadruplicat, passant del 4% al 16%.
També ha remarcat Gómez que les dones i les persones immigrades són els rostres més visibles de l’exclusió són dones i migrades, principalment. “L’absència de drets multiplica l’exclusió en les persones amb situació administrativa irregular. A més, 1 de cada 3 infants i adolescents viu en situació d’exclusió social, passant del 25% el 2018 al 33% el 2024″, ha sentenciat.
Salut i vincles: multiplicadors de l’exclusió
Amb una exclusió dels infants i adolescents que ha passat del 18% al 33% en només un any, fet que desdibuixa el futur d’aquests col·lectius de persones, Salvador Busquets ha reiterat la necessitat de «garantir protecció familiar i infantil a través de la prestació universal de criança». En la mateixa línia, el president de Càritas Catalunya ha demanat protecció per aquells grups socials que es queden sense renda garantida o Ingrés Mínim Vital, o persones en situació irregular amb infants nascuts a Catalunya».
Amb aquest rerefons, l’informe FOESSA demana a les administracions “polítiques valentes, coherents i integrals que abordin l’habitatge, l’ocupació, la fiscalitat i la protecció social des d’una mateixa lògica». També insten a «reforçar polítiques predistributives que previnguin la desigualtat des de l’origen» i la implementació de «mesures avaluables, amb un enfocament de drets humans, equitat territorial i ciutadania inclusiva».
«No podem mirar cap a una altra banda»
«Des de Càritas, el compromís és clar davant la pobresa i l’exclusió”, ha assenyalat el bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, remarcant que conèixer la realitat és el primer pas per donar possibles respostes per millorar. “No ens limitem a donar un informe i prou”, ha afegit el prelat, recordant que «el sofriment dels altres ens ha d’interpel·lar i ens ha de fer moure per millorar la societat i cuidar el planeta». «No podem mirar cap a un altra banda, és una responsabilitat que tots tenim com a habitants d’aquest món«, ha culminat.
FOESSA celebra aquest 2025 el seu 60è aniversari, una fita significativa des que es va crear sota l’impuls de Càritas Espanyola, amb l’objectiu de conèixer, de forma rigorosa i objectiva, la situació social d’Espanya. El seu informe està basat en entrevistes a 12.000 famíllies de tot l’Estat i de diferents estrats socials, 1.200 de les quals de Catalunya. Al llarg d’aquestes 6 dècades, la fundació ha estat pionera en la investigació empírica i ha destacat pels seus informes, que analitzen els processos, les estructures i les tendències que marquen l’evolució social del país.
