Càritas Barcelona va acompanyar al llarg del 2025 27.843 llars a través de la seva xarxa formada per 167 Càritas parroquials, 44 comunitats pastorals i 563 projectes. Són dades que es desprenen de la Memòria anual, presentada aquest dijous 4 de juny sota el lema “Tria estimar, tria comunitat”.
“Darrere de cada xifra hi ha persones que viuen situacions de gran fragilitat”, ha apuntat durant la presentació el director de l’entitat, Eduard Sala, qui ha recordat que “la fortalesa de les nostres relacions determina qui s’enfonsa i qui no”.
La fotografia social que dibuixa la memòria és contundent. Quatre de cada deu llars ateses tenen fills a càrrec, i gairebé dues de cada deu estan encapçalades per mares soles. Alhora, vuit de cada deu persones es troben a l’atur o en l’economia submergida, que se suma a una realitat administrativa complexa: el 55% es troben en situació irregular.
Càritas ha posat el focus en la realitat que li preocupa, que el 75% de les llars ateses no disposen d’un habitatge digne. Les dades mostren que el 48% viu de relloguer, sovint en habitacions o acollides de forma precària; un 13% es troba sense habitatge (5 punts percentuals més que l’any 2024), un 9% depèn de projectes d’entitats socials, un 3% amb un lloguer sense contracte i un 2% en situacions diverses. Davant d’aquesta situació, Càritas reclama mesures urgents per garantir l’accés a un habitatge digne i assequible, i adverteix que el dret a l’habitatge continua fora de l’abast de la majoria de les llars en situació de vulnerabilitat.
En paral·lel, l’acció social de Càritas ha intentat donar resposta a les necessitats més immediates sense perdre la mirada a llarg termini. Amèlia de Juan, responsable d’acció social, anàlisi i incidència de Càritas, ha explicat que durant el 2025, 10.872 persones han rebut ajudes per cobrir despeses bàsiques, mentre que s’ha evitat que gairebé 3.300 persones quedessin en situació de sense llar, en un context en què el sensellarisme continua augmentant. De fet, les dades del primer trimestre de 2026 confirmen que aquesta tendència a l’alça encara no s’ha aturat.

En l’àmbit laboral, 1.550 persones han trobat feina, mentre que prop de 2.500 persones han rebut suport jurídic en qüestions clau com la migració o l’accés a prestacions. Al mateix temps, més de 10.500 persones han ampliat la seva xarxa social gràcies als projectes comunitaris i als espais relacionals, un aspecte que l’entitat considera essencial per combatre l’exclusió.
En aquest sentit, Sala ha reivindicat que “les ciutats i els pobles no es mesuren pels edificis que aixequen, sinó per les persones que no deixen caure”. Una idea que enllaça amb la crida de l’entitat a garantir drets bàsics com l’empadronament universal, l’accés als serveis socials, independentment de la situació administrativa i l’impuls de polítiques comunitàries que reforcin els vincles. La memòria també posa sobre la taula la necessitat d’avançar en mesures estructurals, com l’aprovació d’una llei contra el sensellarisme a Catalunya. Per a Càritas, garantir drets no pot continuar sent una assignatura pendent: “la dignitat de cada persona s’ha de respectar ara, no demà”.
En paral·lel a tota aquesta feina, i amb motiu de la regularització extraordinària de persones migrants, Càritas Barcelona ha desplegat una xarxa de 9 punts d’assessorament jurídic i d’acompanyament a la regularització, integrada per un equip de 105 persones voluntàries i contractades. Fins a l’1 de juny, aquest dispositiu ha acompanyat més de 3.000 persones. Cal destacar que el 30% dels casos presenten una elevada complexitat jurídica o situacions d’extrema vulnerabilitat. Tot i les dificultats administratives, s’ha pogut formalitzar la sol·licitud de regularització en 1.600 casos.
Per tot això, l’entitat ha posat l’accent en la importància de garantir drets bàsics i itineraris d’acompanyament que vagin més enllà de l’emergència, especialment en processos com la regularització administrativa, on Càritas constata dificultats d’accés als tràmits, problemes per obtenir documentació als països d’origen i el risc que moltes famílies s’hagin d’endeutar per regularitzar la seva situació. També ha advertit de la invisibilitat dels infants en aquests processos, un dels elements que més preocupen l’entitat.
Omella: “Escollir comunitat és alçar la mirada”
En aquesta mateixa línia, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona, ha reivindicat l’encíclica del papa Lleó XIV Magnifica humanitas com a resposta a les noves perifèries del nostre temps. Omella ha advertit que el progrés i la tecnologia només són veritablement humans quan estan al servei de la persona i del bé comú, i no pas quan generen noves formes d’exclusió, com la bretxa digital, la precarietat laboral o la soledat no desitjada. “Càritas és precisament això: fer que ningú quedi exclòs enmig d’aquestes noves perifèries”, ha afirmat.

El cardenal també ha remarcat que l’acollida és un deure essencial i ha vinculat aquest compromís amb el missatge del papa, especialment en el context de la seva visita a Barcelona, que —ha dit— serveix per reconèixer la tasca de les entitats socials, però també per recordar que la lluita contra la pobresa “no és responsabilitat d’uns pocs, sinó una crida compartida de tota la societat”.
Per aquest motiu, ha valorat la xarxa de solidaritat que fa possible l’acció de Càritas, amb 8.351 persones i empreses sòcies i donants, i més de 3.000 persones voluntàries, i ha subratllat que els pobles i ciutats de la diòcesi es construeixen des de tots els seus espais, incloses també les perifèries.
Finalment, Omella ha fet una crida a posar la comunitat al centre: “Escollir comunitat és alçar la mirada més enllà d’un mateix”, fent referència al lema de la visita del papa. Una mirada compartida que, segons ha conclòs, Càritas transforma cada dia en accions concretes d’acollida i d’acompanyament.


