El llegat espiritual d’Antoni Gaudí travessa aquest any fronteres i confessions fins a arribar al cor de Transsilvània, amb motiu de la commemoració de l’Any Gaudí. El passat dijous 5 de febrer, la ciutat romanesa de Bistrița va celebrar la segona edició del Balul Iernii, el ball d’hivern cristià dels estudiants, amb una mirada posada en el centenari de la mort de l’arquitecte de la Sagrada Família. La proposta vol mostrar als adolescents que la bellesa artística pot esdevenir camí cap a Déu i escola de vida familiar.
Tot i el nom, el ball d’hivern no respon a cap tradició popular centenària de la regió, sinó que és una iniciativa recent sorgida de l’àmbit educatiu i eclesial de Bistrița. L’objectiu és oferir als joves un espai on puguin combinar cultura, pregària i festa des d’una inspiració explícitament cristiana, tal com expliquen els seus organitzadors a Flama. Tot plegat s’aconsegueix, assenyalen, «amb llenguatges propers a la seva generació».
La celebració va començar a l’església de Sant Basili el Gran, amb la participació d’alumnes dels itineraris pedagògic, de música, arquitectura, restauració i arts plàstiques del Liceu de Música Tudor Jarda i del Liceu d’Arts Corneliu Baba. A través de cants litúrgics i poesia cristiana, els joves van subratllar la capacitat de l’art de conduir a la pregària, tal com ho va fer Gaudí amb la seva obra.
Les pregàries pels participants van ser guiades pel professor Lazăr Cozman, que va recordar com els avantpassats combinaven treball, família i devoció a Déu. El pare d’aquesta església ortodoxa va convidar els estudiants a viure la vetllada com «una experiència significativa» que, amb els anys, podran recordar i transmetre als seus fills, com a «model d’una joventut arrelada en la fe».
La veu dels joves va continuar amb un recital de cants de devoció i amb versos d’autors cabdals de la cultura romanesa. Però el moment més simbòlic arribaria amb la referència als creadors que aquest 2026 conviden a repensar la relació entre art i transcendència.
Un pont entre Catalunya i Romania
Al costat de l’escultor Constantin Brâncuși, commemorat en el 150è aniversari del naixement, la figura de Gaudí va emergir com a referent d’una arquitectura que és catequesi. Per als organitzadors, el temple barceloní de la Sagrada Família «exemplifica com la creativitat humana pot esdevenir hospitalitat per al Misteri».
La transmissió en directe de l’acte religiós va superar les 4.200 visualitzacions en poques hores, un ressò que confirma la vigència del missatge quan es presenta amb un llenguatge proper als joves.
Aprendre a ser convidats a les noces
Florin Ioan Bojor, professor de religió format a Catalunya i un dels impulsors del ball d’hivern, veu en el testimoni de Gaudí «una pedagogia per a les noves generacions». L’arquitecte català —acostumat a entendre la seva feina com un servei a Déu— inspira, segons ell, «una manera d’acompanyar els adolescents perquè descobreixin que la vida cristiana és també una invitació: aprendre a participar del banquet de Jesucrist a les noces de Canà«.
Teòleg i bon coneixedor de la realitat catalana, Bojor ha defensat reiteradament la importància d’una obertura eclesial que permeti el diàleg i l’enriquiment mutu entre tradicions. Que el nom de Gaudí ressoni avui entre estudiants romanesos n’és, per a ell, «una expressió concreta».
