A les portes d’una visita històrica, Annaba, a Algèria, viu dies d’expectació i preparatius intensos. La ciutat vinculada a la memòria de sant Agustí d’Hipona es prepara per rebre el papa Lleó XIV en la primera visita d’un pontífex al país africà. Per a la petita comunitat cristiana local, la visita té un fort valor simbòlic: suposa la presència del primer papa agustí de la història a la terra del sant que va marcar el pensament cristià, però també una oportunitat per fer visible una Església petita que viu arrelada al diàleg, la convivència i la discreció.
En una ciutat mobilitzada per acollir aquest moment sense precedents, el rector de la basílica de Sant Agustí, Fred Wekesa, explica a Flama, hores abans de conèixer personalment Lleó XIV, què representa aquesta visita per als fidels d’Annaba i quin missatge pot deixar al país.
Quin valor simbòlic té per a la comunitat agustiniana d’Annaba la visita de Lleó XIV?
Per a la comunitat agustiniana d’Annaba, aquesta visita apostòlica és un profund retorn espiritual i una acció de gràcies a Déu. Rebre el primer papa agustí de la història precisament en aquesta terra, on sant Agustí va néixer, va exercir com a bisbe i ens va deixar un llegat espiritual, filosòfic i teològic immens, és un honor inestimable que encoratja profundament la nostra missió diària en aquesta terra de sant Agustí.
Aquesta visita ens aporta una gran alegria i un esperit d’acció de gràcies a la nostra petita comunitat cristiana, formada per un grup d’algerians, estudiants subsaharians, religiosos i religioses, i alguns expatriats.
Què suposa per a vostè, personalment, viure aquest moment des de la basílica?
Personalment, com a rector d’aquesta basílica, sento una gran alegria i humilitat. Ser aquí significa custodiar la memòria d’un home que és un pont important entre Àfrica i Europa, i entre cristians i musulmans. Em pregunto sovint què he fet per merèixer aquest servei en aquesta terra de sant Agustí. És gràcia de Déu.
Com s’ha preparat espiritualment la comunitat per a aquesta visita?
Amb la col·laboració de les autoritats locals i amb una feina compartida entre nosaltres, les diferents comissions creades per preparar la visita apostòlica han treballat dia i nit perquè tot estigui a punt.
En l’àmbit espiritual i litúrgic, s’ha redactat una pregària especial que s’ha utilitzat arreu d’Algèria per demanar que la visita sigui un èxit. A més, en algunes parròquies i comunitats religioses del país s’han resat rosaris, s’ha fet adoració al Santíssim i altres exercicis espirituals com a preparació.
Pel que fa a la litúrgia, s’han fet assajos del cor, reunions amb el mestre de cerimònies de les misses pontifícies i formació dels diferents ministres que participaran en la missa papal del 14 d’abril aquí, a Annaba, especialment els escolans.
Quin dispositiu logístic i de seguretat s’ha desplegat per rebre el Papa?
En l’àmbit logístic, el procés d’inscripció ja s’ha tancat i esperem entre 750 i 780 participants, tot i que l’objectiu inicial era arribar almenys als 950.
Pel que fa a la seguretat, també hem treballat braça a braç amb les autoritats locals i nacionals, que ens han ofert un gran suport en els protocols de seguretat, la reparació de carreteres i la restauració de les estàtues de l’entorn de la basílica. Els n’estem molt agraïts.
Com és avui la vida quotidiana dels cristians a Annaba?
Descriuria la situació actual dels cristians com la d’una comunitat petita, però d’una Església viva. És una Església on tothom es coneix i on cadascú intenta viure i donar bon testimoni amb la seva vida.
De fet, es podria resumir dient que som una “Església de l’encontre”: per acollir els qui truquen a les nostres portes, per trobar-nos amb la gent al mercat i també entre nosaltres mateixos com a agents pastorals aquí a Algèria.
Tot i ser una minoria molt petita —aproximadament l’1% de la població—, la nostra vocació no és el proselitisme, sinó donar testimoni de l’amor de Déu a través de l’amistat sincera, la fraternitat compartida i una convivència pacífica.
Com es concreta aquest diàleg amb la comunitat musulmana en el dia a dia?
Després de més de 10 anys treballant aquí, tinc la sensació que l’Església d’Algèria viu molt a prop de l’essència del cristianisme. Això vol dir revisar els nostres compromisos cristians i posar-los realment en pràctica.
Malgrat ser pocs, això ens recorda la necessitat de viure els valors de l’Evangeli, participar en la missa, atendre cristians que viuen a centenars de quilòmetres de distància i viure el perdó.
És també una Església que dialoga. Hi ha diàlegs quotidians que passen per gestos senzills, com felicitar-nos mútuament durant festes com el mes sagrat del Ramadà o Nadal. Aquestes celebracions ens ofereixen oportunitats per compartir, dialogar i practicar la tolerància, acceptant-nos els uns als altres per viure en pau.
