L’expectació acumulada durant hores va esclatar en aplaudiments, crits d’alegria i emoció continguda quan el papamòbil de Lleó XIV va aparèixer finalment pel carrer Rosselló en direcció a la Sagrada Família, aquest passat dimecres. Centenars de fidels i curiosos, congregats des de primera hora de la tarda als voltants del passeig de Gràcia, van convertir l’espera en una autèntica celebració popular per saludar el pontífex en la seva última jornada completa a Barcelona.
Des de les tres de la tarda, grups de persones ocupaven les millors posicions rere les tanques de seguretat amb un objectiu comú: veure, encara que fos durant uns segons, el pas del Papa i rebre la seva benedicció. Famílies senceres, joves, religiosos i visitants arribats de diversos punts de la ciutat compartien un mateix ambient d’il·lusió.
A mesura que s’acostava l’hora prevista, els grups catòlics amenitzaven l’espera amb cants religiosos i consignes d’ànim. De tant en tant, una veu destacava per damunt de la multitud proclamant: «Aquesta és la joventut del Papa», una frase que era rebuda amb somriures i aplaudiments.
Entre els assistents hi havia una nombrosa representació de la comunitat llatinoamericana resident a Barcelona. Especialment visible era la presència de fidels peruans, orgullosos de l’estreta vinculació de Robert Francis Prevost amb el seu país d’adopció. També nombrosos veneçolans van voler ser presents en una cita que consideraven històrica.
L’espera, però, es va allargar més del previst. Mentre els més joves comprovaven incessantment els seus telèfons mòbils per obtenir la millor imatge possible, els adults seguien les transmissions oficials per intentar esbrinar la ubicació exacta de la comitiva papal. El retard va alimentar alguns dubtes entre els presents. «Segur que passarà per aquí i no anirà directament a la Sagrada Família?», es preguntava en veu alta algun assistent impacient.
Finalment, amb prop d’un quart d’hora de retard sobre l’horari anunciat, el papamòbil va aparèixer entre els aplaudiments de la multitud. L’emoció es va desfermar immediatament. Banderes onejant, infants enlairats als braços dels seus pares, mans esteses en senyal de salutació i centenars de telèfons mòbils intentant immortalitzar el moment van dibuixar una escena de gran intensitat emocional.
El vehicle avançava lentament, fet que va permetre als assistents observar de prop el pontífex. Lleó XIV responia als crits d’afecte amb salutacions, somriures i gestos de benedicció. Alguns rostres mostraven una emoció profunda, fins i tot amb llàgrimes als ulls, davant la proximitat del Papa.
Malgrat l’endarreriment, el pontífex es mostrava relaxat i proper, disposat a correspondre l’afecte dels fidels abans d’arribar a la Sagrada Família, on havia de presidir una missa solemne i participar en la inauguració de la nova torre de Gaudí, destinada a convertir-se en la més alta d’un temple cristià al món.
Després del pas de la comitiva, la multitud es va dispersar lentament pels voltants del passeig de Gràcia. El cansament de les hores d’espera era evident, però predominava la satisfacció d’haver viscut de prop un moment que molts recordaran durant anys. Barcelona acomiadava així una visita marcada per la proximitat del Papa amb els fidels, després dels seus actes a la plaça de la Seu, l’Estadi Olímpic, la presó de Brians i l’abadia de Montserrat.
Per a molts dels presents, aquells pocs minuts al carrer Rosselló van ser suficients per convertir una tarda d’espera en un record inesborrable.
