La secularització continua avançant amb força a Catalunya i es fa especialment visible entre la població jove. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi “La religiositat de la joventut catalana”, presentat durant la jornada “El fet religiós entre la joventut actual: comprensió, reconeixement i reptes”, que ha tingut lloc aquest dimecres 8 d’octubre a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
L’informe ha estat elaborat per Víctor Albert-Blanco (Universitat Autònoma de Barcelona), Roger Martínez (Universitat Oberta de Catalunya) i Ramon Arbós, amb el suport de l’Agència Catalana de la Joventut —del Departament de Drets Socials i Inclusió— i la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. Segons les dades recollides, només el 41,2% dels joves de 16 a 34 anys es declaren creients, una xifra molt inferior al 62,7% registrat entre les persones majors de 65 anys.
El document també assenyala que el 55% dels joves de 16 a 24 anys afirmen que Déu té poca importància en la seva vida, mentre que entre els més grans aquesta percepció baixa fins al 28,7%. Tot i això, els autors expliquen que es detecta una paradoxa: “Els joves que sí que són creients mostren una pràctica més intensa que els adults”. En aquest sentit, el 13,7% dels joves de 16 a 24 anys assisteixen setmanalment a centres de culte, superant la mitjana general del 9,8%, i entre els 25 i 34 anys aquesta pràctica es manté en un 10,4%.
Pel que fa a la participació segons confessió, el text destaca que els musulmans, i menys els evangèlics, presenten nivells de pràctica religiosa superiors als catòlics. L’àmbit familiar també reflecteix diferències notables: la probabilitat de matrimoni és del 99% entre els musulmans practicants, del 40% entre practicants d’altres religions i del 12% entre catòlics i evangèlics.
La diversitat religiosa ha augmentat arreu del territori, especialment en ciutats amb una forta presència migratòria com Tarragona, Reus o l’Hospitalet. Tot i que el 56,9% dels joves menors de 25 anys reconeixen tenir un coneixement limitat sobre les diferents confessions, són també els que es mostren més oberts: el 87,8% veurien positivament l’obertura d’un centre de culte a prop de casa seva, davant del 79,3% de la mitjana general.
L’informe adverteix igualment d’una realitat menys visible: el 9,6% dels joves de 16 a 24 anys afirma haver patit algun tipus de discriminació per motius religiosos, una experiència que només declara un 2% de les persones majors de 65 anys.
El treball complet, que forma part de la col·lecció “Estudis” de la Direcció General de Joventut, ofereix una radiografia detallada de les creences, pràctiques i actituds de la joventut catalana davant el fet religiós i aporta elements per entendre els reptes que planteja la gestió de la pluralitat religiosa al país.
Amb aquesta aproximació a la relació dels joves amb la religió, les administracions disposen d’una base actualitzada per orientar futures actuacions en l’àmbit de la convivència i la diversitat religiosa. L’estudi posa de manifest que la realitat del país és plural i canviant, i que comprendre com els joves gestionen les creences i els espais de pràctica pot resultar clau per reforçar la cohesió social en un context de transformació dels valors.
