Al cor de Tarragona, discretament encaixat entre edificis del centre històric, s’aixeca el Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor, una església que amaga una història insospitada: podria ser l’única obra que Antoni Gaudí va arribar a construir a les comarques tarragonines. Aquesta tesi, defensada per veus expertes i sostinguda per una sòlida tradició oral, ha guanyat força amb els anys. El passat 4 d’octubre, els membres de l’Associació Amics de Gaudí de Reus van poder conèixer de primera mà aquest espai enigmàtic, en una visita guiada pel rector del temple, Antonio P. Martínez Subías, doctor en Història de l’Art.
Un projecte compartit, una empremta personal
El santuari, construït entre 1878 i 1879 dins l’antic Col·legi de Jesús-Maria, va néixer com una capella prevista en el projecte inicial de l’edifici, obra de l’arquitecte tarragoní Ignasi Jordà. Aquell espai rectangular, amb només dues finestres i murs cecs, era una capella pendent que esperava millors temps econòmics. Quan finalment es va dur a terme, ja no hi ha dubtes que Gaudí hi va intervenir, almenys, en els elements ornamentals i mobiliaris. L’arxiu original, que hauria pogut confirmar-ho documentalment, va ser destruït durant la Guerra Civil.
Malgrat l’absència de proves escrites, les evidències visuals i formals són clares. “La presència de columnes de fosa, els perfils parabòlics i la similitud amb la capella del Palau Episcopal d’Astorga” són, segons Martínez Subías, indicadors inequívocs de la mà de Gaudí.
A això s’hi suma la connexió amb el bisbe Joan Baptista Grau, protector de l’arquitecte, i la col·laboració amb el seu antic professor, Joan Torras, amb qui ja havia treballat al Col·legi de Jesús-Maria de Sant Andreu del Palomar. La hipòtesi més acceptada és que Torras va executar l’estructura mentre Gaudí en dissenyava la part decorativa, com ja havien fet junts a Barcelona.
Avui encara es conserven diversos elements atribuïts a Gaudí: l’altar major, amb busts de querubins i vidres de color lapislàtzuli; el manifestador, reconstruït després de la guerra seguint fidelment l’original; els setials del cor, destruïts però documentats fotogràficament; així com la trona, el tornaveu, l’altar del Sagrat Cor i el baldaquí. El conjunt mostra un llenguatge ornamental que remet a l’estètica del primer Gaudí, amb una clara voluntat d’elevar l’esperit a través de l’art.
Una arquitectura pensada per emocionar
D’entre les característiques més destacades del santuari, el rector en subratlla tres: l’esveltesa, la llum i el daurat. Les 14 columnes de ferro colat que divideixen l’espai en 3 naus virtuals aporten una verticalitat lleugera i rítmica. Tot i que l’espai original era fosc, la llum hi penetra ara a través de vitralls policromats, tribunes i un cupulí, fent que l’interior respiri claredat i acolliment. Finalment, la decoració daurada aplicada el 1897 per l’artista barceloní Antoni de Ferrater, confereix al conjunt una atmosfera de solemnitat càlida. “Tothom que visita el santuari, i sigui quina sigui la seva motivació, experimenta una sensació de sentir-s’hi bé”, afirma Subías.
Però aquesta joia patrimonial es troba avui en estat delicat. Tant l’església com les plantes superiors de l’antic col·legi presenten greus deficiències estructurals. El diagnòstic elaborat per l’arquitecte Jorge Portal és clar: cal actuar amb urgència. “Fora imperdonable que aquesta església no rebés l’ajut econòmic que mereix”, lamenta el rector, que reclama el suport de les institucions per salvar un edifici que, de ser confirmat plenament com a obra de Gaudí, esdevindria un referent ineludible del modernisme religiós a la demarcació.
En l’any del centenari de la seva mort, redescobrir l’empremta de Gaudí a Tarragona no només és una qüestió de justícia històrica, sinó també una oportunitat per obrir els ulls a un patrimoni silenciat, però d’un valor artístic i espiritual immens. El Santuari del Sagrat Cor espera pacientment que la llum que Gaudí va imaginar per al seu interior també il·lumini, algun dia, el seu reconeixement definitiu.
