El papa Lleó XIV va confirmar aquest dimarts al vespre la investigació oberta pel Vaticà sobre el bisbe de Cadis i Ceuta, Rafael Zornoza, denunciat per presumptes abusos durant els anys 90, i va recordar que “cada cas té una sèrie de protocols clarament establerts”, va recordar el pontífex als periodistes que, com cada dimarts, l’esperaven a la sortida de la residència de papal de Castel Gandolfo. Quant a Zornoza, va detallar que “el mateix bisbe ha hagut de respondre i insisteix en la seva innocència”. “S’ha obert una investigació i hem de deixar que continuï el seu curs. En funció dels resultats, hi haurà conseqüències”,
Adreçant-se a les víctimes, el papa va expressar l’esperança que trobin “un lloc segur on poder parlar” i “presentar els seus casos”. Així mateix, va remarcar la importància de saber “respectar els processos que requereixen temps”. “Ja hem parlat de la necessitat de seguir els passos indicats pel sistema judicial, en aquest cas, de l’Església”, va subratllar.
Ucraïna i immigració als Estats Units
El papa també va respondre preguntes relatives a Ucraïna, encara afectada pels intensos bombardejos russos. Poc abans de la represa de les negociacions d’una treva a Turquia, els periodistes van plantejar al papa la qüestió de la cessió de territoris a Rússia per a posar fi a la guerra. Una hipòtesi recentment plantejada també pel president dels Estats Units, Donald Trump. “Això ho han de decidir ells, la Constitució d’Ucraïna és molt clara”, va afirmar Lleó XIV. “El problema —va continuar— és que no hi ha un alto el foc, no arriben a cap punt per a dialogar i veure com resoldre aquest problema… Per desgràcia, cada dia moren persones. Crec que cal insistir en la pau, començant per aquest alto el foc i després dialogar”.
Així mateix, es va pronunciar sobre la carta pastoral que la Conferència Episcopal dels Estats Units (USCCB, per les sigles en anglès) va publicar el passat 13 de novembre per dir “no” a les expulsions massives d’immigrants, expressant la seva preocupació per la situació al país i reiterant que la seguretat nacional i la protecció de la dignitat humana no són incompatibles.
En aquest punt, va valorar positivament la declaració dels bisbes, qualificant-la de “molt important”. “M’agradaria convidar, especialment els catòlics, però també les persones de bona voluntat, a escoltar atentament el que han dit. Crec que hem de buscar maneres de tractar a les persones amb humanitat, tractant-les amb la dignitat que tenen”, va expressar el papa sobre la declaració dels bisbes sobre els migrants i els sol·licitants d’asil, publicada des de Baltimore, on van celebrar l’assemblea plenària.
“Si algú es troba als Estats Units il·legalment, hi ha maneres de fer-ho. Hi ha tribunals. Hi ha un sistema judicial. Crec que hi ha molts problemes en el sistema. Ningú ha dit que els Estats Units hagi de tenir les fronteres obertes”, va afegir Lleó XIV, recordant que “cada país té dret a determinar qui, com i quan entren les persones”. No obstant això, va afegir, “quan les persones porten una bona vida, i moltes d’elles des de fa 10, 15 o 20 anys, no mereixen ser tractades d’una manera que és, com a mínim, extremadament irrespectuosa”. “Els bisbes han estat molt clars en el que han dit. Només vull convidar a tots els ciutadans dels Estats Units a escoltar-los”, va sentenciar el papa.
Persecucions a Nigèria
Un altre dels temes tractats pel papa va ser les persecucions a Nigèria i a la forta onada d’odi i violència que afecta els cristians i no cristians, una qüestió a la qual també es va referir després de l’Àngelus del passat diumenge: “Crec que a Nigèria i en altres zones existeix sens dubte un perill per als cristians, però per a tots, cristians i musulmans han estat massacrats. La qüestió del terrorisme tindria a veure amb l’economia de la guerra pel control de les terres que posseeixen. Lamentablement, molts cristians han mort, i crec que és molt important buscar la manera en què el Govern i tots els pobles promoguin una autèntica llibertat religiosa”, va assenyalar.
Els periodistes, de diverses nacionalitats, també van preguntar al papa sobre un eventual viatge a l’Amèrica Llatina, començant pel Perú, on va ser missioner durant més de vint anys. “En aquest any del Jubileu continuem endavant amb les activitats diàries i l’any que ve programarem alguna cosa. Sempre m’ha agradat viatjar”, va admetre el papa, “el problema és planificar-lo amb tots els compromisos”. En qualsevol cas, les possibles destinacions que va indicar podrien ser Fàtima, Guadalupe a Mèxic, i després l’Uruguai, l’Argentina i, “per descomptat”, el Perú.
El dimarts a Castel Gandolfo
El papa també va respondre a la curiositat dels periodistes i l’opinió pública explicant com passa els dimarts en Castel Gandolfo: “Una mica d’esport, una mica de lectura, una mica de treball, cada dia hi ha correspondència, trucades telefòniques, uns certs temes que són potser més importants, més urgents, una mica de tenis, una mica de piscina”. I sobre per què necessita aquest “descans” de l’activitat setmanal, va respondre: “Crec que l’ésser humà ha de cuidar-se bé. Tots haurien de fer una mica d’activitat per al cos i l’ànima, tot junt. A mi em va molt bé”. “És una pausa que ajuda molt”, va afirmar el pontífex abans de prendre el camí de tornada cap al Vaticà.
